La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha comparegut aquest dimarts a la comissió de Defensa del Congrés dels Diputats per explicar la situació derivada de la crisi migratòria de Ceuta, iniciada el passat 30 de juliol, i ha garantit que l'Estat actuarà amb "fermesa" davant qualsevol vulneració de la sobirania espanyola. "Ceuta i Melilla són espanyolíssimes", ha proclamat Robles, que ha volgut deixar clar que "Ceuta i Melilla són Espanya, que ningú ho posi en dubte".
La ministra ha advertit que qualsevol "agressió o intent d'agressió" contra les dues ciutats autònomes és una agressió contra el conjunt de l'Estat. "La nostra sobirania i integritat territorial són intocables", ha assenyalat. Robles ha reivindicat, alhora, Ceuta i Melilla com un exemple de "convivència i respecte entre religions" i ha expressat el seu "orgull" pels servidors públics que han intervingut en la crisi, entre els quals ha citat la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, les Forces Armades i el CNI. En la seva intervenció, la titular de Defensa també ha demanat disculpes als ciutadans de Ceuta que s'hagin pogut sentir "abandonats" per l'Estat. "Els vull dir que no estaran abandonats", ha assegurat. Robles ha explicat que el govern espanyol treballa en el disseny de noves balises per reforçar l'espigó fronterer i que també està negociant amb la Unió Europea un increment de la participació comunitària a través de Frontex, del reglament de crisi i d'altres mecanismes comunitaris.
"Garantir la legalitat constitucional"
Robles ha fet referència també al balanç de víctimes provocat per la crisi. "Més de 100 persones mortes a la frontera i al mar", ha assenyalat, tot advertint que encara no es disposa d'un nombre exacte de morts. La ministra ha defensat que cal garantir "la legalitat dins del marc constitucional" i el respecte als compromisos assumits per Espanya en matèria de drets humans. En aquest sentit, ha reivindicat la necessitat d'una política migratòria europea que permeti gestionar les fronteres de manera eficaç alhora que protegeixi els drets dels migrants, especialment "el dret a la vida i la seva dignitat". Robles ha advertit que les persones migrants no poden ser utilitzades per "radicals o terroristes".
La ministra ha situat la crisi de Ceuta en el context de les anomenades guerres híbrides, que, segons ha explicat, incorporen cada vegada més l'ús de persones com a instrument de desestabilització. Les xarxes socials hi tenen, segons Robles, un paper "essencial", ja que permeten mobilitzar ràpidament milers de persones mitjançant grups i sistemes de comunicació encriptats. Aquesta nova realitat, ha apuntat, dificulta enormement la capacitat de resposta de les autoritats. Robles ha defensat que intentar aturar físicament una allau d'aquestes dimensions mitjançant l'ús de la força, material antidisturbis o altres mitjans armats podria haver provocat una tragèdia encara més gran. "El nombre de morts seria incomptable", ha advertit.
Tres fases de la crisi
La ministra ha exposat al Congrés les conclusions de l'informe de l'Estat Major de la Defensa sobre els fets. El document divideix la crisi en tres fases. La primera, denominada "migració concentrada", s'estendria des de la sentència del Tribunal Suprem del 8 de juliol fins al matí del 30 de juliol. Segons Robles, durant aquest període es va preparar i executar un encreuament per mar que inicialment havia de mobilitzar centenars de migrants i que posteriorment es va convertir en un moviment de milers de persones. La ministra ha apuntat a un "efecte crida" derivat d'una interpretació que ha qualificat d'"interessada" de la sentència del Suprem.
En aquesta primera fase, els serveis d'intel·ligència van detectar una intensa activitat en grups de Facebook creats anteriorment amb la finalitat de facilitar el creuament cap a Ceuta. En aquests espais, segons l'informe exposat per Robles, es compartien instruccions i informació sobre el material necessari i sobre com efectuar el trajecte. La segona fase és la de l'"assalt massiu", que comença a les onze del matí del 30 de juliol. Milers de persones van intentar travessar la frontera aprofitant una "finestra d'oportunitat" i, segons la ministra, la immensa majoria no estaven inicialment preparades per fer-ho. La mobilització es va produir amb una sensació d'urgència i a partir de la informació que circulava entre els migrants.
La tercera fase correspon al retorn al Marroc, que va començar amb l'ocàs del mateix 30 de juliol. Segons Robles, l'elevat nombre de persones concentrades a Ceuta va evidenciar que la situació era "difícilment sostenible". En aquest context, també es van detectar amenaces contra musulmans ceutins i contra infraestructures de la ciutat, inclosa la xarxa elèctrica. L'informe de Defensa apunta que l'assalt massiu es va produir, en bona part, per una "autogestió d'individus" que es van sentir atrets espontàniament cap al perímetre fronterer per les oportunitats que es generaven i per la informació transmesa a través de les xarxes socials.
"De la crisi cal aprendre lliçons"
Robles ha defensat la necessitat d'extreure conclusions del que va passar i preparar millor l'Estat i la Unió Europea per afrontar futures crisis. "D'aquesta crisi cal extreure'n lliçons i aprendre", ha afirmat durant la compareixença.
La ministra ha advertit, però, que encara hi ha moltes qüestions per aclarir. "No ens enganyem, moltes qüestions trigaran temps a saber-se, d'altres no arribarem a conèixer-les", ha assenyalat. En aquest sentit, ha apuntat a la possible intervenció d'"actors interessats" que podrien haver utilitzat o estar utilitzant la crisi amb finalitats de desestabilització, no només d'Espanya sinó també de la Unió Europea. Per això, Robles ha reclamat que Brussel·les assumeixi un paper més actiu davant d'aquest tipus de crisis i reforci la lluita contra les màfies que operen al voltant dels moviments migratoris.
La ministra ha defensat que, en l'àmbit operatiu, les Forces Armades, els serveis d'intel·ligència i el CNI van actuar dins de les seves competències i van compartir la informació amb la Delegació del Govern i les forces i cossos de seguretat de l'Estat, malgrat que el minsitre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, assegurés que ningú els va avisar. "El que va passar el passat 30 de juliol no pot tornar a succeir", ha conclòs Robles, que ha situat la crisi de Ceuta com un avís sobre la necessitat de reforçar la coordinació estatal i europea davant de futures situacions de pressió migratòria i possibles estratègies de desestabilització.