La Mesa del Parlament s'ha posicionat a favor que es concedeixi l'indult a un dels vuit indignats del 15-M condemnats per una manifestació que es va fer el 15 de juny del 2011 i que va acabar rodejant la cambra catalana.

El Ministeri de Justícia està tramitant la petició d'indult i ha donat trasllat a les parts afectades perquè es posicioni sobre aquest indult. I el Parlament s'hi ha posicionat a favor en considerar desproporcionada la condemna a tres anys de presó. De moment, però, només l'ha demanat per José María Vazquez perquè el Ministeri de Justícia únicament ha demanat posicionament, de moment, en relació a aquesta persona, segons han apuntant fonts de la cambra.

Tots els partits de la Mesa menys Ciutadans, és a dir, JxCat, ERC i el PSC, hi han votat a favor. Els dos representants del partit taronja s'hi han oposat. 

La sentència de presó va ser dictada pel Tribunal Suprem i més concretament pel jutge Manuel Marchena. Ara bé, aquesta sentència anul·lava una sentència absolutòria de l'Audiència Nacional, que havia decidit absoldre 19 dels 20 imputats.

Els arguments de Marchena

El Suprem va esmenar la plana als magistrats de l'Audiència, que havien establert que l'actuació dels imputats, que van impedir l'accés de diversos parlamentaris a l'edifici i van obligar el president Artur Mas a agafar un helicòpter per arribar al Parlament, va suposar una "legítima expressió d'acció ciutadana".

Per contra, el Suprem va considerar un error argumentant que l'Audiència Nacional havia fet prevaler el dret a la llibertat d'expressió i de reunió per sobre del de participació política. Els magistrats de l'Alt Tribunal van sostenir que s'havia vulnerat "el lliure exercici de la funció parlamentària", que representa "el dret de participació dels ciutadans en els assumptes públics per mitjà dels seus representants".

Així doncs, la resolució va concloure que els drets de la llibertat d'expressió i del dret de reunió no poden operar com a elements "neutralitzants" d'altres drets indispensables per a "la vigència del sistema constitucional". En aquesta línia van afegir que paralitzar les activitats del Parlament "ataca els valors superiors de l'ordre democràtic". "Paralitzar el treball ordinari de l'òrgan legislatiu suposa afectar els valors superiors de l'ordre democràtic", van escriure.

15-M

El 15-M va ser un moviment popular que va sorgir arran de les polítiques d'austeritat impulsades per la Unió Europea i seguides pels governs espanyols del PSOE i el PP. D'aquell impuls ciutadà acabaria naixent Podemos, formació que ara comparteix el govern espanyol amb el PSOE.