La paraula “transparència” ha estat la dominant des que va començar el seu regnat. No perquè hagi estat el valor imperant, sinó el més repetit. Ja en el seu discurs de proclamació davant les Corts Generals, el 2014, Felip VI assegurava que la Corona no només havia de buscar la proximitat amb els ciutadans, sinó també “observar una conducta íntegra, honesta i transparent”. Un discurs de proclamació al qual va referir-se en el seu últim discurs de Nadal, el passat 24 de desembre, quan el Rei va defensar que són “uns principis que ens obliguen a tots, sense excepcions”. En aquests sis anys han passat moltes coses, entre elles l’operació confidencial per permetre la fugida del seu pare pels escàndols de corrupció, però la transparència ha estat la gran absent. En tots els aspectes, però especialment pel que fa als diners, els il·legals però també els presumptament legals.
Ha faltat voluntat política, com s’ha vist els últims mesos a la Mesa del Congrés dels Diputats. Durant l’últim any, l’òrgan de govern de la cambra baixa ha tombat fins a sis peticions de comissió d’investigació sobre la monarquia, en alguns casos fins i tot comptant amb l’aval dels serveis jurídics. El pròxim dimarts passarà el mateix amb l’última iniciativa d’independentistes, nacionalistes i sobiranistes, gràcies a la pinça en contra del PSOE, el PP i Vox. Aquesta setmana fins i tot ha inadmès compareixences i preguntes parlamentàries sobre les —de moment— dues regularitzacions fiscals de Joan Carles I.
Però tampoc les institucions i organismes que haurien de garantir aquesta transparència han fet la seva feina. Un bon exemple. Des del 2015 fins avui, segons les dades facilitades a ElNacional.cat, el Consell de Transparència ha tramitat fins a 28 reclamacions de ciutadans per informació sobre la Casa Reial. L’organisme va ser creat el 2014 justament per a garantir l’accés a la informació pública. D’aquestes 28 reclamacions, cinc van ser estimades totalment i cinc més han estat estimades parcialment. La resta, 18, han estat desestimades (16), inadmeses (1) o arxivades per desistiment (1). Però fins i tot en algunes demandes admeses, el govern espanyol ha incomplert i no ha facilitat la informació argumentant que era “informació classificada”. De fet, la majoria de reclamacions són presentades pel silenci de l’administració.
Entre les demandes d’informació desestimades pel Consell de Transparència, n’hi ha sobre l’estada del rei emèrit als Emirats Àrabs, sobre les reunions entre La Moncloa i La Zarzuela per a planificar la sortida d’Espanya o sobre les propietats dels membres de la Casa Reial. La primera desestimada va ser sobre el pressupost previst i executat de la Casa Reial.
Altres organismes, amb funcions de fiscalitzar, directament no han fet res. S’ha observat particularment amb els escàndols i la possible corrupció de la monarquia. Els espanyols n’han tingut la primera notícia per la justícia d’altres països i la premsa, de vegades també estrangera. El mateix ha passat, posteriorment, amb les dues regularitzacions fiscals que ha realitzat l’emèrit. Una el 9 de desembre de l’any passat i una el 25 de febrer d’enguany, ara fa deu dies.
De les 28 reclamacions que ha tramitat el Consell de Transparència per la Casa Reial, 18 han estat desestimades
On ha estat l’Agència Tributària, que actua amb tanta diligència amb el contribuent mitjà espanyol? És la pregunta que es formulen els mateixos sindicats de tècnics d’Hisenda. No hi ha constància que se li hagi obert cap actuació ni expedient a Joan Carles de Borbó. Quan va fer la primera regularització, de 640.000 euros, ja s’havia publicat als mitjans de comunicació l’ús de targetes opaques. Quan ha fet la segona regularització, de 4,4 milions d’euros —amb diners d’amics—, ja se sabia de l’existència de la Fundació Zagatka. Ara fa un any, en una entrevista a El País, el seu cosí Álvaro de Orleans admetia sense embuts que li pagava “molts viatges privats” al rei. Fa dos anys que se sap que la Fiscalia de Ginebra ho investiga. On ha estat Hisenda tot aquest temps?
El govern espanyol sosté que no ha encobert les irregularitats del monarca. Tot i això, formalment no s’ha obert cap actuació contra ell. Fonts del Ministeri d’Hisenda assenyalen que ara tenen la lupa posada en totes les informacions que apareixen. Però des del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) expressen els seus dubtes. Des d’aquesta organització avisen que l’Agència Tributària tenia el “deure inexcusable” d’obrir una investigació a Joan Carles I des de fa anys com es fa amb la resta de contribuents per quantitats i indicis molt menors. Lamenten que aquesta absència d’investigacions ha permès les regularitzacions i, per tant, també evitar qualsevol mena de responsabilitat penal.
