29 persones. Són les que, segons ha informat el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts han “comunicat oficialment” la seva participació en la vaga de jutges i fiscals que es va convocar de l’1 al 3 de juliol per protestar contra les lleis impulsades per Félix Bolaños per reformar les carreres judicials i fiscals i modificar l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal. Es tracta d’un jutge que va informar directament les gerències territorials del ministeri i 28 fiscals, que ho van fer a la Fiscalia General de l’Estat. Un segon jutge va informar que també secundaria l’atur, però es va acabar declarant en serveis mínims. A ells se’ls practicarà la “corresponent deducció salarial”. Són un jutge d’un total de 6.259 (un 0,01%) i 28 fiscals d’un total de 3.185 (un 0,87%). Dinou d’ells van secundar la vaga els tres dies, un la va secundar dos dies i vuit la van secundar només un dia.

🔎 Acaba la vaga de jutges i fiscals contra Bolaños: posicions enrocades, guerra de xifres i sense pèrdua de sou

 

Aquestes xifres arriben quatre setmanes després que tant el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts com les associacions convocants compartissin unes altres dades de seguiment. La primera la van aportar les associacions el migdia del primer dia: el 75%. La dada es va basar en el nombre de correus electrònics que van rebre de part dels jutges i fiscals que van decidir comunicar-ho voluntàriament a través del compte que va habilitar el comitè de vaga. “Qualsevol semblança d’aquesta xifra amb la realitat és pura coincidència”, va contestar el ministre Félix Bolaños l’endemà en una entrevista a la SER. El segon dia, les associacions van informar d’un seguiment del 70% i el tercer, d’un 65%. Per tant, de mitjana, set de cada deu jutges i fiscals. En canvi, el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts va rebaixar molt aquestes xifres: segons les dades oficials facilitades pels secretaris de govern dels tribunals superiors de justícia a partir de les incidències que hi va haver, el seguiment l’1 de juliol va ser del 28,75%, el 2 de juliol, del 30,84% i el 3 de juliol, del 33,55%. De mitjana, un 31,04%.

Ara, el Ministeri de Justícia recorda que el dret a vaga “implica alguns deures per a qualsevol persona treballadora” i subratlla que un d’ells és “comunicar que se secunda la protesta a l’organisme pagador, ja que la vaga suposa la suspensió de la relació laboral, per la qual cosa no es percep salari ni es cotitza a la Seguretat Social durant aquest període”. Això va portar el ministeri a sol·licitar al Consell General del Poder Judicial i a la Fiscalia General de l’Estat, dies abans de la vaga, que se l’informés dels jutges i fiscals que no acudien al seu lloc de feina amb la finalitat de conèixer el seguiment de la vaga i restar el salari dels qui la secundessin. “Una comunicació imprescindible, a més, per a assegurar el bon ús dels fons públics, ja que el ministeri és l’organisme pagador de les seves nòmines”, justifiquen.

La comparativa històrica

Les xifres de seguiment que van facilitar els convocants suposen la dada més alta de la història. En els cinc precedents, el seguiment de les vagues havia girat entorn del 60% (excepte la d’octubre del 2009, que va ser convocada únicament per l’APM i va arribar al 36%). El rècord el tenia la de maig del 2018, que va ser la primera convocada per totes les associacions i va servir per reclamar al ministre popular Rafael Catalá reforçar la independència judicial i de la Fiscalia, millorar les condicions professionals i modernitzar l’Administració de Justícia. En aquestes ocasions, el CGPJ sí que va facilitar dades, que van oscil·lar entre el 23% (l’octubre del 2009) i el 55% (el maig del 2018).

Les raons que han portat a la vaga

La vaga l’han impulsat l’Associació Professional de la Magistratura (conservadora i majoritària), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria i el Fòrum Judicial Independent, així com l’Associació de Fiscals (també conservadora i majoritària) i l’Associació Professional i Independent de Fiscals. Només se n’han desmarcat les progressistes Jutgesses i Jutges per a la Democràcia i Unió Progressista de Fiscals i l’associació catalana Àgora Judicial. El primer avís va ser l’aturada de 10 minuts que va tenir lloc el dimecres 11 de juny. Pocs dies després, les cinc associacions que l’havien promogut van fer un pas més i van anunciar que anirien a la vaga. Com a avantsala d’aquesta nova protesta, van convocar una concentració davant del Suprem en la qual van assistir més de 1.000 jutges i fiscals i un total d’entre 5.000 persones (segons els convocants) i 3.000 persones (segons la delegació del govern espanyol).

Per què han protestat? Hi ha dues lleis a la diana. Sobre la que modifica l’accés a les carreres judicial i fiscal (que s’està tramitant al Congrés), critiquen (entre moltes altres coses) que es converteixin més de 3.000 jutges i fiscals substituts en jutges i fiscals a tots els efectes “en contra dels principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat”. Creuen que això crea “diferents vies d’accés” per ser jutge o fiscal: “Una, àrdua i difícil, de molt estudi, per als que no tenen contactes, i una altra de més senzilla perquè la transitin aquells a qui li interessi en cada moment al poder polític”. D’altra banda, denuncien que la reforma de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal (que encara no ha sortit del Consell de Ministres) vol “augmentar les competències” del fiscal general de l’Estat “sense cap mena de filtre previ”, cosa que, afegida a “l’eliminació de garanties d’autonomia” dels fiscals, “incrementarà encara més el risc d’ingerències polítiques en les causes de corrupció”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!