El Mundo publica aquest diumenge un altre reportatge en què presenta Jordi Sànchez com un pres rebel i desobedient, envanit en saber que Carles Puigdemont l'ha proposat com a candidat a la presidència de la Generalitat.

Sànchez rep massa cartes i "esgota" els funcionaris que les han d'obrir i revisar. Pobrets. També es queixa de mala manera, sempre segons els funcionaris, que hi ha una ploma de gallina en l'ou ferrat del dinar. L'han canviat de company de cel·la quatre cops en cinc mesos (conclusió insinuada: és un mal company). Es lamenta del fred que fa, com volent dir que és poc viril (al mateix reportatge es diu que a l'interior de la presó, els presos s'estan a dotze graus). També el titlla de xivato i d'ignorar els veterans de la presó. Etcètera.

D'aquestes "revelacions", que atribueix als funcionaris de la presó de Soto del Real, el periodista que signa la cosa en fa aquest titular: "El preso que se ha vuelto soberbio al verse 'molt honorable'".

Es coneix que l'autor tenia ganes d'escarnir l'expresident de l'Assemblea Nacional perquè, excepte un, els fets dels quals dedueix que Sànchez s'ha ensuperbit són anteriors a la seva designació com a candidat. Però, beh, que la realitat no t'arruïni un bon titular. 

El to burleta i denigratori del reportatge segueix la línia del titular. Només dona veu a una part (els funcionaris), transforma fets ordinaris en ocasions de menystenir Sànchez, passa per sobre les burles dels altres presos i les dures condicions de la presó, i jutja les seves intencions. La peça ha aixecat algunes reaccions:

No és primer cop que el tabloide nacionalista madrileny prova d'humiliar Sànchez. Aquest mateix dissabte, en portada, l'anomena "titella de Puigdemont". La cosa ve de lluny. El novembre passat ja va esbombar, en el mateix to de riure's del pres, que l'havien canviat de company perquè el primer es va queixar que "li donava la llauna amb el tema de la independència".

L'autor d'aquella història és el mateix de la d'aquest diumenge. Està igualment plena d'errors i faltes de judici. En un moment vincula la Crida a la Solidaritat amb actes violents, descriu Moment Zero com un think tank (en realitat és un sector de militants de CDC), s'escandalitza d'una queixa de Sànchez sobre el menjar, parla de cartes "interceptades" (com si fossin armes o droga)... En canvi passa de puntetes, com un incident qualsevol, pel robatori dels mòbils dels advocats de Sànchez... dels armariets de la mateixa presó. Oblida les represàlies amb què l'han castigat per intervenir a la campanya de Junts per Catalunya. Ho fa igualment amb els insults que dedica a Sànchez un dels grups de presos de Soto del Real, als quals identifica per la seva ètnia. Tot molt normal.

Tot molt suat. El juny del 2017 el mateix autor va inventar de cap a peus un reportatge en què desacreditava la família de Pep Guardiola, i escampava sospites sobre la seva trajectòria professional. Era la setmana que Guardiola havia llegit el manifest de les entitats sobiranistes pel referèndum de l'1 d'octubre, cosa que va esbombar l'esdeveniment arreu del món.

Jordi Sànchez ha patit la mateixa sort: li ha tocat el rebre quan ha acceptat ser el candidat de Junts per Catalunya a la presidència de la Generalitat.

Tot s'entén (o no) acudint al compte de Twitter de l'autor, que fa més de dos mesos va fixar aquesta piulada, en què desitja a l'acusat d'assassinar Diana Quer "l'infern... o la salvatge llei de la presó". No es pot saber si també li ho desitja a d'altres. O sí.