La ministra d'Igualtat, Irene Montero, vol reformar la Llei Integral contra la Violència de Gènere per blindar-la de futurs canvis a l'executiu espanyol. La llei caduca l'any vinent i la ministra Montero ha iniciat aquest dilluns el procés i ha tret a consulta pública la reforma que pretén blindar el Pacte d'Estat que les Cortes van aprovar el 2017: "Governi qui governi".

Segons avança ElDiario.es, l'objectiu d'aquesta reforma és ampliar a "altres manifestacions de la violència masclista", més enllà de la parella o exparella, en línia amb el Conveni d'Istanbul. La vigència del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere finalitza el setembre de 2022 i per tant, acaba el compromís econòmic associat. La intenció de Montero és "garantir que sempre en els Pressupostos Generals de l'Estat hi hagi una partida suficient destinada a la lluita de la violència masclista", protegint-la així d'un possible canvi de govern a la dreta.

També vol establir "una estructura organitzativa amb personal especialitzat" que inclogui l'administració local per millorar la coordinació.

Delicte arxivat contra Montero

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha inadmès aquest dilluns a tràmit una denúncia contra la ministra d'Igualtat, Irene Montero, per un delicte de malversació en relació amb una campanya del seu ministeri per l'Orgull LGTBI del mes de juny passat. El Suprem, d'acord amb l'informe del fiscal, arxiva la denúncia al no apreciar cap il·lícit penal. El particular entenia que l'ús del terme 'todes' en una campanya relativa a l'Orgull LGTBI era "inapropiada".

La denúncia la va presentar un particular al setembre d'aquest any contra la campanya del ministeri de juny de 2021 que portava per lema 'Orgull de totes, tots, todes. Per una Espanya feminista i diversa '. Al·legava que aquesta campanya va ser finançada amb fons públics i que "l'autoria intel·lectual" era de Montero.

Igualtat

En la interlocutòria, ponència del magistrat Miguel Colmenero, el TS recorda que al govern li correspon la direcció de la política interior, i per exercir la funció executiva (article 97 de la Constitució) té al seu abast la disposició dels fons públics, i "que tant en un com en un altre aspecte, l'entesa del món i de la societat, i la consegüent promoció dels valors que, segons la ideologia que es defensi, es considerin dignes de protecció, permet a cada opció política orientar l'ús d’aquells fons amb aquestes concretes finalitats".

En aquest marc, el tribunal considera que les discrepàncies polítiques no han de traslladar-se a l'àmbit penal: "La discrepància respecte de l'encert o de l'oportunitat de la forma concreta en què es facin servir, s'ha de tenir la seva resposta en el camp polític, sense que pugui ser traslladada a l'àmbit penal, reservada per a les infraccions més greus de les normes de convivència, tipificades com a delicte al Codi penal".

Imatge principal d'Irene Montero- Europa Press