Sorprenent. La policia catalana posa en dubte, ara, que una bala de foam disparada per un escopeter dels Mossos sigui la que va causar un traumatisme cranioencefàlic i fractura de mandíbula a una noia als Jardinets de Gràcia, en acabar la protesta contra la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes, el 18 d’octubre de 2019. La noia, Olga, va requerir ingrés a l’UCI, i actualment té seqüeles permanents com pèrdua d’oïda i un diagnòstic d’epilèpsia crònica. Aquesta és la resposta que la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra ha comunicat a la instructora de l’expedient administratiu obert. La noia no va voler denunciar l’acció dels Mossos per la via penal i ho va fer per la via administrativa, amb una reclamació patrimonial.

No es pot descartar o afirmar, que el dia dels fets, en el punt concret que s’indica per part de la reclamant existís una actuació mínima d’efectius de la Brigada Mòbil per evitar que es generés un nou focus de desordre públic que agreugés encara més la situació de desordres públics que es va produir a tota la ciutat”, afirma la resposta policial. L’associació Irídia ha inclòs aquest cas, amb la recent resposta policial, en l’informe que presenta avui a la Comissió d’Estudi Sobre el Model Policial al Parlament de Catalunya, i on reclama que s’impulsin canvis per garantir mecanismes de control  i transparència policial.

Manca de supervisió

Segons Irídia, a la resposta oficial del cas de l’Olga s’afirma que “el Cos de Mossos d’Esquadra no disposa dels recursos de geolocalització necessaris que permetin el rastreig precís de tots els moviments de totes les furgonetes de la Brigada Mòbil que es van produir en aquella data i, per tant, no es disposa de la traçabilitat detallada de tots els desplaçaments que es van efectuar per diferents punts de la ciutat que permeti aportar la informació concreta i detallada". Per Irídia aquesta “és una mostra evident de la manca de mecanismes de supervisió i control de les actuacions policials, de la manca de traçabilitat de les llançadores de foam i, a jutjar per la resposta rebuda, del deficient mecanisme de geolocalització de les furgonetes”. I afegeix que la justificació per la manca d’informació és, com ha vist en altres ocasions, la “situació d’excepcionalitat". Aquest cas de reclamació patrimonial, presentant el 16 d’octubre de 2020 al Departament d’Interior, està en la fase d’al·legacions, i Irídia assegura ha aportat “nombrosa documentació acreditativa dels fets i ha proposat testimonis”.

Fets

Eren les onze de la nit d’aquell 18 d’octubre de 2019, quan Olga pujava per Jardinets de Gràcia en direcció muntanya. Irídia exposa que en aquell punt “no hi havia cap concentració ni massificació, la gent que quedava caminava tranquil·lament en la mateixa direcció, allunyant-se del centre de la ciutat”. Ja s’havia reprès el trànsit a l’Avinguda Diagonal, tallat per la manifestació i als carrers del voltant. S’afegeix que de sobte, sense que s’estigués produint cap aldarull ni situació destacable, “tres furgonetes del cos de Mossos d’Esquadra es van apropar a gran velocitat i van aturar-se a l’encreuament del carrer Còrsega amb l’Avinguda Diagonal i el Passeig de Gràcia, a l'altura del 112 de Passeig de Gràcia. Segons Irídia, les furgonetes van estar parades només uns segons, durant els que van disparar dos projectils de foam en direcció a les persones que pujaven cap a Gran de Gràcia, seguits de dos projectils més quan ja estaven en moviment, pujant per la calçada lateral de Jardinets de Gràcia, per la banda del Besòs, disparant cap a les persones que eren en aquella mateixa vorera. Un dels projectils disparats quan ja estaven en moviment va impactar directament al cap de la persona afectada. Per Irídia “els agents de Mossos d’Esquadra van disparar sense supòsit habilitant, a molt poca distància, i directament a una zona sensible com és el cap”. I afegeix que un dels testimonis va veure com un dels foam impactava al cantó esquerre del cap d’Olga i queia a les mans del seu company. “A dia d’avui conserva encara el projectil de foam”, clou l’associació Irídia, que representa a la noia en la seva reclamació.

