Una escenificació pública en dos actes. Primer, la ministra de Defensa, Margarita Robles, que en una entrevista a TVE aquest divendres al matí desautoritzava Pablo Iglesias per actuar com si estigués “al govern i a l’oposició al mateix temps”. La dirigent socialista demanava “humilitat” i “lleialtat” al vicepresident segon, recordant-li que el president era Pedro Sánchez. Pocs instants després li responia, també públicament, la secretària d’Estat Ione Belarra. La número dos d’Iglesias a la Vicepresidència Segona li etzibava des del seu compte de Twitter: “Quan ets la ministra preferida dels poders que volen que governi el PP amb Vox, potser estàs fent mal al teu govern”.

El principal detonant de tot això: que Unidas Podemos hagi esmenat el seu propi projecte de pressupostos de l’Estat. Aquesta setmana ha presentat una esmena conjunta amb ERC i EH Bildu per aturar qualsevol desnonament almenys fins al desembre del 2022. És només un episodi més, bastant simptomàtic, de la negociació dels pressupostos de l’Estat. És la principal batalla del govern espanyol en plena crisi sanitària, econòmica i social. Una batalla que també és interna, una guerra soterrada entre dues ànimes dins d’un mateix govern, que no sempre es corresponen exactament amb els dos partits que el composen.

Ara el calendari de tramitació està molt més definit, però a la tornada de les vacances d’estiu no ho estava tant. A la ministra María Jesús Montero li va costar sang, suor i llàgrimes tancar un projecte de pressupostos de l’Estat amb Nacho Álvarez, secretari d’Estat d’Unidas Podemos. Algunes coses van quedar-se al tinter, com l’ambiciosa reforma fiscal que s’ha quedat a mig camí. Però, fins i tot després d’aquella complicada negociació, Montero i Álvarez només van signar un esborrany de pressupostos, no pas un alto el foc. L’esmena als propis pressupostos ho evidencia. Però també les negociacions pels possibles aliats, que són fetes a contrarellotge per dos governs diferents. Perquè la realitat és que busquen aritmètiques diferents. El PSOE més escorada al centre, rescatant Ciutadans de la foto de Colón per a futures aliances; Podemos, escorada a l’esquerra perquè és el seu programa i, sobretot, el seu principal salvavides com a soci petit.

És en aquest context que apareix EH Bildu a l’equació, una jugada entre Pablo Iglesias i Arnaldo Otegi feta pública pocs minuts abans de l’inici del debat al Congrés sobre les esmenes a la totalitat. Per Pedro Sánchez va ser un mal de cap inesperat, però els impulsors del moviment aconseguien l’objectiu: deixar Ciutadans en fora de joc, abaratir el seu vot, si és que s’hi acaba avenint. Inés Arrimadas ha insistit un cop i un altre que és incompatible amb ERC i sobretot amb EH Bildu, a qui ha criminalitzat davant del seu electorat. Amb aquests dos partits és justament amb qui Iglesias ha registrat la polèmica esmena, de la qual el PSOE se’n va assabentar poc abans de fer-se pública, segons asseguren els socialistes. 

Des de llavors Sánchez s’ha vist obligat a apagar focs: amb Ciutadans, amb els seus propis barons i amb un dels seus socis més lleials, el PNB, a la cresta veient que l’esquerra abertzale li roba protagonisme. Andoni Ortuzar reclamava dimecres a la tarda que Pedro Sánchez fes “un cop de puny damunt la taula del Consell de Ministres” davant les interferències de Podemos. Ni 48 hores després, Aitor Esteban anunciava un primer acord, negociat amb el PSOE, segons el qual els hi accepten quatre esmenes. La principal, l’eliminació de l’impost al dièsel, que ha fet remoure de la cadira els de Pablo Iglesias. Acció-reacció.

La primera batalla dels pressupostos de l’Estat s’ha lliurat sobretot al País Basc. Falten dues setmanes perquè el Congrés debati i voti el projecte de comptes públics. Encara falta la partida catalana, que aparentment hauria de ser més tranquil·la. Els principals interlocutors del govern espanyol seran ERC i els quatre diputats del PDeCAT. Per ara, aquest divendres Pedro Sánchez ja ha enviat una carta a Pere Aragonès prometent-li ajudes econòmiques. Però no es pot deslligar del clima preelectoral de la política catalana, que també es pot palpar a Madrid amb durs retrets entre partits independentistes.

Ciutadans, en fora de joc

Mentrestant, Inés Arrimadas intenta sortir com pugui a la fotografia dels pressupostos de l’Estat per marxar de la fotografia de Colón. Els moviments amb EH Bildu, ERC i el PNB la deixen en fora de joc. Ciutadans va voler deixar Unidas Podemos de la taula de negociació, i van acabar asseient-se plegats. Va posar com a línia vermella la immersió lingüística, però aquesta setmana ha sortit endavant la Llei Celaá sense el castellà com a llengua vehicular a Catalunya. Va vendre que havia pactat amb el govern espanyol la supressió de l’impost al dièsel, el govern espanyol la va desmentir rotundament i ho ha acabat pactant aquest divendres amb el PNB. Va dir que era incompatible amb ERC i EH Bildu, però continua estenent la mà. La líder de Ciutadans escenifica la indignació, però alhora no s’aixeca de la taula. S’aferra a qualsevol cosa per formar part de l’equació i poder dir que ha tornat al centre. Encara que sigui amb un ‘sí’ de franc.

Però encara queda molta partida fins a la setmana del 30 de novembre, quan el Congrés votarà el projecte de pressupostos i l'enviarà al Senat.