Un influent ministre del govern marroquí ha tornat a posar sobre la taula el vincle del Marroc amb Ceuta i Melilla en evocar l'"alliberament de les ciutats ocupades a l'oceà Atlàntic" durant una cerimònia religiosa presidida pel rei Mohamed VI al Palau Reial de Rabat. Les paraules del ministre d'Afers Religiosos i Islàmics, Ahmed Tawfiq, es produeixen en un moment especialment sensible, després de la crisi migratòria de finals de juliol i en plena tensió entre Rabat i Madrid.
La cerimònia, celebrada aquest dilluns amb motiu de l'aniversari del naixement del profeta Mahoma, va suposar la primera aparició pública de Mohamed VI des de l'entrada massiva de migrants a Ceuta. El monarca va estar acompanyat, entre d'altres, pel príncep hereu Moulay Hassan i pel cap del govern marroquí, Aziz Ajanuch. Durant la seva intervenció, Tawfiq va destacar la relació de Ceuta amb la tradició religiosa marroquina. Segons l'agència oficial MAP, el ministre va recordar que dos destacats autors d'obres sobre la figura del profeta Mahoma van estar vinculats a la ciutat i va citar Dalail Al-Khayrat, de l'imam Al-Jazouli. Segons va explicar, aquesta obra va ser un referent per als marroquins "en la seva mobilització per alliberar les ciutats ocupades a l'oceà Atlàntic al començament de l'edat moderna".
Tot i que Tawfiq no va establir explícitament cap relació entre aquesta referència històrica i la situació política o migratòria actual a Ceuta o Melilla, les seves paraules adquireixen una especial rellevància pel moment en què es produeixen. El discurs recupera una narrativa històrica i religiosa sobre les ciutats del nord d'Àfrica precisament quan Rabat ha tornat a situar sobre la taula la qüestió de la sobirania de Ceuta i Melilla.
El Marroc reivindica els "drets històrics i geogràfics"
Les paraules del ministre d'Afers Religiosos arriben, a més, després de les declaracions que ha fet durant les darreres setmanes el ministre de Justícia marroquí, Abdellatif Ouahbi. El 21 d'agost, Ouahbi va afirmar que Ceuta i Melilla constitueixen un "dret històric i geogràfic" del Marroc i va reclamar la creació d'un mecanisme de diàleg amb Espanya per abordar el futur de les dues ciutats i aconseguir el seu "retorn al si de la pàtria" marroquina. Ouahbi també ha plantejat aquesta qüestió després de la crisi migratòria de finals de juliol, que va portar desenes de milers de persones a intentar entrar a Ceuta des del Marroc. Les seves declaracions han trencat el silenci que durant anys havia envoltat públicament la reivindicació territorial marroquina sobre les dues ciutats autònomes. El Ministeri d'Exteriors, José Manuel Albares, espanyol va rebutjar de manera contundent qualsevol plantejament diferent del reconeixement de Ceuta i Melilla com a ciutats espanyoles i fronteres de l'Estat i de la Unió Europea.
En paral·lel, Ouahbi ha reclamat a Espanya el retorn dels menors marroquins no acompanyats que van entrar a Ceuta durant la crisi. El ministre de Justícia pertany al Partit de l'Autenticitat i la Modernitat (PAM), segona força del govern marroquí, i participa en la campanya per a les eleccions legislatives del pròxim 23 de setembre.
Robles: "Ceuta i Melilla són espanyolíssimes"
Les reivindicacions procedents de Rabat han trobat una resposta contundent per part del govern espanyol. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ja havia afirmat el 12 d'agost, durant la seva visita a Ceuta, que "Ceuta i Melilla no són espanyoles, són espanyolíssimes" i que "a Ceuta i a Melilla no se les toca". Robles també va advertir que qualsevol agressió contra les dues ciutats seria una agressió contra Espanya.
La ministra ha tornat a defensar aquesta posició en la seva compareixença al Congrés d'aquest dimarts, en plena crisi política derivada de la gestió de l'entrada massiva de migrants. Robles ha insistit en la defensa de la sobirania espanyola sobre Ceuta i Melilla i ha qualificat les dues ciutats d'"espanyolíssimes i intocables". El govern espanyol ha mantingut també aquesta posició per via diplomàtica. Davant les declaracions d'Ouahbi, Exteriors va remarcar que Ceuta i Melilla són "dues ciutats espanyoles, frontera d'Espanya i de la Unió Europea" i que formen part de la integritat territorial i de la sobirania espanyoles reconegudes internacionalment.