El jutjat d'instrucció número 51 de Madrid no ha admès a tràmit la querella per prevaricació presentada per Lliures per Europa, la coalició encapçalada per Carles Puigdemont, contra dos vocals de la Junta Electoral Central (JEC) que havien estat proposats per PP i Cs, autors dels recursos que demanaven que Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí no fossin elegibles en les eleccions europees del 26-M.

La querella constatava que els dos ja s'havien pronunciat prèviament en contra de Puigdemont a través de xarxes socials i mitjans de comunicació. La jutgessa defensa la seva llibertat d'expressió i diu que no s'ha aportat cap indici de prevaricació.

Llibertat d'expressió

Així, pel que fa a un dels vocals, Carlos Vidal Prado, la jutgessa argumenta que dels missatges que va penjar a Twitter no es desprèn cap delicte de prevaricació, perquè en ells no parla del caràcter elegible o inelegible de Puigdemont, sinó que fa consideracions sobre l'incompliment del termini del tribunal alemany per resoldre sobre l'euroordre, sobre la necessitat que els polítics estiguin empresonats quan cometen delictes o es pregunta si el govern espanyol farà alguna cosa amb la presentació del llibre de Puigdemont a la delegació de la Generalitat a Brussel·les. "Està fent ús de la seva llibertat d'expressió", conclou la resolució. 

En tot cas, afegeix que si Lliures per Europa considera que aquestes manifestacions privaven el vocal de la seva deguda imparcialitat, l'hauria d'haver recusat o hauria d'haver invocat la nul·litat de l'acte administratiu. En tot cas, això "no permet per se considerar la decisió com a prevaricadora". 

Llibertat de càtedra

Pel que fa a l'altre vocal, Andrés Betancor, que és catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Pompeu Fabra, la querella aportava un article publicat en un mitjà i en el seu bloc on insta a canviar la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) perquè Puigdemont no sigui elegible. La jutgessa remarca que en aquest cas no només hi ha la llibertat d'expressió, sinó també la llibertat de càtedra. Segons ella, el vocal pren una postura jurídica: que el president és elegible amb l'actual legislació vigent, i creu que caldria canviar-la. A l'hora de votar, però, canvi de criteri. La jutgessa creu que és perfectament possible fer-ho perquè pot haver tingut accés a elements nous pels recursos presentats per PP i Cs o per la discussió col·legiada amb els altres membres de la junta.