La Fiscalia s’oposa a ampliar la investigació per aclarir si l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha comès irregularitats en la concessió de subvencions a entitats socials afins als comuns, segons publica aquest dilluns The Objective. El Ministeri Públic ha considerat de “valor nul” un informe econòmic i un dictamen jurídic en els quals l’acusació popular pretenia acreditar que Colau podria haver comès delictes de malversació i prevaricació en atorgar sense concurs gairebé 41 milions d’euros i cessions d’immobles públics a organitzacions com ara l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APe) i l’organització Enginyeria Sense Fronteres (ESF).
El ‘no’ de la Fiscalia a ampliar la investigació arriba abans que els demandants, l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica, sol·licités prorrogar la causa fins al pròxim desembre i després que presentés un escrit reclamant l’ampliació de la seva querella. El Ministeri Públic, però, barra el pas a aquestes aspiracions i s’oposa a la pràctica de noves diligències, segons explica The Objective que ha tingut accés a l’escrit de l’organisme. Així mateix, la Fiscalia rebutja citar a declarar com a investigats altres membres de l’equip de govern de Colau mentre el jutge no procedeixi a emetre “un criteri fix” sobre “la possible responsabilitat penal de l’alcaldessa” en referència als fets investigats.
En el nou escrit de la Fiscalia, aquesta reclama al jutge que decideix sobre si dona validesa processal al dictamen jurídic aportat per l’acusació popular i elaborat per l’advocat i exmagistrat del Tribunal Suprem Javier Borrego, des despatx Durán i Durán advocats. En aquest document es concloïa que Colau podria haver incorregut en delictes de malversació i prevaricació administrativa pel que fa a les subvencions concedides per l’Ajuntament de Barcelona a quatre organitzacions afins a l’alcaldessa entre 2015 i 2022.
La Fiscalia també s’oposa a validar un informe fet el 2019 per un exassessor de l’àrea econòmica de l’Ajuntament de Barcelona de Ciutadans, en el qual s’assegura que Colau va donar a les quatre associacions afins almenys 40,7 milions d’euros durant els tres primers anys del seu mandat. El Ministeri Públic creu que s’ha de denegar la sol·licitud d’ampliar la querella i s’oposa que s’imputi la interventora que va firmar els convenis per a les subvencions a les entitats vinculades a l’Observatori DESC o altres funcionaris presumptament involucrats en l’aprovació dels ajuts.
Una querella de recorregut tortuós
La querella de l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica fa temps que s’arrossega, amb dificultats. El juliol del 2022 el jutge instructor va arxivar la investigació en concloure que els fets de la querella no suposaven cap infracció penal. Per contra, la secció 5 de l’Audiència de Barcelona al novembre d’aquell mateix any va ordenar reobrir la causa després d’acceptar el recurs del denunciant.