Oriol Badia i Tobella (Matadepera, 1933-Terrassa, gener de 2024) ha mort aquest dimecres 3 de gener a l'edat dels 90 anys, segons ha avançat el Diari de Terrassa. Militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Badia va ser conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya durant el segon govern de Jordi Pujol entre el 1984 i 1988. De professió era advocat, a través d'un despatx que compartia amb el seu germà Joaquim a la plaça Vella de Terrassa, i un petit bufet a Olesa de Montserrat. Badia també va ser el president de la Caixa d'Estalvis de Terrassa (Caixa Terrassa) entre el 1993 i 2003, així com un dels creadors de la Fundació Torre del Palau i està relacionat amb els Amics de les Arts. 

L'exconseller de Treball era llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona. L'any 1962 es va casar amb Anna Perpinyà, originària d'Olesa de Montserrat i amb qui va compartir cinc fills. Professionalment, es va dedicar a l’exercici de l’advocacia i va participar activament en institucions cíviques, religioses i culturals.

Europeista i catalanista

Badia era un europeista convençut i defensor del català arreu del país. De fet, en el marc del II Congrés Jurídic Català el 1971, l'aleshores membre d'Unió va defensar la constitució democràtica del Parlament de Catalunya. Durant la crisi de finals de la dècada de 1970 va allargar la vida d’empreses transformant-les en anònimes laborals. Un cop es va jubilar, va escriure la biografia del seu pare, “Francesc de P. Badia i Tobella, ferm cristià i excel·lent patriota” (Publicacions Abadia de Montserrat).

A Matadepera, el seu poble natal, als darrers anys havia col·laborat com a voluntari al Casal de la Gent Gran, impartint xerrades sobre Dret Civil Català, l’abat Aureli Maria Escarré, Caterina Albert, Joan Oliver, o la novel·la de Joan Sales “Incerta Glòria”.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!