“Hi ha hagut inacció de les autoritats de l’Agència Tributària, que no han autoritzat els tècnics ni els inspectors a obrir investigacions”, denuncia José María Mollinedo, secretari general de Gestha, que constata que ja feia tres anys que hi havia informacions al respecte. Això ha permès les dues regularitzacions que “l’han alliberat de qualsevol responsabilitat penal pels incompliments”. Mollinedo constata com l’Agència Tributària no és “especialment diligent” amb aquestes personalitats públiques, i que la demora en aquest cas ha estat “notable”. En canvi, contraposa, “qualsevol ciutadà, per qualsevol incompliment, per petit que sigui, no trigarà a rebre una carta a casa de l’Agència Tributària”.
El sindicat de tècnics d'Hisenda: "Hi ha hagut inacció de les autoritats de l'Agència Tributària. No han autoritzat investigacions"
També ha hagut de ser per la justícia i la premsa estrangeres, pels escàndols que van començar a emergir ara fa un any, que la justícia espanyola s’ha vist obligada a actuar. De moment, es troba en mans d’un equip de la Fiscalia del Tribunal Suprem, que té oberta una triple investigació sobre Joan Carles I. La fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, ha anunciat possibles “noves investigacions” després de les regularitzacions fiscals. No obstant això, el que surt del ministeri públic és que tot plegat quedarà en no res, perquè molts dels fets van tenir lloc durant el seu regnat. L’arquitectura de la Constitució del 78, de les figures de la inviolabilitat i irresponsabilitat constitucionals, deixa molt poc marge. Un vel legal i d’opacitat protegeix la monarquia espanyola de l’acció de la justícia.
Els diners "legals", tampoc
El mateix que passa amb els diners presumptament il·legals també passa amb els diners “legals”. El 2013 es va aprovar una llei de transparència per a totes les institucions de l’Estat, incloent-hi la Corona, però pocs passos s’han fet en aquest sentit. El millor exemple és la fugida del rei Joan Carles I als Emirats Àrabs Units, on s’hi troba des del passat mes d’agost. Una fugida paga pels contribuents espanyols, i que s’ha pogut saber, amb comptagotes, per informacions periodístiques. Era eldiario.es el que revelava que els tres ajudants de l’emèrit, els seus sous i els seus desplaçaments anaven a càrrec de Patrimoni Nacional, organisme adscrit a Presidència. Això és el poc que s’ha pogut saber de com se sufraga la seva estada a l’estranger.
Amb comptagotes també s’ha pogut saber com Patrimoni Nacional s’ha convertit en un calaix de sastre per a les despeses de la monarquia espanyola. A aquest organisme, la Zarzuela hi ha passat les factures per la casa on s’allotjava l’examant Corinna Larsen, les assegurances dels Ferrari i Rolls Royce que havien regalat a l’emèrit o les indemnitzacions per acomiadament improcedent a la tripulació del iot Fortuna. Patrimoni Nacional també assumeix el manteniment de tres piscines de la Casa Reial —de les quals gaudeixen Felip VI, la seva família i convidats—, per al qual gastarà només aquest any mig milió d’euros. Un autèntic pou sense fons.
Què fa el Tribunal de Comptes davant de tot això, tan diligents en altres casos? La seva funció és fiscalitzar els comptes i la gestió econòmica de l’Estat i del sector públic espanyol. Malgrat tot, no hi ha constància que tingui cap investigació ni procediment obert a la Casa Reial. El seu últim informe sobre Patrimoni Nacional és del 2013, fa vuit anys. De fet, el 2015, aquest organisme va emparar-se en la Constitució per a no fiscalitzar el pressupost públic assignat a la monarquia. L’article 65.1 estableix que “el Rei rep dels pressupostos de l’Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva Família i Casa, i distribueix lliurement aquesta quantitat”. Alguns grups, com ERC i EH Bildu, han reclamat que el Tribunal de Comptes fiscalitzi la Casa Reial, una petició que ha topat amb la manca de voluntat política dels grans partits espanyols.
El Tribunal de Comptes s'aferra a la Constitució per a no fiscalitzar els diners públics de la Casa Reial
La realitat és que és molt difícil saber quant costa als contribuents espanyols la Casa Reial. L’única partida mesurable és la partida específica que tenen assignada als pressupostos de l’Estat, que aquest any s’ha incrementat un 6,9%, malgrat haver deixat l’emèrit sense sou. En total, 8,4 milions d’euros per al 2021. No obstant això, tenen repartides despeses en altres ministeris, com el calaix de sastre de Patrimoni Nacional (Ministeri de la Presidència), la seva seguretat, que paga el Ministeri de l’Interior, o el Ministeri de Defensa. I de la seva pròpia partida pressupostària, poca cosa se’n sap, més enllà de partides genèriques i els sous que s’autoassignen els membres de la família reial.
