L'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea tornarà a debatre's a la reunió de ministres d'Exteriors dels estats membres prevista per al pròxim 18 de juliol. I, malgrat que encara hi ha veus reticents entre els socis europeus, des del govern espanyol s'insisteix que es manté oberta la possibilitat que en aquesta cita hi hagi una decisió en relació amb aquest tema. Fons diplomàtiques espanyoles consultades per ElNacional.cat subratllen que Dinamarca, que ostenta la presidència de torn de la Unió, ha inclòs aquest punt a l'ordre del dia i que proposa sotmetre l'oficialitat del català a la consideració del Consell si hi ha unanimitat.
La inclusió del punt sobre les llengües dins l'agenda del Consell d'Afers Generals ja es coneixia des de la setmana passada, quan els representants permanents dels diferents estats membres davant la UE es van reunir per definir l'agenda de la trobada prevista per al divendres 18 de juliol. L'única incògnita és saber si el punt de l'oficialitat es limitaria a un debat o inclouria una votació final.
Amb tot, fonts diplomàtiques daneses, citades per ACN, han apuntat que no han detectat canvis en la postura dels països sobre l'oficialitat respecte a l'anterior reunió en la qual es va abordar el tema, sense consens entre els estats membres. En una roda de premsa la setmana passada a Aarhus (Dinamarca), la ministra danesa d'Assumptes Europeus, Marie Bjerre, va constatar que no havia detectat cap canvi en la postura dels països de la UE sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec pel que fa a la darrera reunió ministerial en la qual es va tractar l'assumpte, celebrada el passat 27 de maig. "No veig cap canvi des de l'última vegada que ho vam discutir", va assenyalar, tot apuntant que "respectava" la decisió d'Espanya de tornar a elevar la qüestió a l'àmbit comunitari.
Manca de consens entre els estats membres
En l'anterior trobada ministerial, llavors sota la presidència rotatòria de Polònia, la proposta espanyola sobre les llengües va comptar amb el suport explícit de Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Eslovènia i la mateixa Dinamarca. Malgrat els avenços que va certificar el govern espanyol i les declaracions de l'Executiu afirmant que la proposta no presentava "obstacles legals i pressupostaris", diversos estats membres van presentar reticències, afirmant que la iniciativa encara presentava dubtes jurídics —Finlàndia, Croàcia, Suècia i Àustria, Itàlia, Alemanya, França, Estònia, Letònia, Lituània i República Txeca. Tot plegat, enmig d'una campanya del PP per tractar de trobar suports entre els governs conservadors d'Europa per tractar de bloquejar l'oficialitat del català a Europa. Davant la manca de suports, la presidència polonesa va decidir ajornar la votació prevista en aquella trobada i donar més marge als estats per a esvair les reticències.
Impuls de Sánchez per lligar el suport de l'independentisme
Un dels punts clau de l'acord que el PSOE va tancar amb Junts per garantir l'estabilitat del govern de Pedro Sánchez és l'oficialitat del català a Europa. Tal com va apuntar El Nacional, la Moncloa ha donat un impuls a la qüestió aquestes darreres setmanes per blindar tant com sigui possible els suports independentistes, en un context en el qual l'Executiu de coalició de Sánchez es veu en la corda fluixa pels escàndols de corrupció que esquitxen Santos Cerdán, José Luis Ábalos i Koldo García. El ministeri d'Exteriors de José Manuel Albares va demanar que el debat arribés a la reunió del 18 de juliol, després d'abordar la qüestió amb el seu homòleg danès, Lars Løkke Rasmussen. "L'oficialitat de les llengües espanyoles a la UE, que reflecteix la nostra identitat nacional plurilingüe, és una qüestió irrenunciable i irreversible per al govern d'Espanya, que no desistirà en el seu objectiu fins a aconseguir-ne el reconeixement", van assegurar fonts diplomàtiques espanyoles a aquest diari.