Les hores passen i el pacte no arriba. ERC i JxCat continuen enrocades en les seves posicions, mentre el marge de temps per aconseguir un acord a la Diputació de Barcelona és cada cop més estret. Si no hi ha canvis d'última hora, aquest dijous a les 12 del migdia la socialista Núria Marín esdevindrà presidenta de l'ens supramunicipal amb els vots del seu partit i de JxCat, tal com van segellar tots dos grups divendres passat

El Parlament ha estat durant tot el dia l'escenari de contactes i converses entre els dos grups. S'hi han pogut veure el president del PDeCAT, David Bonvehí, i el número tres del partit, Ferran Bel, tots dos signants del pacte amb els socialistes; així com també diversos dirigents republicans. Les converses entre els dos grups, però, no han donat a hores d'ara els seus fruits i des de les dues bandes cada vegada es veuen menys possibilitat d'acord.

El principal escull entre els dos partits és la reversió de pactes municipals. L'espai postconvergent insisteix que per trencar el pacte assolit amb el PSC a la Diputació, els republicans haurien de revertir els que tenen en diverses poblacions catalanes on, malgrat que JxCat va guanyar les eleccions van arribar a un pacte alternatiu amb els socialistes per arrabassar-los l'alcaldia. Especialment posen èmfasi en tres espines clavades: Sant Cugat, Figueres i Tàrrega. Els republicans, per la seva banda, consideren que no es poden desfer els pactes municipals, per la complexitat que suposaria l'operació i l'existència d'una certa "lògica local", i s'obren a parlar només de la Diputació. 

Discrepàncies sobre el vot dels comuns

Els dos grups han esgrimit en públic aquest dimecres les seves diferències als passadissos del Parlament. Els republicans, en boca de Sergi Sabrià, han demanat als seus socis a la Generalitat que es deixin d'"excuses" i decideixin si volen pactar amb ells o amb el PSC. Sabrià ha defensat que les "matemàtiques són senzilles" i que tots dos pactes sumen, rebatent així un dels arguments de JxCat, que defensa que l'operació de pacte independentista a la Diputació passaria pel beneplàcit dels comuns i que aquest no està assegurat. 

De moment, els Comuns han optat aquest dimecres per mantenir el silenci i no aclarir quin serà el sentit del seu vot. El que sí que han deixat clar, però, és que no donaran suport a cap govern que inclogui JxCat, Cs i el PP i que la seva opció ideal seria una tripartit d'esquerres on hi hagués el PSC i ERC. Això sí, també asseguren que no es prestaran a la proposta que aquest dimarts va fer el popular Xavier García Albiol de regalar els vots a Núria Marín per evitar que aquesta depengui de JxCat o que els independentistes governin l'ens amb una altra llista.

Quines són les sumes possibles?

És en aquest punt on s'agafen els republicans per assegurar que el pacte ERC-JxCat-Tot per Terrassa és possible. Si els comuns voten en blanc o presenten el seu propi candidat, el primer acord tindria 24 vots i un del PSC-Cs-PP només en reuniria 22. Cal recordar que en l'elecció de la presidència de la diputació i, en el cas que hi hagi més d'una candidatura, surt escollida la que té més vots, independentment de si arriba a la majoria absoluta.

Tot i això, els comuns no han aclarit si podrien variar la seva posició en cas que ERC i JxCat arribessin a un pacte on els postconvergents presidissin l'ens, tal com els republicans van oferir aquest dilluns. A hores d'ara, també Cs ha confirmat que votaran el seu propi candidat davant el que consideren una acord "infame" entre socialistes i postconvergents. De mantenir-se aquesta candidatura, també el pacte independentista que proposa ERC prosperaria, però evidentment, podrien acabar-la retirant a últim moment. 

Perquè aquestes sumes funcionin, però, hi hauria d'haver un pacte previ d'ERC-JxCat que de moment no sembla arribar. 

El Govern, aïllat però tocat

Sigui com sigui, els dos partits independentistes s'han conjurat per evitar que el desacord a la Diputació no baixi Rambla avall i acabi afectant el Govern de la Generalitat, especialment ara que s'està a l'espera de la sentència del judici al procés. Tot i això, ningú pot negar que les relacions queden encara més tocades després d'aquest nou episodi. JxCat no ha paït que ERC els hagi pres alcaldies tant importants com la de Sant Cugat o Figueres, i els republicans trigaran a oblidar el pacte a la Diputació. Tot i això, els dos saben que estan condemnats a entendre's.