Junts per Catalunya ha reclamat al govern espanyol que faci públics els estudis, informes i projeccions demogràfiques que haurien de sustentar les decisions adoptades en matèria de nacionalitat i regularització de persones estrangeres. La formació denuncia una “opacitat” que, segons afirma, impedeix avaluar l’impacte real d’unes polítiques que poden transformar profundament la societat catalana en els pròxims anys. Des del partit de Carles Puigdemont consideren que les decisions amb conseqüències demogràfiques no es poden prendre sense una planificació rigorosa. En aquest sentit, alerten que Catalunya podria afrontar un dels canvis poblacionals més importants de les darreres dècades sense que existeixi una previsió clara dels seus efectes socials, econòmics i culturals.
Junts assenyala especialment dues iniciatives impulsades per l’executiu espanyol. D’una banda, la llei de memòria democràtica (la llei de nets), en vigor des de 2022, que ha generat prop de 2,4 milions de sol·licituds de nacionalitat de persones residents a l’estranger. De l’altra, el procés de regularització extraordinària, que inicialment havia de beneficiar unes 700.000 persones, però que, segons dades recents, ja podria arribar als 1,2 milions. Segons els independentistes, aquesta regularització s’hauria aprovat “per la porta del darrere”, sabent que Junts hi votaria en contra.
Demanen una sol·licitud formal d'informació
Per reforçar aquesta denúncia, la diputada de Junts al Congrés, Marta Madrenas, ha registrat una bateria de preguntes escrites al govern espanyol en què demana aclariments sobre l’impacte real d’aquestes mesures. Entre altres qüestions, sol·licita si l’assignació de municipi en els censos de residents a l’estranger (CERA) es fa de manera automàtica o si existeix algun mecanisme de verificació, així com quin organisme valida aquestes decisions i amb quins criteris.
Paral·lelament, la formació ha registrat també una sol·licitud formal d’informació en què exigeix dades detallades sobre el volum de nacionalitzacions. En concret, reclama xifres sobre el nombre de sol·licituds presentades, expedients admesos, resolts favorablement o denegats, i també els que encara estan pendents de resolució. A més, demana saber quantes d’aquestes persones resideixen efectivament a l’Estat espanyol i quantes continuen vivint a l’estranger, amb un desglossament per països. Aquestes peticions s’adrecen al Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, amb l’objectiu de conèixer l’abast real d’unes decisions que, segons Junts, tenen implicacions administratives, jurídiques i demogràfiques de llarg recorregut.
Reclamen les competències en immigració
En paral·lel, el partit recorda que el març de 2025 ja va registrar una proposició de llei perquè Catalunya assumís les competències en immigració, una iniciativa que va ser rebutjada al Congrés amb els vots del PP, Vox i Podem. Junts adverteix que, si aquests informes i projeccions demogràfiques no existeixen o no es fan públics, quedarà en evidència una “greu manca de planificació” davant d’unes mesures de gran transcendència. En aquest sentit, situa el debat sobre el control i la gestió dels fluxos demogràfics com una qüestió central per al futur del país.