Nova baixa al PSOE per la negociació entre els socialistes i els partits independentistes per l'amnistia als represaliats del Procés. Manuel Sanchis i Marco, antic economista de la Comissió Europa i exprofessor titular d'Economia Aplicada a la Universitat de València s'ha donat de baixa com a afiliat del PSOE com a protesta per la negociació de l'amnistia amb el president Puigdemont, tal com informa el diari ABC.
S'afegeix a exdirigents socialistes
Aquesta baixa se suma a la de l'exministre de l'Interior amb l'expresident Felipe González, José Luis Corcuera, i l'expulsió de forma fulminant a l'antic líder del Partit Socialista d'Euskadi, Nicolás Rdondo, per les seves crítiques constants a Pedro Sánchez. També han estat crítics l'exafiliat socialista Paco Vázquez, així com els mateixos exlíders del PSOE Felipe González i Alfonso Guerra.
Manuel Sanchis s'acomiada d'aquesta forma de la formació amb qui ha col·laborat durant quaranta anys i hi ha militat durant 25. Ho ha fet a través d'una carta dirigida al responsable de la seva agrupació de Brussel·les, Luis Plana Herrera, fill de l'actual ministra d'Agricultura i un dels primers eurodiputats socialistes després de l'ingrés d'Espanya a la Unió Europea el 1986. Precisament, la carta enviada a Luis Plana va ser l'endemà de l'acte de González i Guerra del passat 20 de setembre, en el qual van titllar els catalans de "minoria en extinció" i van collar el líder del PSOE, Pedro Sánchez, per les negociacions amb els líders independentistes.
Contra l'amnistia
A la carta, Manuel Sanchis critica una possible amnistia per als represaliats independentistes: "Què cal deixar estar? Quin dels governs dels últims 44 anys ha estat il·legítim? En termes polítics, donar per bona una amnistia equival a admetre que els governs democràtics anteriors tenen part de responsabilitat en la crisi que els encausats del procés es van infligir de manera unilateral després de violar la 'rule of law'. Això últim no cap en cap constitució democràtica del món. L'imperi de la llei, no l'imperi per la llei, vell principi pel qual es governen els Estats democràtics de dret que se sotmeten a la supremacia de la llei, s'identifica amb els drets humans i la democràcia com a valors universals i indivisibles. Sense imperi de la llei no hi ha democràcia, ni llibertat, ni drets humans de primera i segona generació. Els països que acaten l'imperi de la llei no donen amnisties", diu la carta.