Oriol Junqueras i Pedro Sánchez segellaven aquest passat dijous al palau de la Moncloa un acord per un nou model de finançament. El nou sistema té en compte les singularitats de Catalunya i les de la resta d’autonomies. “No hi ha cap model a mida”, sentenciava l’endemà la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. El que s'ha acordat fins ara ha satisfet els republicans, malgrat que volen més: el nou model garanteix el principi d’ordinalitat a Catalunya amb la població ajustada i amplia la part que l’Estat cedeix a les autonomies de l’IRPF fins al 55%. Però els republicans volen que Catalunya recapti, gestioni, liquidi i inspeccioni el 100% d’aquest tribut; tal com es plantejava en el pacte amb els socialistes a canvi d’investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. Si no hi ha cap acord sobre aquesta carpeta, Junqueras ja ha advertit que no seurà a negociar els pròxims pressupostos dels governs català i espanyol. Però l’entorn de Montero assenyala que si ERC “no rebaixa la seva posició de màxims”, no hi haurà cap acord; menys encara abans de les eleccions andaluses, on ella es presenta com a candidata del PSOE. És un maldecap més per als socialistes, que alhora són conscients que allò acordat aquesta setmana pot quedar en paper mullat si Junts i alguns socis del Congrés hi mantenen el seu rebuig.
Actualment, els republicans tenen registrada al Congrés dels Diputats una proposta de llei perquè Catalunya pugui recaptar l'impost sobre les persones físiques. Van decidir posposar el seu debat per poder arribar a un acord amb els socialistes, que encara no s'ha aconseguit. La direcció del partit confia que hi hagi novetats aviat. Però això contrasta completament amb el que assenyalen fonts de l’entorn de Montero. Apunten que sí que s’està negociant, però que el més calent és a l’aigüera i que les diferències entre uns i altres són abismals. Malgrat que el pacte PSC-ERC contemplava que la Generalitat desenvolupés l’Agència Tributària de Catalunya per començar a recaptar l’IRPF a partir de 2026, Montero s’oposa ara a entregar íntegrament aquest impost a la Generalitat.
De fet, la comissió bilateral Estat-Generalitat ja ha esborrat del mapa aquest punt clau que parlava d’un model que garantís que "sigui la Generalitat la que gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els impostos suportats a Catalunya". I ara ja es parla d’una cistella de tributs en la qual la responsabilitat fiscal queda definida a partir de la participació de les dues administracions en la recaptació. Hisenda insisteix en un model “en xarxa” on sempre hi hagi coordinació entre agències tributàries. “Nosaltres diem que no a donar-ho tot i que després l’Estat no hi pinti res”, resumien fa uns mesos a aquest diari fonts del Ministeri. I ara, amb les posicions tan allunyades i l’advertència de Junqueras, l’entorn de la ministra-candidata, preguntat per si existeix la possibilitat que s’assoleixi un acord abans de les eleccions andaluses —s’han de celebrar com a tard aquest estiu— hi tanca la porta remarcant que els republicans haurien de “rebaixar molt la seva posició”.
El viacrucis del nou finançament: el PP en peu de guerra al Constitucional i amb el rebuig de Junts i alguns socis
Més enllà de l’acord pendent sobre l’IRPF, el que s’ha acordat i presentat aquesta setmana és un nou model del sistema de finançament del règim comú. Aquest dimecres, Montero exposarà el nou model a les autonomies en una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera i la seva intenció és portar-lo al Congrés dels Diputats abans de l’estiu. Serà un viacrucis. El nou sistema ja ha comptat amb el rebuig del socialista díscol Emiliano García-Page. I també amb les crítiques del PP i dels barons autonòmics d’aquest partit, que ja es preparen per portar la proposta al Tribunal Constitucional si acaba aprovant-se.
I no acaba aquí. Junts ja ha plantejat presentar una esmena a la totalitat al nou sistema. El rebutgen, d’entrada, perquè Catalunya continuarà dins del règim comú; sense tenir un concert econòmic com el basc o el navarrès. El vicepresident i portaveu del partit, Josep Rius, va titllar l’acord “d’error” perquè no suposa cap canvi profund de model. Va recordar que “Madrid continuarà tenint la clau de la caixa”. Junqueras ja els ha respost advertint que votar-hi en contra és defensar tenir menys recursos pels serveis públics. “Cada partit serà responsable del seu vot”, va manifestar el líder d’ERC.
El nou model també ha estat criticat per part d’alguns socis parlamentaris del PSOE al Congrés. A Galícia, la líder del BNG, Ana Pontón, ha assegurat que la proposta “accentua la discriminació amb Galícia” perquè rebaixa el pes dels criteris d’envelliment i dispersió. La líder dels nacionalistes gallecs va avisar que és “un punt de partida inacceptable al qual no donaran suport”, malgrat que segons el govern espanyol Galícia rebria 587 milions més anuals que actualment.
La diputada de Compromís al Congrés Àgueda Micó aprecia aspectes positius en el nou model —3.669 milions addicionals per al País Valencià— però el troba “insuficient” per eliminar “l’infrafinançament” estructural de la seva autonomia. Per la seva banda, el diputat al Congrés de la Chunta Aragonesista integrat dins de Sumar, Jorge Pueyo, ha advertit que votarà en contra "de qualsevol proposta de finançament singular per a Catalunya si no preveuen les singularitats financeres d'Aragó, que per dret tenim reconegudes al nostre Estatut". Pueyo, que és a més el candidat del seu partit a la presidència de l'Aragó a les eleccions que se celebraran el 8 de febrer, ha emfatitzat que aquesta és "una línia vermella que marca el límit a qualsevol suport parlamentari". El nou model proporcionaria a l'Aragó 629 milions més, segons els números de Montero validats per ERC. Catalunya rebrà 4.686 milions més. Davant l’actual aritmètica ajustadíssima del Congrés, el suport d’aquestes formacions —i també dels set de Junts— és imprescindible perquè tiri endavant.