Nou anys després del 20-S, Esquerra Republicana recorda l'aniversari de l'operació policial contra el referèndum de l'1-O i les institucions catalanes per reclamar que es tanqui definitivament aquella etapa amb "l'aplicació efectiva de l'amnistia". El 20 de setembre del 2017, la Guàrdia Civil va desplegar el que va anomenar operació Anubis per ordre del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona amb l'objectiu d'aturar els preparatius del referèndum d'autodeterminació. ERC sosté que aquella actuació buscava "atemorir" el conjunt del moviment independentista i reivindica que, malgrat el desplegament policial, "no va aconseguir aturar l'1-O".
L'operació va comportar més d'una quarantena d'escorcolls i la detenció de 14 persones. La Guàrdia Civil va entrar, entre altres dependències, al Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, encapçalat aleshores per Oriol Junqueras, així com als departaments d'Exteriors, Governació i Afers Socials. També es van escorcollar l'Agència Tributària de Catalunya, el Consorci d'Administració Oberta de Catalunya, l'Institut Català de Finances, la Fundació puntCAT, domicilis particulars de tècnics i alts càrrecs del Govern i una nau industrial de Bigues i Riells. Entre els detinguts hi havia Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, tots dos vinculats a l'organització del referèndum.
"Van fracassar"
ERC defineix ara aquella jornada com un "punt d'inflexió" en l'ofensiva judicial i policial contra l'independentisme, que posteriorment va derivar en empresonaments, exilis, inhabilitacions i nombroses causes judicials. Al mateix temps, els republicans reivindiquen la resposta ciutadana que es va produir davant dels escorcolls i les detencions. "Van fracassar", resumeix el partit, que sosté que l'intent d'intimidació va acabar provocant una mobilització "democràtica, cívica i massiva". L'1-O, recorda ERC, "milions de persones van votar i van defensar les urnes" malgrat els intents de l'Estat per impedir-ho.
Nou anys després, però, els republicans consideren que les conseqüències judicials del 20-S encara no s'han tancat. ERC lamenta que, malgrat l'aprovació de la llei d'amnistia i l'aval que atribueix al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), una part de la judicatura continuï aplicant, segons denuncia, "interpretacions restrictives i maniobres dilatòries" que impedeixen desplegar plenament la norma. El partit posa com a exemple els casos de Jové i Salvadó, que continuen pendents de ser amnistiats pels mateixos fets que van motivar les seves detencions el setembre del 2017. Per això, reclama una aplicació "immediata, íntegra i efectiva" de la llei per a totes les persones afectades per causes vinculades al procés.
"Un ultratge antidemocràtic"
Junqueras també ha recordat l'aniversari a través de la xarxa social X. El president d'ERC ha afirmat que aquell dia l'Estat va detenir "14 persones decents" amb la voluntat d'espantar l'independentisme a les portes de l'1-O, però que el resultat va ser "desfermar una resposta massiva". Nou anys després, Junqueras reclama "desfer definitivament aquell ultratge antidemocràtic" mitjançant l'aplicació efectiva de l'amnistia. ERC considera que la llei és "una victòria política i democràtica", però adverteix que continuarà sent incompleta mentre no restitueixi tots els drets i no posi fi a totes les causes relacionades amb l'1-O.
Avui fa 9 anys l'estat espanyol detenia 14 persones decents, en un intent d'espantar el moviment independentista a les portes de l'1-O. L'únic que van aconseguir va ser desfermar una resposta massiva. Ara cal que es desfaci definitivament aquell ultratge anti-democràtic, amb… https://t.co/K2Kzm125uk
— Oriol Junqueras (@junqueras) September 20, 2026