Prop d’un centenar de municipis catalans amb urbanitzacions sense legalitzar han decidit unir forces per reclamar a la Generalitat canvis normatius que facilitin la resolució de dèficits urbanístics que, en molts casos, s’arrosseguen des de fa dècades. Els ajuntaments denuncien que aquestes zones pateixen mancances en serveis bàsics com l’enllumenat, el clavegueram o l’asfaltatge, mentre la legislació actual dificulta l’accés a subvencions i instruments de finançament que permetrien afrontar les inversions necessàries. Per això, reclamen noves vies d’ajut, incloses línies específiques a través de l’Institut Català de Finances (ICF), per abordar una problemàtica que afecta nombroses urbanitzacions nascudes durant el boom de les segones residències dels anys cinquanta i seixanta.
La plataforma impulsada pels ajuntaments ja agrupa aproximadament un terç dels alcaldes dels gairebé 300 municipis catalans que tenen urbanitzacions sense legalitzar. A Catalunya hi ha més de 1.500 urbanitzacions i s’estima que unes 700 presenten mancances en infraestructures bàsiques, una problemàtica especialment concentrada a les comarques de Barcelona, on se’n localitzen prop de 400. Amb l’objectiu de coordinar demandes i pressionar les administracions, diversos alcaldes s’han reunit aquest dijous a Palau-solità i Plegamans, en una iniciativa liderada pel batlle de Sant Cebrià de Vallalta, Albert Pla. Entre els primers resultats hi ha el compromís de crear una taula de treball bilateral entre la Generalitat i els ajuntaments. “Han passat els anys i normativament no s’ha estat valent des de les administracions”, lamenten els impulsors.
“Aquesta llei no és justa”
Els alcaldes expliquen que la realitat social i econòmica actual fa inviable exigir als veïns que assumeixin en solitari el cost d’adaptar aquests entorns als estàndards urbanístics exigits per la llei. Pla assenyala que moltes d’aquestes urbanitzacions continuen tenint mancances en serveis bàsics i que, fins i tot allà on les infraestructures existeixen, sovint requereixen una renovació integral. “Aquesta llei no és justa i treballem plegats per modificar-la”, afirma.
Malgrat les crítiques al marc legal actual, els alcaldes insisteixen que l’objectiu no és assenyalar responsables, sinó trobar solucions que permetin desencallar una situació enquistada. “Volem el millor finançament possible perquè la llosa que la normativa posa sobre les espatlles dels veïns sigui la menor possible o inexistent”, ha defensat Pla. Els alcaldes preveuen celebrar al juliol la primera reunió de la nova taula de treball amb la Generalitat, on plantejaran mesures com la creació de línies específiques de finançament i l’elaboració d’un pla director urbanístic per a urbanitzacions que fixi criteris homogenis per abordar la problemàtica.