Acte per la conjura i la reactivació del moviment independentista. Òmnium Cultural ha aplegat unes 800 persones —entre les quals, represaliats i delegacions dels partits sobiranistes— aquest dissabte a la Farga de l'Hospitalet de Llobregat per treure pit de l'obtenció de la llei d'amnistia i per posar deures al conjunt de l'independentisme en la línia de fer pinya cap a un nou horitzó: mobilització permanent fins a la consecució de l'amnistia davant el "sabotatge que intentaran els jutges" i caminar cap a l'autodeterminació bastint, de nou, un "projecte de futur, col·lectiu i il·lusionant" que interpel·li la societat catalana per "aconseguir un país lliure".
tiene menú contextual
El president de l'entitat cultural, Xavier Antich, ha traçat en l'escenari de l'acte —acompanyat de la seva junta directiva i de les juntes que va haver-hi durant el lideratge de Jordi Cuixart, que també hi ha assistit— l'agenda per la qual aposten una vegada s'ha registrat la llei d'amnistia. Sobre aquesta norma legislativa, Antich ha reivindicat que l'organització que encapçala va ser la primera a plantejar la necessitat d'obtenir-la i ha defensat que ara el moviment es troba "on volia ser". En aquest sentit, ha apel·lat a "aprofitar les oportunitats" i ha dibuixat el que ha de ser el proper objectiu d'un "nou cicle": "Ara hem d'anar per l'autodeterminació. La fórmula política la trobaran els partits, però des de la societat civil ens pertoca preparar el terreny per a quan es produeixi l'oportunitat, que hi serà, per aprofitar-la. I si no es produeix, la crearem". "Cal tornar a preparar el terreny de joc per tornar a votar i guanyar", ha afirmat el dirigent d'Òmnium.
Aquest objectiu ha d'anar en paral·lel a la "renovació del contracte": "El primer repte és tornar a bastir un projecte d'alliberament nacional que sigui un projecte de país, col·lectiu, compartit, il·lusionant; a partir de l'autoestima, la mobilització permanent i l'orgull de país". Antich ha sostingut que ara toca "presentar un projecte atractiu i transformador" que avanci cap a un país lliure i que "incorpori els vuit milions de catalans". El president d'Òmnium Cultural considera que hi ha "senyals d'alerta" per a l'independentisme, com els darrers resultats electorals i la "desconnexió" de la gent jove. És per això que la manera de respondre-hi, a parer seu, és teixint un treball al territori i d'aliances "amb tothom" per un "nou futur".
Crida a la mobilització i creació d'una sindicatura que segueixi el compliment de l'amnistia
Antich ha reivindicat que "fa només quatre mesos ens deien que l'amnistia era impossible i que ni tan sols se'n podia parlar, i ara fa només una setmana els qui ho deien l'han registrat al Congrés". Precisament ha fet referència a l'autodeterminació perquè ha deixat clar que l'amnistia "no és el punt final de res" ni que tan sols suposa "cap claudicació ni renúncia". Des de la perspectiva del dirigent de l'entitat cultural, aquesta és una "conquesta arrencada a l'Estat a contracor gràcies a l'amplíssim consens de la societat catalana, ja que compta amb el suport del 85% del Parlament". "L'amnistia no resol el conflicte polític, però és el principi de reparació que exigíem i un nou punt de partida per abordar el nou cicle d'avenç cap al país lliure que volem", ha afegit. Per a Xavier Antich, la llei d'amnistia suposa "el reconeixement que tot el que s'ha fet no és cap delicte, sinó que aquest exercici de drets fonamentals no s'hauria d'haver perseguit mai perquè votar no és cap delicte; i implica una autoesmena de l'Estat perquè el legislatiu li diu al judicial que la repressió sistemàtica amb la qual ens han perseguit no és la via". "Som on volíem, amb l'Estat forçat i anul·lant les conseqüències de la seva repressió", ha indicat.
Amb tot, el president d'Òmnium ha alertat que "la feina no s'ha acabat ni de lluny" i ha defensat que, quan s'obri la tramitació parlamentària, es puguin introduir esmenes per "millorar la llei": "Serà bo fer-ho". A criteri d'Antich, la "reacció en tromba dels poders de l'Estat" requereix plantejar-s'ho: "Els qui estem a favor de l'amnistia no podem callar, no podem permetre que les úniques veus que el carrer escolti siguin les dels contraris a l'amnistia, als drets i les llibertats". Per tot plegat, ha animat a "activar-se i mobilitzar-se fins que l'amnistia sigui una realitat" perquè l'independentisme "no pot abaixar la guàrdia" davant una repressió que "continua i continuarà" a la vista dels "sabotatges" d'alguns jutges: "Alguns han accelerat causes que tenien aparcades des de fa anys amb aquestes acusacions de terrorisme. La batalla serà dura i no som nosaltres els qui estem bojos, són ells els qui han embogit". "De quin terrorisme parlen? Per què tenen fòbia a les mobilitzacions socials? Què es pensaven, que ens quedaríem a casa la tardor del 2019? Doncs sí, ho vam fer per bloquejar l'aeroport i les fronteres, Tsunami som tots!", ha exclamat. Vistos aquests riscos, Antich ha anunciat la posada en marxa d'una sindicatura que faci un "seguiment sistemàtic i exhaustiu de la cobertura de l'amnistia, que assessori i ajudi les persones afectades". I ha llançat un avís als jutges: "Ho vam fer i ho tornarem a fer tants cops com calgui".
Participació de Valtònyc, Jordi Cuixart i delegacions dels partits independentistes
L'acte, titulat 'Amb l'amnistia cap a l'autodeterminació: reactivem la força de la gent', ha comptat amb la participació de l'antecessor de Xavier Antich a la presidència d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, que ha pujat a l'escenari per acompanyar Antich durant la seva intervenció. També hi ha assistit Valtònyc. Al principi de l'acte, diversos represaliats han pres la paraula i, entre ells, també ho ha fet el cantant, que ha apuntat: "No estem penedits, ningú ens farà callar. Arribar fins aquí ha pagat la pena i seguirem lluitant".
També s'ha comptat amb la participació d'una delegació de consellers del Govern, d'Esquerra Republicana, de Junts per Catalunya, de Sumar i de la CUP. Entre altres, per part de l'executiu, hi han assistit Ester Capella o Manel Balcells; des d'ERC, hi han anat Juli Fernàndez, Ruben Wagensberg o Francesc Marc Álvaro; des de Junts, hi havia la presidenta del Parlament, Anna Erra, Josep Rius, Josep Rull o Neus Munté; per part dels comuns, Jaume Asens; i per part de la CUP, hi havia Dolors Sabater, Dani Cornellà o Xavier Pellicer. També hi ha acudit l'expresident de la Generalitat, Artur Mas.