Més notícies amb nul·la o poca presència en portada. Aquest divendres, tota la xarxa de Rodalies va quedar aturada més de tres hores per una aparent fallada informàtica, encara que l’operadora pública Adif no sap bé què va passar. És gros. Els diaris ho donen petit —excepte El Punt Avui— i esperem que aquest desdeny informatiu per un servei públic tan essencial no tingui cap relació amb l’enorme quantitat de diners que Adif i Renfe gasten en campanyes publicitàries. Sigui pel que sigui, alguna cosa falla quan un discurs buit i protocolari com el de Carles III de Gran Bretanya ocupa més espai que aquesta plaga anomenada Rodalies Renfe que fa tants anys que perjuduca als ciutadans de Catalunya.
Té molta gràcia el títol principal d’El País: “Carles III promet un regnat continuista”. La Vanguardia, igual: “Carles III promet servir amb lleialtat, servei i amor”. Aquesta frase l’agafen també La Razón i l’Ara. Altres diaris titulen amb alguna frase eixuta i mancada (“Estimada mama, gràcies”, “Vull renovar la promesa de servir tota la vida”, etc.). Què bonic. Però quines notícies són, aquestes, per obrir la portada? Què es pensaven? Que posaria una guillotina a Oxford Circus? Que marxaria al front Est d’Ucraïna amb una divisió, sac de gemecs i tot? Que es declararia contra el Brèxit?
Una altra notícia notable és que la Unió Europea ha confirmat que imposarà un topall al preu del gas i als beneficis de les elèctriques, un altre sector que esmerça molts diners en publicitat als mitjans. La notícia, que té pes,, sobretot per la teva butxaca, va petita als diaris que la donen, que no tots la donen.
A sobre, mentre estem engrescats amb la pompa i circumstància del relleu a la corona britànica —un automatisme sense sorpreses embolcallat en discursos previsibles—, l’exèrcit d’Ucraïna avança en tres fronts i aquesta setmana ja ha alliberat més territori que el guanyat per l’exèrcit rus de Putin els últims quatre mesos, segons fonts de la banda ucraïnesa. És difícil saber exactament com va la cosa, perquè els combats no s’aturen i la situació dels fronts és fluida, a més de que els governs ucraïnès i rus no donen informació ni deixen als periodistes treballar en zones de batalla.
Tothom que en sap afirma, però, que les tropes d’Ucraïna van escombrant l’exèrcit rus, agafat per sorpresa, especialment als voltants de Khàrkiv, al nord, i en el front de l’Est, on semblen a punt d’encerclar Izium, base logística clau per a les forces russes a l'est d’Ucraïna, i de prendre Kupiansk, un nus ferroviari decisiu. Al sud, el ministeri de Defensa d’Ucraïna es vanta dels avenços de les seves tropes cap a Kherson, principal ciutat ocupada pels russos. Línies de subministrament i de retirada han estat destruides o tallades per l’exèrcit d’Ucraïna, segons The New York Times, que ha recollit aquesta informació de relats de testimonis, de les autoritats locals ucraïneses, representants russos, vídeos geolocalitzats en xarxes socials i imatges per satèl·lit. És que esclar, treballant ho fa qualsevol, això d’informar sobre la guerra de Putin.
