Qui és el jutge Manuel García-Castellón, el magistrat de l'Audiència Nacional que tracta d'imputar un delicte de terrorisme a les protestes de Tsunami Democràtic durant el Procés i processar Carles Puigdemont i Marta Rovira a contrarellotge? L'associació catalanista Òmnium Cultural ha fet un repàs aquest divendres a la xarxa social X (Twitter) d'alguns dels episodis més polèmics de la carrera professional del magistrat, que el vinculen a posicions dretanes i una suposada entesa amb el PP i que sempre "s'inclina en la mateixa direcció", amb "una implicació política important" i "en moments polítics sensibles", tal com ha criticat aquest divendres la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera.
Segons Òmnium, el jutge García-Castellón, a qui volen "denunciar públicament", és "un agent de les clavegueres de l'Estat que ha posat el punt de mira en l'independentisme trepitjant drets fonamentals". L'entitat catalanista recorda que aquest jutge —a l'Audiència Nacional el 1993 i membre de l'associació de jutges conservadora 'Associació Professional de la Magistratura'— està tractant d'imputar 11 persones de terrorisme per les protestes de Tsunami Democràtic contra la sentència al procés, en el que han qualificat d'"una de les investigacions més esperpèntiques de la judicatura espanyola".
Presumptes vincles amb el PP
L'entitat catalanista assenyala suposats vincles de García-Castellón amb el PP, en tant que, afirmen, l'any 2000 el llavors president espanyol José María Aznar (PP) el va designar jutge d'enllaç a França "a dit" i el 2012 el president Mariano Rajoy el va traslladar a Itàlia. En total, 16 anys de servei a l'estranger amb un voluminós sou d'alt càrrec, fins que el 2017, amb 64 anys, sol·licita tornar a l'Audiència Nacional, "a cobrar menys i treballar més", segons valora Òmnium.
García-Castellón es reincorpora a l'Audiència Nacional en substitució del magistrat Eloy Velasco, que portava diversos casos de corrupció relacionats amb el PP com el cas Púnica. De fet, durant el seu primer període de servei a l'AN, García-Castellón va ser el responsable de portar casos com l'assassinat de Miguel Ángel Blanco, el cas Banesto o l'atemptat d'ETA contra Aznar el 1995. Després, quan García-Castellón pren les regnes dels casos Púnica i Lezo, acaba processant només l'expresident de la Comunitat de Madrid Ignacio González i desvincula Esperanza Aguirre, Alberto Ruiz-Gallardón i Cristina Cifuentes, tot i que havien estat investigats.
Exonera l'emèrit i càrrecs del PP i insisteix amb l'independentisme i Podemos
El magistrat dretà també va arxivar la causa contra el rei emèrit Joan Carles I pels comptes a l'estranger i la causa contra l'expresident de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez (PP), "contra el criteri de la Fiscalia Anticorrupció i amb incoherències que assenyalen els seus companys de l'AN", apunta Òmnium. Per contra, ha tractat d'imputar en diverses ocasions Podemos pel cas Dina, ja tancat perquè el Tribunal Suprem no va veure indicis per imputar Pablo Iglesias.
Darrerament, García-Castellón ha estat en primera plana pels intents d'imputar com a delicte de terrorisme les protestes postsentència del Procés organitzades per Tsunami Democràtic i processar Carles Puigdemont i Marta Rovira, "amb el mateix biaix que el caracteritza", valora Òmnium. El magistrat dretà va tractar d'atribuir a Tsunami la mort d'un turista francès per un infart durant la protesta a l'aeroport del Prat, tot i que l'ambaixada francesa, Aena i els informes mèdics apuntaven que no hi havia relació. En aquest sentit, Òmnium Cultural lamenta que en aquest cas "el jutge criminalitza el dret a protesta i perverteix el Codi Penal", alhora que assenyalen que la mateixa Audiència Nacional li ha obert expedients pels seus procediments irregulars.