El ministeri d'Exteriors, que encapçala José Manuel Albares, està decidit a tirar endavant l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la Unió Europea. És un dels punts clau de l'acord que el PSOE va tancar amb Junts per garantir l'estabilitat del govern de Pedro Sánchez, i la Moncloa, assetjada en aquests moments pel cas Santos Cerdán, necessita blindar tant com sigui possible els suports independentistes al Congrés. En aquest context, segons ha pogut saber ElNacional.cat, Exteriors s'ha afanyat a abordar aquest debat amb Dinamarca, que acaba d'assumir la presidència rotatòria de la UE, i ha demanat que vagi a la pròxima reunió del Consell d'Afers Generals de la UE, que està prevista que se celebri el 18 de juliol a Brussel·les.
Albares ja ha abordat aquest tema amb el seu homòleg danès, Lars Lokke Rasmussen, segons fonts d'Exteriors consultades per aquest diari, i també ho haurien fet els secretaris d'Estat de la UE dels dos països. La conclusió és que el ministeri ha tornat a demanar que l'oficialitat del català entri a l'ordre del dia de la pròxima reunió per adoptar decisió.
Reunió del 27 de maig
Espanya ja ho va demanar el passat 27 de maig, però, la presidència polonesa va optar per mantenir obert més temps el debat d'aquest tema després que diferents països van expressar reticències que impedien garantir la imprescindible unanimitat per fer prosperar l'acord davant del Consell d'Afers Generals. En aquell moment es va assenyalar la petició d'una desena de països que haurien demanat més temps, entre els quals Finlàndia, Croàcia, Suècia i Àustria, però també els dubtes expressats pels representants d'Itàlia, Alemanya, França, Estònia, Letònia, Lituània i República Txeca.
Les reticències essencials a la petició espanyola giren al voltant del compromís d'Espanya d'assumir el cost d'aquesta mesura de manera indefinida i sobre els dubtes que planteja la possibilitat que un canvi d'aquest tipus obligui a reformar els Tractats de la UE. Entre els països que sí van fer costat a la proposta hi ha Dinamarca, que des d'avui assumeix la presidència rotatòria, així com Eslovènia, Eslovàquia, Hongria, Bèlgica i Portugal.
Irrenunciable i irreversible
Des de l'endemà mateix d'aquella reunió, des d'Exteriors s'insisteix que treballen per resoldre qualsevol dubte que puguin plantejar els diferents estats per esvair qualsevol recel al voltant del text final que es porti a adopció del Consell. "L'oficialitat de les llengües espanyoles a la UE, que reflecteix la nostra identitat nacional plurilingüe, és una qüestió irrenunciable i irreversible per al govern d'Espanya que no desistirà en el seu objectiu fins a aconseguir el seu reconeixement", asseguren fonts diplomàtiques espanyoles.
Després del revés del mes de maig, des d'Exteriors es va apuntar la voluntat de tornar a intentar-ho a la reunió del 24 de juny del Consell d'Afers Generals, que es va celebrar a Luxemburg. Finalment, davant les dificultats per aconseguir el consens, la representació espanyola va desistir. La del 18 de juliol serà la propera oportunitat per intentar-ho de nou, i el Ministeri està decidit a què, aquest cop sí, la proposta tiri endavant.