Els governs espanyol i català han destil·lat les conclusions de les tres hores de reunió a la Moncloa en un comunicat de 24 ratlles en què els dos executius es comprometen a celebrar reunions mensuals, alternativament a Madrid i Barcelona, i en les quals els presidents i vicepresidents intervendran cada sis mesos o quan calgui ratificar acords. A diferència del document aprovat a la cimera de Pedralbes el 20 de desembre del 2018, aquest cop no es fa cap referència a la figura del mediador. El que sí es manté és el topall imposat en la reunió del palau barceloní: la seguretat jurídica.

"Qualsevol acord que s'adopti en el si de la mesa es formularà en el marc de la seguretat jurídica", adverteix el text en la darrera frase. Des de la Moncloa es pretenia collar una mica més aquests límits i situar qualsevol pacte "en el marc de la llei". De fet, el text ha estat acordat pels equips dels respectius gabinets mentre la reunió estava en marxa i aquest punt ha estat l'únic que s'ha hagut de traslladar als responsables polítics perquè desempatessin.

Fonts del Govern asseguren que el president, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, han liderat el discurs de la part catalana, fins al punt que, segons aquestes fonts, en el darrer tram de la reunió ha estat el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, qui hauria demanat escoltar el parer de la resta de membres de la delegació catalana. Després de les discrepàncies fetes evidents les darreres setmanes dins de l'executiu, els dos socis de Govern han volgut mostrar una posició consensuada dins de la reunió que fins i tot han il·lustrat prèviament amb un dinar plegats a la delegació de la Generalitat abans d'acudir a la Moncloa.

El comunicat conjunt sorgit d'aquesta primera cita a la Moncloa declara constituïda la "mesa de diàleg, negociació i acord per a la resolució del conflicte polític", enumera els participants a la reunió, dels quals en un primer moment ha desaparegut la ministra Carolina Darias, la qual cosa ha obligat a repetir el comunicat i tornar-lo a distribuir.

En el text s'assegura que la trobada ha servit per "fixar les bases del diàleg, abordar alguns aspectes metodològics, i per constatar la naturalesa política del conflicte i que requereix d'una solució política".

Aquesta conclusió ha estat destacada com un triomf per la part catalana, que facilitarà l'explicació de la situació a nivell internacional. Ja s'havia apuntat, però, a la declaració de Pedralbes, on s'admetia l'existència d'un "conflicte sobre el futur de Catalunya" que requereix "una proposta política".

En la declaració de desembre del 2018 s'obria la porta fins i tot a la possibilitat d'articular possibles modificacions legislatives per encaixar els acords de la mesa en el marc legal. Aquest cop no es fa aquesta referència en el text final, però, la ministra Maria Jesús Montero durant la roda de premsa posterior sí ho ha apuntat.

El que no s'ha acceptat a la reunió de la Moncloa i sí va aparèixer a la mesa de Pedralbes es la figura que uns van denominar relator i altres mediador i a la qual el text es definia amb un asèptic "persona" que havia de sorgir de comú acord de les dues parts per situar-se al capdavant de la mesa i amb funcions molt clares -"serà qui faciliti la coordinació dels treballs, de les convocatòries i que fixi l'ordre del dia. Així mateix, ajudarà a crear les condicions idònies per al diàleg, donarà fe dels acords a què s'arribi i determinarà el seguiment de la seva aplicació", s'hi deia-.

Aquest cop no hi ha ni mediador ni relator en el text, tot i que aquesta ha estat una de les reclamacions que la part catalana ha posat damunt la taula. Igual com també s'ha plantejat l'amnistia, el reconeixement del dret a l'autodeterminació i la convocatòria d'un referèndum. De fet, igual com ha fet a la roda de premsa, Torra ha començat la seva intervenció assenyalant que els qui haurien d'estar asseguts en aquella reunió eren Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

No només això, també s'ha demanat, sense resultat, quina era la proposta del govern espanyol davant de cadascuna d'aquestes exigències. L'estratègia de la delegació encapçalada per Sánchez ha estat intentar situar el debat en torn a qüestions relatives a l'autogovern, com el finançament autonòmic, la qual cosa ha estat rebutjada pels negociadors catalans.

De fet, en la declaració final no hi ha cap referència a les qüestions d'autogovern que el president espanyol va intentar incloure en la trobada d'aquest mes de gener al Palau de la Generalitat i que el Govern ha delegat a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat.

Fonts del Govern asseguren que una de les qüestions que ha sorprès ha estat la preguntat d'un membre del govern espanyol que ha demanat si el retorn dels presos i la fi de l'exili serviria per tornar a canalitzar el diàleg entre els dos executius en el carril de l'autogovern. Però la resposta ha estat una negativa, encara que acabi aquesta repressió, el conflicte continuarà.

Finalment, les posicions han quedat clares -si és que no ho estaven ja- i la reunió ha servit per donar com a constituïda la mesa de governs. Junt als presidents i vicepresidents s'asseien al voltant de la taula cinc ministres, Maria Jesús Montero, Carolina Darias, José Luís Ábalos -que ha marxat abans d'acabar-, Salvador Illa i Antoni Castells; i dos consellers, Jordi Puigneró i Alfred Bosch, a més de tres diputats, Marta Vilalta, Elsa Artadi i Josep Maria Jové, i l'excap de l'oficina del president Carles Puigdemont, Josep Rius. 

La reunió, regada amb cafè i aigua, ha estat llarga i ha obligat a algunes sortides al lavabo. Aquest cop no hi ha hagut regals. Això sí, la nota de la Moncloa, tot i la brevetat, inclou que les dues delegacions "valoren positivament" aquesta primera reunió.