L'oficialitat del català a la Unió Europea es tornarà a debatre el 24 d'octubre, tal com ha assegurat aquest dijous el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, després de la trobada informal de ministres europeus d'Afers Generals celebrada a Múrcia. Després que el debat s'ajornés per manca d'acord el passat 19 de setembre, la qüestió tornarà a abordar-se en la pròxima reunió del Consell d'Afers Generals que se celebrarà a Brussel·les. La proposta per fer oficial l'ús del català, el gallec i el basc al bloc comunitari ocuparà un "punt específic" en l'ordre del dia de la trobada a petició de l'estat espanyol —en el context de les negociacions entre el PSOE, Sumar i els independentistes per a una possible investidura.
Albares ha explicat que la idea és "donar resposta durant aquest mes a tantes qüestions plantejades pels estats membres com puguem", sense que cap s'hi hagi oposat encara —ni a la reunió d'aquest dijous ni el passat 19 de setembre. "Cap estat membre ha pres la paraula per assenyalar cap aspecte que l'inquieti o el preocupi (sobre la proposta espanyola) ni per obstaculitzar-ho", ha assegurat, convençut que "el futur d'Europa és també el del seu règim multilingüístic". Així, la cimera d'aquest dijous "ha sigut un bon moment per avançar en aquesta proposta".
La voluntat dels països de la UE
El ministre també ha insistit en el fet que ha pogut "constatar la voluntat de tots els països de la Unió Europea de treballar amb Espanya en aquest camí". "He constatat que igual que ho vaig constatar el dia 19 que tots els països segueixen disposats a avançar i a treballar amb Espanya", ha reiterat. I ha afegit: "Seguim avançant segons el compromís del govern d'Espanya i seguirem treballant per poder acomodar qualsevol comentari que pugui tenir algun estat membre de cara al dia 24 d'octubre i seguir avançant". Finalment, ha subratllat que les llengües cooficials ja es fan servir tant al Congrés com al Senat i que el seu ús gaudeix d'"acords administratius" en el marc europeu des de fa gairebé dues dècades —de manera que "la voluntat de treball en aquest camp és plena".
El passat 19 de setembre es va decidir ajornar la decisió sobre l'oficialitat del català, el gallec i el basc a la UE, a l'espera d'un dictamen jurídic del Consell de la UE sobre les conseqüències de la mesura i una anàlisi del seu impacte tant econòmic com pràctic en el funcionament del bloc comunitari. En aquest sentit, el govern espanyol s'ha oferit a assumir les despeses i el mateix Albares va plantejar la possibilitat de prioritzar la llengua catalana per facilitar les coses.