Junts per Europa, la candidatura que encapçala el president a l’exili, Carles Puigdemont, ha presentat una querella per delicte de prevaricació administrativa contra Carlos Vidal Prado, vocal de la JEC, nomenat pel Congrés a proposta del PP, i Andrés Betancor Rodríguez, nomenat a proposta de Ciutadans, els dos partits polítics que han impugnat la llista al Parlament Europeu.

L’equip de Puigdemont ha decidit aquesta iniciativa després que la JEC intentés tombar la presència del president i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí a la candidatura, la qual cosa va ser rebutjada finalment pel jutjat contenciós administratiu dos de Madrid.

Els representants de Junts denuncien que la resolució dictada per un sector específic de la JEC “dista molt de ser d’acord a dret, essent el seu contingut totalment arbitrari, descabellats i aberrant”, tal i com demostra el fet que no ha aconseguit passat cap mena de control ni de legalitat ni jurisdiccional.

A més assegura que els querellats eren coneixedors de la injustícia de la resolució que dictaven. “Es tracta d’una persecució política en tota regla”, alerten.

 

La denúncia recull reiterats missatges de Twitter de Vidal i articles d’opinió de Betancor que posen de manifest “l’absoluta animadversió” contra Puigdemont.

Segons l’escrit, les manifestacions públiques demostren “l’evident parcialitat” de Prado però a més “posa de manifest, davant la total absència d’arguments jurídics de la decisió, que aquesta animadversió va ser l’únic motiu que el va porta a adoptar aquesta decisió”. En termes similars s’expressa sobre Betancur que sabia, segons demostren els seus articles, que “la legislació vigent no permet l’exclusió de Puigdemont d’un procés electoral”.

“És realment inaudit, també perillós en termes democràtics, que aprofitant-se del seu infinit poder en període electoral, els querellats, animats pel seu desig d’aniquilar els seus enemics polítics, com s’aprecia en aquest cas, dictessin una resolució obertament arbitrària i extravagant a fi i efecte d’impedir que els tres candidats exclosos fessin ús del seu dret de sufragi passiu”, denuncia.

En el text se subratlla a més que el pitjor de tot és que els querellats “han destrossat la reputació i credibilitat d’un òrgan essencial en tota democràcia i procés electoral” amb la intencionalitat política de “perseguir els seus opositors”.