En política està gairebé tot inventat, si es mira amb perspectiva històrica. La llista conjunta al Senat que ha proposat aquest matí el líder de Podemos, Pablo Iglesias, al PSOE per desbancar la majoria del Partit Popular (PP) en les eleccions del 26-J va tenir un precedent l'any 2000. El candidat socialista, Joaquín Almunia, i el de Izquierda Unida (IU), Francisco Frutos, van acordar presentar-se en llistes separades al Congrés, però conjuntes a la cambra alta en 27 províncies, amb la condició que si podien sumar prou per formar govern, investirien Almunia.

"L'acord és per arribar a Moncloa" van dir ambdós dirigents aleshores, que és la versió 1.0 del "fer fora el PP i desallotjar Rajoy de la Moncloa" que etziven al 2016 podemistes i socialistes, respectivament. La circumstància és diferent en els matissos, però similar en el fons.

L'objectiu del canvi de segle era batre l'expresident José María Aznar, per bé que aquesta vegada és per superar el president en funcions, Mariano Rajoy. El PP va obtenir el 20-D la majoria de senadors a la cambra territorial, fet que li permetia vetar qualsevol canvi substancial de la Constitució, o reformes a lleis fonamentals.

"Aquest acord és per a governar" va replicar Almunia el 2000, afirmant que La Moncloa seria "la nova casa dels progressistes". La idea no es diferencia massa del "govern de progrés de canvi". "Era el pacte possible", va reconèixer Frutos, que va avisar "no menystenir-lo".

Ja aleshores els seus rivals populars el titllaven de "pactillo", però ells avisaven que no es refiessin perquè portaria l'esquerra al poder. El PP va posar-se nerviós aleshores, per bé que va assolir finalment la majoria absoluta en les eleccions del 12 de març del 2000. I també s'ha posat nerviós aquest cop.

Del 'pactillo', al pacte del 'botellín'

"El pacte del botellín" i de "Frutos secos" és com el portaveu dels populars al Congrés, Rafael Hernando, ha anomenat l'acord entre Podemos i IU per presentar-se junts a les eleccions generals. "La història es repeteix, és un déjà vu; ja ho van fer Frutos i Almunia (...) són coses de l'esquerra i l'extrema esquerra", ha dit, equiparant aquest acord al comunisme. 

Hernando feia al·lusió amb la referència als "botellins" al fet que després de l'acte celebrat aquest dilluns a la sala Mirador de Madrid, Pablo Iglesias i Alberto Garzón, van ser caçats pels fotògrafs prenent-se una cervesa a la terrassa.

Seguint la línia del relat històric, i en absència del PSOE, toca saber fins on arribarà l'entesa entre IU i Podemos. "Cal portar-lo fins a les últimes conseqüències, guanyant les eleccions", va dir aleshores Almúnia, que només li veia una fi instrumental. "El pacte ha d'anar més enllà de les eleccions, és només un primer pas, el defensarem amb lleialtat", va proclamar Frutos, el candidat d'Izquierda Unida, amb vocació de permanència.