Podemos ha llançat una campanya a les xarxes socials per criticar els sis magistrats conservadors que s'han decantat per la suspensió cautelar de la reforma del Codi Pernal. Així, segons Podemos,  amb la seva actitud han "segrestat la democràcia".  A través del perfil oficial a Twitter, la formació ha publicat un vídeo en què "posen nom" i el "sou" que perceben aquests magistrats, a més de repassar episodis polèmics de la seva trajectòria. Per exemple, de l'actual president del tribunal de garanties, Pedro González-Trevijano, i a qui van demanar la recusació o abstenció per pronunciar-se sobre el recurs del PP, Podemos assenyala que rep un sou anual d'aproximadament 167.169 euros. També exposa que té el mandat caducat des del juny, atès que és membre de l'organisme des del 2013, i que va ser rector de la Universitat Rey Juan Carlos quan es va produir el 'cas Màster'.

Sobre el magistrat Enrique Arnaldo, el partit lila exposa que va ser proposat pel PP el 2021, que percep al voltant d'uns 141.000 euros i que va arribar a declarar com a investigat en el denominat cas Palma Arena. I de la integrant del Tribunal Constitucional, Concepción Espejel, subratlla que va ser presidenta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional que va condemnar els rapers Pablo Hasél i José Miguel Arenas Beltrán, el nom artístic del qual és Valtònyc, amb un sou també d'aproximadament 141.000 euros. D'Antonio Narváez, a qui també van intentar recusar, Podemos critica que té el mandat caducat i que és col·laborador habitual de la Fundació FAES, vinculada al PP, i amb una retribució aproximada de 141.000 euros. De Santiago Martínez-Vares apunta que és magistrat des de 2013, que també és col·laborador habitual de FAES i que cobra al voltant de 141.000 euros. I de Ricardo Enríquez Sancho informa que és magistrat des de 2004, que va ser designat pel Senat amb majoria del Partit Popular i que guanya uns 141.000 euros anuals.

La Comissió Europea avala el Tribunal Constitucional

La Comissió Europea (CE) avala el Tribunal Constitucional (TC), tot recriminant a Pedro Sánchez no haver consultat "les parts interessades pertinents, inclosos, segons correspongui, el poder judicial i els consells judicials" a l'hora de tirar endavant la reforma del Codi Penal. En aquest sentit, l'Executiu comunitari afirma que "quan es tracta de reformes dels sistemes judicials als estats membres, sempre hem sostingut que és important que es consulti a les parts interessades pertinents, inclosos, segons correspongui, el poder judicial i els consells judicials". Així doncs, des de la Comissió Europea indiquen que el govern espanyol hauria d'haver consultat els partits de l'oposició, tal com reclama el PP, abans d'impulsar la reforma del Codi Penal. 

Les fonts comunitàries es refereixen així als estàndards europeus que advoquen perquè abans que una reforma de pes en l'àmbit judicial sigui presentada hi hagi consultes "prèvies" amb actors com el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els fiscals i jutges o el Consell d'Europa a través de la Comissió de Venècia. En el cas d'Espanya, afegeixen les fonts, correspon al Tribunal Constitucional dirimir sobre qualsevol "dubte o queixa" sobre la manera com s'executa el procés de reforma i les autoritats nacionals complir les normes establertes.