L’actualitat que recullen les portades dels principals diaris que s’imprimeixen a Madrid i Catalunya tenen com a notícia més destacada l’amenaça de Donald Trump d’aplicar aranzels del 50% a la Unió Europea a partir de l'1 de juny. Una nova demostració del bocamoll del president nord-americà, incapaç de mantenir la seva paraula i ala que el món ja comença a no prendre's seriosament pels seus constants canvis d’opinió. Però hi ha una informació que no ocupa els espais més grans a la portada de El Mundo, però que crida l’atenció amb una mirada en clau catalana. “Sánchez utilitza l’1-O perquè el català tingui a Europa el ‘mateix estatus’ que l’espanyol”, es pot llegir en el titular a una columna de la portada del diari madrileny, i si anem a l’interior de la notícia tapada de la portada, podem llegir que el president ha esgrimit als seus socis europeus l’argument de què aconseguir l’oficialitat del català a les institucions de la Unió Europea és una “qüestió vital per la convivència a Espanya”.
Arguments pel català, el basc i el gallec a Europa
El Mundo ha tingut accés al text del document en el qual l’executiu espanyol demana als governs europeus que votin a favor de l’oficialitat del català, així com del gallec i l’euskera, i afirma que “els posa al mateix nivell de l’anglès o del castellà”. Segons aquest document, “el Govern del Regne d’Espanya ha sol·licitat que es concedeixi a l’euskera, el català i el gallec el mateix estatus que el concedit a les llengües oficials de la resta d’estats membres”, i assegura que aquestes tres llengües “originàries de l’estat membre sol·licitant”, han estat llengües oficials durant més de 40 anys sense interrupció, o que “són llengües de treball en les dues cambres de l’estat membre sol·licitant”.
El govern d’Espanya proposa un termini transitori
Això sí, el govern espanyol proposa un termini transitori en el qual, “per raons pràctiques i amb caràcter transitori”, les institucions europees no estiguin obligades a redactar i traduir tots els actes, “incloses les sentències del Tribunal de Justícia” als tres idiomes, tot i que això no aniria en detriment “d’aquest mateix estatus” que demana per les tres llengües, i que aquesta “es decidirà per unanimitat posar fi a l’excepció” en un termini de “quatre anys després de la data d’aplicació”, a més trigar. Pel que fa als terminis, el text assenyala que “el present Reglament entrarà en vigor el dia de la seva publicació en el Diari Oficial de la Unió Europea” i serà aplicable “a partir de l’1 de gener de 2027”.
Una qüestió clau “per Espanya i Sánchez”
Però tornant a l’argument de l’1-O, segons explica el rotatiu i que ha constatat de fonts diplomàtiques, l’executiu i el mateix president Sánchez han basat el seu treball en què l’oficialitat del català és “una qüestió clau” no només per la convivència a Espanya, sinó “pel futur del mateix Sánchez”. Un document que, segons explica el rotatiu, afegeixen aquestes mateixes fonts, està "molt ben treballat i a mesura" del català, basc i gallec. "Tailor-made", és el terme que usen en concret, i amb el qual expliquen que l'Executiu s'ha assegurat que la seva aprovació no suposi un precedent. Es refereixen a les referències al fet que es fan a l'origen i l'ordenament constitucional de les tres llengües, punts que no serien extrapolables a altres d'altres països que potencialment podrien ser candidates a l'oficialitat a la UE. Un argument, el de què es pugui obrir “la capsa de Pandora” en altres països, que molts governs europeus esgrimeixen per no voler votar a favor. “El Govern ha intentat així mateix dissipar els dubtes legals que, sens dubte, existeixen. I, per descomptat, incideix en el fet que el cost d'instaurar les tres llengües a la Unió Europea l'assumirà íntegrament Espanya. Segons una primera estimació de la Comissió, la factura seria de 44 milions d'euros anuals per llengua, això és, un total de 132 milions”, explica el rotatiu,
El Mundo també reconeix que com a resultat de tot aquest treball i de la implicació “personal de Sánchez”, la situació a Brussel·les “ha canviat substancialment” i que les negatives ja no són tant “rotundes” i l’executiu es mostra “més optimista”, tot i que la unanimitat necessària és difícil d’aconseguir. Els 27 debatran d'aquí a una setmana, concretament el pròxim 27 de maig, si portar a votació l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec. El govern espanyol té la possibilitat de retirar en el darrer moment la votació si creu que la votació no tirarà endavant, però assegura el rotatiu que “el que s'apunta en l'àmbit diplomàtic és que si no és en aquesta ocasió, l'Executiu el tornarà a presentar en la següent i que continuarà negociant fins que l'aconsegueixi.
Harvard, Sebastião Salgado i el Barça Femení
Altres notícies destacades a les portades d’aquest dissabte, a més de les amenaces de Trump amb els aranzels europeus, són la guerra que manté el president nord-americà amb la Universitat Harvard, que de moment ha aconseguit que la justícia bloquegi la decisió del govern de prohibir les inscripcions dels estudiants estrangers, o l’intercanvi de presoners entre Rússia i Ucraïna (imatge principal de La Vanguardia). La mort de Sebastião Salgado, “un fotògraf contra la injustícia”, com el defineix El País, també ha estat notícia en les portades, destacant la del rotatiu de Prisa, que publica una imatge en blanc i negre del fotoperiodista brasiler, o la final de la Champions femenina d’aquest dissabte a Lisboa, on el Barça lluitarà per aconseguir la seva quarta Champions consecutiva, com destaca El Periódico.
Crisi del PSOE extremeny i poc ressò als imputats d’Ayuso
I en clau domèstica, a Madrid també destaca la crisi del PSOE extremeny, “que toca fons sota la presidència de Miguel Ángel Gallardo” i que es troba “en plena crisi reputacional pel seu aforament exprés a conseqüència del cas del germaníssim de Pedro Sánchez, on està processat per prevaricació i tràfic d'influències, com explica el mateix El Mundo, que segons una enquesta “s’enfonsa amb la seva pitjor dada històrica”. Aquesta crisi també és el tema d’obertura de La Razón, qui assegura que “Sánchez sacrifica al PSOE extremeny per ajudar al seu germà”. A Madrid, la imputació de dos ex alts càrrecs de Madrid pel protocol de les residències, en canvi, només és notícia a la portada de El País.
