Si en alguna cosa ha sigut fàcil posar-se d'acord entre el Partit Popular i Ciutadans, ha sigut en defensar la unitat d'Espanya i suprimir el model d'immersió lingüística a les escoles catalanes.

Després d'una setmana de negociacions i de moments difícils per superar alguns esculls, finalment el PP i C's han firmat el pacte per a la investidura del proper dimarts 30 d'agost. Tot i això, el pacte no és suficient per desbloquejar la formació de govern. PP i C's sumen 169 escons i, per tant, els falten 7 diputats per superar la investidura. Tot i que molt probablement s'hi sumarà Coalició Canària (CC), només podrà aportar un vot, per la qual cosa seguirà essent insuficient. 

Tant Mariano Rajoy com Albert Rivera ho saben. Per això, criden als socialistes a sumar-s'hi. En aquest sentit, el líder de Ciutadans ha volgut vendre a Sánchez que 100 de les 150 mesures que s'han pactat ja estaven en el pacte que ells dos van firmar el passat mes de febrer, quan Pedro Sánchez va presentar-se a la investidura sense èxit. Així ho ha explicat Rivera en acabar la reunió amb els populars, però els pactes no són del tot similars.

Més enllà de la posada en escena, que ha sigut molt diferent, hi ha força diferències en els dos documents, sobretot, pel que fa al model territorial. El pacte amb Rajoy és molt més dur amb Catalunya, deixa tocat de mort el model d'immersió lingüística a les escoles i fa una defensa aferrissada de la unitat d'Espanya i en contra de la convocatòria de qualsevol referèndum que ho comprometi.

Reforma constitucional

Aquest era un dels eixos importants del pacte entre Pedro Sánchez i Albert Rivera. De fet, es van dedicar fins a tres pàgines de l'acord a aquesta qüestió. S'apostava per una reforma contundent de la Carta Magna, que havia de conduir a un Estat molt més federal. De Rajoy, però, Rivera no ha aconseguit emportar-se més que el compromís d'estudiar una reforma del text constitucional. Un punt que Rivera ha deixat per a l'últim entre els que ha destacat a la roda de premsa, i del qual Rajoy ha passat de llarg en la seva explicació davant la premsa.

Educació i trilingüisme

El partit taronja i els populars han acordat fer un pacte nacional per l'educació, que eviti que es canviï la llei electoral cada vegada que hi ha un nou partit al govern. A més, també s'ha acordat paralitzar l'aplicació de la LOMCE.

Això, però, no s'acaba aquí. En aquest punt Ciutadans ha aconseguit una de les seves propostes estrella i de la qual fa bandera des del seu naixement com a partit. Parlem de la implementació d'un model trilingüe a les escoles catalanes. És a dir, que la llengua vehicular sigui el català, el castellà i l'anglès, suprimint així el model de la immersió lingüística vigent. L'acord preveu aplicar aquest model trilingüe en totes les comunitats on hi ha dues llengües oficials, i un model lingüístic bilingüe amb l'anglès com a segona en aquelles que només es parla castellà.

Defensa de la unitat d'Espanya

Tots dos acords defensaven la unitat d'Espanya com a punt indiscutible. El pacte amb el PP, però, recull específicament la defensa d'aquesta unitat i també de la sobirania nacional. Preveuen un pacte per la defensa de la unitat i de la Constitució, i volen aconseguir sumar-hi la resta de forces "constitucionalistes". A més, hi ha un compromís ferm contra tot intent de convocar un "referèndum de secessió de qualsevol part del territori".

En l'anterior pacte amb els socialistes, aquesta part estava detallada sota el punt de reforma constitucional i, tot i que també deixava clar que calia "oposar-se a tot intent de convocar un referèndum", la reforma constitucional apostava per un model molt més federal.

Finançament autonòmic

Un dels punts que també afecta Catalunya és el finançament de les autonomies. Els populars i Ciutadans han pactat que durant el primer mes de govern es comenci la modificació de la LOFCA. El pacte amb els socialistes també parlava d'aquesta modificació, però es donava un termini de sis mesos. Els de Rivera i Rajoy han deixat per escrit reformar el sistema de finançament per “corregir-ne les insuficiències i garantir els principis d’autonomia, solidaritat i igualtat recollits a la Constitució”. Volen constituir durant el primer mes de govern un grup de treball que actuaria de forma “paral·lela” al Consell de Política Fiscal i Financera “per oferir propostes sobre un nou model de finançament territorial”. 

El text parla de preservar el règim especial de les Canàries, però no esmenta el concert Basc, un punt a què tampoc es feia referència en l'acord amb els socialistes.

Què fem amb el Senat?

El pacte amb el PP preveu reformar la cambra per convertir-la en una "cambra territorial real" i també reduir el nombre de senadors. Aquest punt no sembla molt diferent, a priori, del que es va pactar amb els socialistes. El més destacat seria que el pacte amb el PSOE era més ambiciós, ja que deixava la porta oberta a suprimir la cambra si no s'aconseguien reconvertir les seves funcions, un punt que no apareix al dels populars. Però el dubte més gran, i també el dubte més destacat, és com es preveu canviar les funcions de la Cambra Alta si no es fa una reforma de la Constitució.

I amb les diputacions?

L'acord entre Rivera i Sánchez preveia eliminar les diputacions, per així reduir la despesa en Administració Pública. Aquest, que era un dels punts importants per Rivera, finalment no se l'ha pogut arrancar a Rajoy. No se suprimiran les diputacions, però sí que es retallaran. El líder de Ciutadans ha assegurat que s'ha pactat reduir la despesa en 1.000 milions de diputacions i empreses públiques. No s'ha detallat, però, quina quantitat es reduirà de cada cosa. Segons havia detallat C's abans de les negociacions, la supressió completa de les diputacions podria suposar un estalvi d'entre 4.000 i 5.000 milions.