Mesures

El cas d’Olga és un de la desena que Irídia ha inclòs en l’informe sobre actuacions policials desproporcionades i irregulars. Per això, els codirectors d’Iridia, els advocats Anaïs Franquesa i Andrés García Berrio, exposaran al Parlament  els canvis necessaris per garantir els drets fonamentals de la ciutadania, i entregaran als diputats el seu informe elaborat sobre mancances de la policia catalana i la proposta de solucions. La primera recomanació d’aquesta ONG és que el Parlament de Catalunya acordi mit­jançant una llei la creació d’un mecanisme independent de control de la policia. Hi afegeix que aquest mecanisme hauria de tenir competències d’avaluació sobre la necessitat i idoneïtat d’incorporació d’armes i eines d’ús policial. Que es realitzi una profunda reforma dels mecanismes interns d’investigació i sanció del cos de Mossos d’Esquadra.

Irídia també precisa que “no existeix un mecanisme extern i independent que supervisi l’adequació dels protocols d’ús de la força i d’ús de les armes policials als estàndards internacionals en la matèria”. I, “quan aquests recullen disposicions contràries al dret interna­cional dels drets humans o fins i tot a les avaluacions de riscos del fabricant, no hi ha cap instància que ho adverteixi i obligui a la seva adequació, com és el cas de les bales de foam SIR i SIR-X. Una mesura aplaudida per Irídia és que finalment el Departament d’Interior s’ha compromès a què tots els agents dels Mossos, quedava pendent les unitats d’ARRO, duguin una identificació de 360 graus, per darrere i per davant de  l’armilla i als laterals, com va recollir la instrucció 8/2020, per complir un mandat del Parlament.

Antireglamentari

En l’informe, s’afirma que el Servei d’Atenció i Denúncia davant casos de violència Institucional (SAIDAVI) d’Irídia ha identificat nombroses actuacions policials que podrien considerar-se desproporcionades o antireglamentàries. En context d’ordre públic, se’n destaquen: Cops de bastó policial al cap, incomplint la Instrucció 16/2013. Es detalla que entre els anys 2016 i 2019, ambdós inclosos, es van detectar almenys 34 persones ferides al cap com a conseqüència d’un cop amb el bastó policial.  S’hi precisa que al llarg de l’any 2019, el SAIDAVI va registrar 18 casos de lesions al cap per utilització del bastó policial per part d’agents de la Policia Nacional i de Mossos d´Esquadra, tots ells durant les atencions realitzades després del 14 d’octubre de 2019.

Una segona actuació qüestionada és l’ús dels projectils de foam o de bales de goma (per part de la Policia Nacional sota coordinació del Cos de Mossos d’Esquadra) “de forma perillosa i amb resultat greu de lesions”. L’any 2019 el SAIDAVI va atendre un total de 53 persones que presentaven lesions per l’impacte d’algun d’aquests projectils, algunes de molta gravetat en manifestacions. Des de la seva entrada en funcionament l’any 2016 fins a l’actualitat, el Servei d’Atenció i Denúncia ha atès almenys 3 persones que han perdut l’ull per l’impacte d’un projectil de foam i una persona que va patir un traumatisme cranioencefàlic. També s’han atès persones amb lesions a la melsa, al genoll o al testicle. Així mateix, a Irídia li “preocupa” l’ús estès del projectil SIR-X, malgrat ser altament lesiu, i que el proto­col contempli la possibilitat d’utilitzar-lo a distàncies curtes (20 metres), amb el corresponent risc de lesions greus.

Fiscalia

Pel que fa a les denúncies contra funcionaris o agents de cossos de seguretat on Irídia està personada assegura que ”en molts casos el paper acusador del ministeri fiscal és pràcticament inexistent. Sosté que només en 3 dels 60 litigis en curs durant l’any 2020 es va detectar que la fiscalia dugués a terme una actuació proactiva en favor dels fets denunciats per la víctima. Per contra, en 31 dels litigis el ministeri fiscal va adoptar “un rol d’oposició a la pràctica d’una investigació exhaustiva i eficaç dels fets denunciats, o bé es va oposar a la personació de l’acusació popular”.

Finalment, un altre de les propostes d’Irídia és que s’habiliti un canal directe entre les organitzacions de drets humans especialitzades i la Divisió d’Afers Interns (DAI)  dels Mossos per tal de poder adreçar-li directament denúncies presentades contra agents de Mossos d’Esquadra. Irídia afegeix que tornarà a portar un nou informe a la comissió del Parlament amb una proposta concreta de mecanisme de control als Mossos, "com tenen països moderns i democràtics".