Els exlehendakaris Juan José Ibarretxe i Carlos Garaoikoetxea encapçalen una nova plataforma, denominada Demokrazia Bai!, que reclama un "nou estatus" que inclogui el dret a decidir, reconegui els bascos com a "poble i com a nació" i es relacioni en termes d'"igualtat" i "bilateralitat" amb Espanya.

Aquesta plataforma, que pretén ser un espai de deliberació i divulgació plural, ha presentat avui a Sant Sebastià el manifest fundacional, impulsat per la "urgència democràtica" que imposa l'actual situació política basca i espanyola.

Encara que el manifest ha estat firmat per prop de 70 personalitats d'Euskadi i Navarra, la major part d'elles de l'espectre ideològic nacionalista basc, la plataforma ha presentat avui un grup promotor encapçalat pels dos exlehendakaris i en el qual també hi figuren els exconsellers del Govern Basc Joseba Azkarraga i Anjeles Iztueta, l'advocat Iñigo Iruin, el sindicalista Rafa Díez Usabiaga, el senador de Podemos Josetxo Arrieta, el representant de CCOO Jesús Uzkudun, el cantant Urko, els professors Ramón Zallo, Francisco Javier Caballero, Begoña Olaizola i Iratxe Esnaola, l'advocada Elisabete Bizkarralegorra i l'activista social Itziar Fernández, tots ells presents avui a l'acte.

També ha participat en la gestació d'aquesta iniciativa l'exgovernador civil de Bizkaia pel PSE-EE Daniel Arranz, segons ha indicat un altre dels impulsors de la plataforma, Xabier Oleaga, que ha exercit de presentador.

El manifest presenta un diagnòstic sobre la situació democràtica d'un "sistema espanyol enfangat per la corrupció i les polítiques antisocials", que ha "rebentat per totes les costures significativament arran del procés català", resplicat per dues posicions: "l'ultraradicalisme de suport a la involució de l'Estat i l'anestèsia generalitzada pel que fa al pensament crític".

"Observem una ofensiva sense precedents d'una Justícia polititzada pels corrents ideològics més autoritaris i conservadors, l'empresonament de les defenses", proclama el text, que denuncia que a Catalunya "el poder Executiu i Judicial actuen de bracet empresonant i perseguint electes reiteradament avalats per la majoria a les urnes per a les més altes instàncies autonòmiques del seu país".

Després del diagnòstic crític, la plataforma crida a "abandonar la indiferència, el distanciament" i a reprendre "el rastre de la consciència crítica" per prendre la iniciativa i "requerir un nou estatus, inspirat en els principis del desenvolupament humà sostenible aplicats a un país." "Un estatus que ens atorgui competències plenes i exclusives en totes aquelles qüestions referides al desenvolupament del sistema productiu, amb el marc propi de relacions laborals i obrint via a un subsistema complet d'agents socials," plantegen els signants.

Aquest estatus, segueix el manifest, ha de garantir competències per instal·lar un "model de benestar social", un sistema fiscal, un espai propi d'administració de justícia i una "interlocució directa amb la Unió Europea". "Un estatus, en definitiva, que ens reconegui explícitament com a poble, com nació. Bilateralitat en termes d'igualtat, entre l'Estat i cadascuna de les nostres dues comunitats", en al·lusió al País Basc i Navarra.

Els signants defensen que el nou estatus atorgui plenes competències en matèria de consultes i referèndums per garantir la capacitat de decidir, "el principi democràtic de lliure decisió" dels bascos, perquè "tots els projectes polítics i causes socials puguin materialitzar-se, sempre que tinguin les majories requerides per a això, sense cap més límit que aquestes".

Per a això, sostenen, serà necessària "una nova majoria, una majoria plural, transformadora", que és el que "es pretén transmetre des de la composició d'aquest col·lectiu". El text proposa així mateix "activar la trobada" amb "els esforços del poble català per encarrilar la voluntat majoritària de la seva ciutadania" i crear un espai compartit "de pensament i crítica en clau democràtica, de qüestionament de l'actual model d'Estat."

El manifest esmenta l'"empremta del patiment" causat per "les violències" suportades durant dècades: "No a l'oblit, sí a la memòria, una memòria inclusiva on totes les vulneracions de drets siguin reconegudes".

Demokrazia Bai! advoca pel reconeixement "sense embuts a les víctimes d'un i un altre signe" i reclama, "sis anys llargs després del cessament definitiu de l'activitat d'ETA", l'acostament de "les persones preses al seu medi natural, així com el final de les normatives d'excepció aplicades a aquestes".

El manifest ha estat firmat per gairebé 70 personalitats, entre les que es troben l'històric militant d'EA Koldo Amezketa, l'actor Patxi Bisquert, els músics Kepa Junkera, Gontzal Mendibil i Gorka Knörr, l'exfutbolista Jesús Mari Zamora, la sindicalista Ainhoa Etxaide, el fundador d'Aralar Patxi Zabaleta i l'exdirigent d'ETA Eugenio Etxebeste "Antxon".