El principal obstacle és justament la llei de transparència del 2013. Si bé inclou la norma inclou la Casa Reial, els membres de la família reial no estan obligats a donar detalls de les seves despeses ni a revelar els negocis que realitzin. Ni el cap de l’Estat ni la resta d’integrants de la família no són considerats com a “alts càrrecs”, a diferència dels membres del govern. Per tant, tampoc no estan obligats a presentar declaracions de béns i drets.
La comparació amb altres monarquies europees és simptomàtica, especialment si es compara amb la britànica. La reina Elisabet II posa a disposició dels ciutadans un informe detallat dels comptes anuals. Inclou des de les despeses en aigua i electricitat fins a la despesa en software, perruqueria, menjar o begudes alcohòliques. Cada visita oficial que realitza la monarca i la seva família està degudament explicada i justificada: tant el perquè de l’acte com el cost que ha suposat per als contribuents.
Una fortuna difícil de calcular
També és difícil de fiscalitzar i fins i tot quantificar la fortuna personal dels membres de la Casa Reial espanyola. Tot el que se sap són estimacions i càbales periodístiques. En un extens reportatge publicat el 2012, The New York Times va intentar calcular la fortuna personal del llavors rei Joan Carles I. El diari nord-americà només va aconseguir fer una estimació, al voltant de 2.300 milions de dòlars. El rotatiu parlava d’un “estil de vida luxós” i d’una “fortuna opaca”. En el text admetia que “continua sent un secret com ha amassat la seva considerable riquesa personal”.
A partir d’aquesta dada, la periodista Pilar Eyre, especialista en la Casa Reial espanyola, també va fer les seves estimacions. Les infantes Cristina i Elena, acabades de vacunar als Emirats Àrabs de visita al seu pare, seran “les més riques d’Espanya”. Ho seran en tant que beneficiàries de l’herència multimilionària del seu pare, després que el rei Felip VI hi renunciés l’any passat en esclatar els escàndols. Es repartiran almenys 1.800 milions de dòlars.
Un altre diari estranger, el britànic Express, ha quantificat la fortuna de Felip VI en 16,8 milions d’euros i la de la reina Letizia en 8,3 milions d’euros.
Però tot plegat no deixen de ser càbales periodístiques. En aquests moments és impossible quantificar la fortuna dels reis espanyols. Els continus escàndols que surten a la llum, amb xifres multimilionàries, no fan més que marejar encara més.
Què s'investiga a Suïssa?
Des de fa més de dos anys, el primer fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, investiga les donacions milionàries vinculades tant al rei emèrit com a la seva examant Corinna Larsen, per tractar-se de possibles operacions de blanqueig de diners. Entre les donacions investigades, hi ha els polèmics 100 milions de dòlars, pagats per la monarquia saudita presumptament com a comissió per l’AVE a La Meca. Aquests diners van dipositar-se a un compte del banc privat suís Mirabaud a nom de la fundació panamenya Lucum, de la qual Joan Carles I n’era el principal beneficiari. La investigació de Bertossa sosté que una part dels diners van ser retirats i la majoria, uns 65 milions d’euros, van ser transferits a Corinna a través d’un banc a les Bahames. La Fiscalia suïssa també investiga la Fundació Zagatka, vinculada al cosí Álvaro de Orleans i objecte de la segona regularització. Aquesta entitat hauria ingressat almenys deu milions d’euros des del 2008, i hauria pagat nombrosos viatges de Joan Carles I per tot el món.
Què s'investiga a Espanya?
Espanya ha anat durant l’últim any a remolc de Suïssa. Les investigacions estan centralitzades en un equip “altament qualificat” de la Fiscalia del Tribunal Suprem, que ha de delimitar si els fets estan protegits per la inviolabilitat constitucional o poden ser investigats judicialment. En aquests moments, hi ha tres línies d’investigació obertes. La primera investigació és justament per l’AVE a La Meca, que Corinna Larsen va assegurar a l’excomissari José Manuel Villarejo que el rei emèrit va endur-se comissions. La segona és per les targetes opaques, proveïdes per l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause i de les quals s’haurien beneficiat el rei emèrit i part de la seva família quan Joan Carles I ja havia abdicat. La tercera va ser oberta després d’una alerta del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac) del Banc d’Espanya. Hauria descobert una fortuna oculta a l'illa de Jersey. I la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, ha anunciat aquesta setmana que les dues regularitzacions probablement desembocaran en “noves investigacions i comprovacions”. Caldrà veure fins on arriba el vel legal i d’opacitat a la monarquia.