Aquest divendres, després d'un llarg recompte, s'ha conegut el resultat oficial de la consulta que va convocar el departament dels Pirineus Orientals, la divisió administrativa francesa en la qual se circumscriu la Catalunya Nord, per demanar als seus ciutadans si volien canviar-li el nom al departament, iniciativa buscada pels sectors catalanistes. Finalment, però, s'ha imposat entre els 40.656 votants, un 10,57% del cens electoral, l'opció de mantenir el nom actual. D'entre les tres propostes per anomenar el departament —Pirineus Orientals, Pirineus Mediterrani i Pirineus Catalans—, la majoria de les paperetes han optat per la primera opció, tot i que per una mica menys de 2.000 vots de diferència. El departament, per tant, no canviarà de nom.
Concretament, l'opció de mantenir el nom actual s'ha imposat amb 18.025 vots, un 47,21%, només 2.000 vots per sobre dels 16.092 que ha recollit l'opció catalanista (un 42,15% dels sufragis). Molt lluny d'aquestes ha quedat la tercera opció, Pirineus Mediterranis, que només ha rebut 4.061 vots, un 10,64% del total. La votació es va produir entre els dies 22 de juny i 15 d'agost, amb participació tant en paper com en línia. L'escrutini, però, ha arribat amb un retard considerable, ja que s'esperaven els resultats per a la una del migdia, però no s'han fet públics fins passades les 21 hores.
Derrota del catalanisme
Tot i la baixa participació, el resultat és clar i demostra que el catalanisme no ha aconseguit ni motivar els votants a participar ni convèncer a prou mobilitzats amb la seva proposta. Ni els partits locals com Unitat Catalana, aliat de Junts, ni els representants de partits estatals francesos partidaris de l'opció catalanista, com la centrista Annabelle Brunet o l'exalcalde d'Elna, Nicolas Garcia, han pogut mobilitzar el vot catalanista. Per la seva part, surt reforçat l'alcalde de Perpinyà, l'ultradretà Louis Aliot, que des de la seva postura anticatalanista ha demanat el vot per l'statu quo.
Amb aquests resultats, el catalanisme cau derrotat davant el jacobinisme francès que, durant segles, ha anat arraconant la llengua i la cultura catalanes en aquesta part del país. El catalanisme polític no ha aconseguit mobilitzar el sentiment que, per contra, molta gent de la zona mostra per l'excepcionalitat catalana de la regió des del món del rugbi (amb la USAP o els Dracs Catalans) o de les tradicions. Tampoc ho fan en el cas de la llengua catalana, que només un 35% diu que sap parlar, però que només vora el 5% dels nordcatalans usa de forma habitual.