El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, està satisfet amb les mesures adoptades per Felip VI per enfortir la monarquia, una institució que està, afirma, "fins i tot per sobre de les persones que l'encarnen", i es mostra convençut que "la Justícia, si ha d'actuar, actuarà" davant les activitats del seu pare, Joan Carles I.
Campo recorda que la Fiscalia del Tribunal Suprem està investigant el presumpte pagament de comissions en la construcció de l'AVE a la Meca on podria estar involucrat el rei emèrit. En aquest sentit, envia un missatge de "tranquil·litat" i "confiança" en les institucions "al marge del comportament de les persones". Per això, el ministre ha assegurat a una entrevista a EFE que "la Justícia és lenta, però actua. Caldria repassar les hemeroteques per veure a molts que pensàvem que eren intocables, on són avui" alhora que ha emfatitzat que la Justícia "és igual per a tots". No obstant això, ha posat de relleu que s'ha de respectar la presumpció d'innocència "també" a Joan Carles I, a qui la seva abdicació va comportar que perdes la seva inviolabilitat, cosa que el va convertir en algú "igual que qualsevol altre ciutadà".
El ministre Campo assegura que la Justícia és igual per tots, inclòs el rei emèrit. Foto: Gtres
Suport al monarca actual
El Parlament de Catalunya ahir va demanar l'abdicació de Felip VI. En aquesta línia, malgrat que Campo admet estar preocupat per les notícies al voltant del pare de l'actual monarca, tanca files amb Felip VI que sosté que fet "enormes passos per enfortir la institució", així com "coses tremendament importants per a identificar-se amb la ciutadania". Amb això, afirma que ha dotat de transparència a la Monarquia.
En el cas del rei emèrit, refusa que el Govern hagi d'analitzar si se li retira aquest càrrec honorífic que "simplement" li dóna un tractament d'aforat, i demana fer un "esforç intel·lectual" per distingir la institució de "les actuacions puntuals" que puguin desenvolupar els seus membres.
En un altre context, també ha remarcat que s'ha de respectar la presumpció d'innocència del vicepresident segon de Govern, Pablo Iglesias, amb relació al cas Dina, una peça del cas Villarejo sobre el presumpte robatori del telèfon d'una exassessora de Podem i on el jutge li va acabar retirant la condició de perjudicat a l'apreciar contradiccions entre la seva versió i la de l'extreballadora.
L'espionatge de Roger Torrent
En un altre context, Campo ha ressaltat que és partidari d'investigar "sempre" fets "greus" com el presumpte espionatge al president de Parlament de Catalunya, Roger Torrent, sobre el qual els socis de Govern i d'investidura del PSOE han demanat una comissió d'investigació parlamentària.
Campo manifesta que s'ha d'investigar les presumptes escoltes a Roger Torrent | Sergi Alcàzar
"És clar que cal investigar sempre des dels diferents plans que la societat s'articula, fonamentalment a través dels tribunals de justícia, però també de les comissions d'investigació que es puguin realitzar en seu parlamentària", ha argumentat.
Pel que fa als presos polítics, reconeix que ha rebut "dos o tres" peticions d'indult, però Campo assegura que es tramitaran "quan els toqui", sense cap "tractament de favor o desfavor". Malgrat que assumeix que aquest debat generarà "tensió política", té clar que el govern espanyol "actuarà com correspongui en dret" després d'escoltar el tribunal sentenciador i la Fiscalia. A més, recorda que la decisió de l'Executiu podria ser recorreguda davant el Suprem.
Campo ha desestimat pronunciar-se "per raons òbvies" sobre la decisió de l'administració penitenciària catalana de concedir el tercer grau als condemnats, un assumpte que ara estudia la Fiscalia.
Descartat l'estat d'alarma parcial
El ministre de Justícia contempla abordar reformes legals per afrontar de manera eficaç situacions inèdites com la que ha provocat la pandèmia de Covid-19, però també recalca que el que ha passat ha demostrat que no hi havia "pla B" a l'estat d'alarma decretat pel Govern.
Tot i això, considera que la legislació actual contempla eines suficients per protegir els ciutadans a partir d'un concepte que, a parer seu, ha estat present en tot moment: la "cogovernança" entre l'Executiu i les comunitats autònomes.
Per això, afirma que no és necessari aplicar en aquests moments un estat d'alarma parcial, atès que les comunitats tenen marge per actuar, sempre amb control judicial quan afecten drets fonamentals, i ho estan fent "amb gran encert". De fet, remarca que s'estan prenent les mesures adequades, com demostra que "no hi ha cap rebrot descontrolat".