Els 27 debatran d'aquí a una setmana, concretament el pròxim 27 de maig, si portar a votació l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec. Fonts diplomàtiques han explicat a l'ACN que encara són "pocs" els estats que donen suport a la mesura, i per això s'atreveixen a afirmar que és "poc probable" que en la pròxima trobada s'assoleixi la unanimitat necessària per tirar endavant la proposta. Ara bé, després de la reunió preparatòria d'aquest dimecres, no està tot perdut perquè hi ha estats que encara no han decidit què faran. Per la seva banda, el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va assegurar dimarts que Espanya "continua treballant amb tots els països" per aconseguir la unanimitat necessària per aprovar l'oficialitat. "Estem parlant d'un tema de respecte de la identitat nacional plurilingüe espanyola", va afegir.
En la mateixa trobada, la Comissió Europea s'ha mostrat disposada a presentar "noves anàlisis de costos" en relació amb l'oficialitat de les tres llengües, sense detallar si en la trobada del Consell d'Afers Generals es presentaran nous documents per esvair parts dels dubtes econòmics i jurídics que implica la proposta. Aquesta és una de les condicions que han exigit alguns dels països més reticents abans de prendre qualsevol decisió. Malgrat que el punt es manté en l'agenda de la reunió del Consell d'Afers Generals, Polònia —que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025— encara seria a temps de retirar-la.
Una desena de països encara no s'han pronunciat
En aquests moments, la proposta compta només amb el suport de països com Bèlgica, Portugal i Hongria, i prop d'una desena encara no han volgut pronunciar-se. Entre els reticents hi ha Suècia, que ja va rebutjar donar suport a la petició d'Espanya fa més d'un any, quan es va debatre per última vegada la qüestió. D'altres com Finlàndia o Alemanya han avançat que fixaran la seva posició en els pròxims dies perquè encara estan estudiant la proposta.
Més d'un any després del primer debat
Més d'un any després, l'Estat espanyol ha sol·licitat formalment que s'inclogui aquesta qüestió a l'ordre del dia. L'últim cop que es va tractar l'estatus oficial de les tres llengües a la UE va ser el març del 2024. Aleshores, els ministres d'Afers Europeus van abordar durant menys de 10 minuts el punt després que països com Suècia, Finlàndia o Lituània es mostressin en contra de donar llum verda a la qüestió. Davant la negativa, Espanya es va comprometre a costejar les despeses derivades de l'oficialitat i va presentar una estratègia per evitar un efecte crida a oficialitzar llengües en altres territoris.