El vicepresident primer de la Mesa del Parlament, Lluís Maria Corominas, i les secretàries primera i quarta de la mesa, Anna Simó i Ramona Barrufet, remetran aquest dijous al Tribunal Constitucional (TC) els seus informes jurídics individuals davant dels requeriments que van rebre per permetre el debat de conclusions de la Comissió del Procés Constituent.

Tot tres, membres de JxSí, al·legaran que no es pot coartar el debat parlamentari, que van seguir el reglament de la cambra, que el ple és l'òrgan sobirà del Parlament i que haguessin fet el mateix que va fer la presidenta, Carme Forcadell. A més, han anunciat que si el tribunal "segueix el discurs jurídico-polític que li marca" el govern espanyol de Mariano Rajoy, recorreran al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg.

En una roda de premsa aquest dimecres al Parlament, han volgut remarcar de bon inici que compareixien com a membres de la Mesa, que donen suport a la presidenta Forcadell tot i que la resposta sigui diferent perquè el requeriment era diferent, i respecten però discrepen de l'informe remès al TC per un altre membre de l'òrgan, José María Espejo Saavedra (C's), que fa "seguidisme" de les tesis del govern espanyol i de l'incident d'execució de sentència obert pel tribunal.

Incertesa i inseguretat

En tot cas, l'informe de 17 pàgines que aquest dijous es farà públic, –data límit per presentar-lo per part de Corominas i Barrufet–, assegura que els tres diputats s'han trobat en una situació "d'inseguretat jurídica" i "d'incertesa", ja que la interlocutòria del TC del mes de juliol passat i els requeriments enviats als membres de la Mesa eren molt poc "concrets", han dit, per la qual cosa demanen un "aclariment".

Així, consideren que el TC no pot "posar límits" al debat parlamentari i han recordat que les comissions d'estudi poden tractar qualsevol qüestió. De fet, també recorden que en el debat al ple sobre les conclusions hi van participar tots els grups polítics, fins i tot els que s'hi oposaven, malgrat que finalment C's i PP no van votar.

En tot cas, els tres grans fonaments de l'argumentari de Corominas, Simó i Barrufet es basen en la defensa del Parlament, de la llibertat d'expressió i de representació i en la possibilitat d'acudir al TEDH. Així, consideren que hi ha d'haver una separació clara de poders i que el TC no pot prohibir que es tractin temes que superen la Constitució.

De fet, Corominas s'ha queixat que el tribunal obligaria la Mesa a fer un "control previ de constitucionalitat" de totes les iniciatives parlamentàries, cosa que no és la seva funció. "Seria absurd que el Parlament no pogués debatre", ha dit el vicepresident.

Norma recorreguda

D'altra banda, Corominas i Simó també han recordat que el requeriment per l'incident d'execució de sentència és una nova potestat del TC aprovada arran de la reforma de la llei que regula aquest tribunal feta l'any passat de manera "exprés" per part del PP i sense el vistiplau del Consell d'Estat, reforma que està recorreguda davant del mateix TC per la Generalitat i el govern basc, i que encara està pendent de sentència.

Per això, qualifiquen d'"increïble" que es pugui obrir la via penal contra Forcadell emparant-se en una norma recorreguda. "No ho entenem ni en termes polítics ni jurídics", ha dit Corominas. Aquest mateix dijous, es reunirà la Mesa per tractar per primera vegada aquesta qüestió i decidirà si envia al·legacions com a cambra legislativa al requeriment del TC.