Aquest divendres, més de mig miler d'alcaldes i alcaldesses han respost a la crida de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) per celebrar el Mil·lenari de Montserrat. Sota el nom ‘Pilars de fortalesa. Reconeixement del món local a Montserrat’, han participat en una jornada de celebració dels 1000 anys de la fundació del monestir.
La jornada ha començat a la Plaça de Santa Maria amb un gest simbòlic, però ple de significat. A tall d'ofrena, cada alcalde ha dipositat el nom del seu municipi en una llàntia votiva creada especialment per a l'ocasió per part del forjador Enric Pia Montferrer i la vidriera Núria Torrente. La llàntia destaca per la seva estructura de ferro, formada per diversos pilars que representen els municipis participants, i està acabada amb motius emblemàtics de la cultura catalana com són dracs i roses. Però els seus vitralls gaudinians també són molt atractius, van de tons més intensos a més clars perquè pretenen evocar el pas de la terra al cel. I, curiosament, aquesta llàntia conté 947 vidres, que representen el total de municipis de Catalunya.
Després dels parlaments de la presidenta de l'ACM i alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler i de la lectura del Manifest dels municipis catalans a Montserrat, tots els els alcaldes han accedit a la basílica. Dins d'aquest majestuós i imponent espai sagrat, una magistral i emotiva interpretació de Vaig aprendre de Manu Guix amb piano ha precedit la benedicció per part de l'abat de Montserrat de la llàntia. Posteriorment, els Minyons de Terrassa han protagonitzat l'encesa de la llàntia amb un pilar. Així, la llàntia hi ha quedat permanentment penjada a tall d'homenatge de totes les viles i ciutats de Catalunya a Montserrat.
La presidenta de l'ACM i alcaldessa de la Garriga i l'abad de Montserrat, Manel Gasch, instants abans de procedir a la benedicció de la llàntia.
Però la cerimònia no ha acabat aquí. L'emoció s'ha mantingut a flor de pell gràcies a l'Escolania de Montserrat, que ha passat a ser el centre de totes les mirades amb el cant de la Salve i el Virolai. Després d'un llarg aplaudiment, la jornada s'ha culminat amb una fotografia de família a la plaça de Santa Maria sota quatre grans columnes que representaven els quatre Pilars de fortalesa: servei als altres, dignitat humana, fraternitat i catalanitat.
Celebració, sí, però també reivindicació
Sens dubte, ha estat una jornada plena d'emoció i alegria, però també hi ha hagut moments per a la reivindicació. I aquests han arribat per part de la presidenta de l'ACM, Meritxell Budó, que ha aprofitat l'avinentesa per reclamar un "finançament just" per a les administracions locals. "Estem crònicament infrafinançats. Fa més de 20 anys que no es revisa la llei de finançament local. És un repte i una necessitat de país". I ho ha reblat, tot assenyalant que "cada dia més els ajuntaments hem de donar resposta a coses que no són competències pròpies nostres, però que sí que afecten i ocupen els nostres ciutadans".
Paral·lelament, la també alcaldessa de la Garriga ha fet valdre el municipalisme com un dels "pilars de fortalesa" del país "en un moment de desencís i desafecció en què la gent està una mica apagada". "Avui venim aquí en nom dels 947 municipis de Catalunya i de totes les administracions del món local per fer una ofrena i reivindicar aquesta vocació de servei públic que té el monestir de Montserrat i que tenim des del món local", ha assegurat.
A més de Budó, Jaume Oliveras, vicepresident primer de l'entitat i alcalde del Masnou i Xavier Paz, vicepresident i alcalde de Molins de Rei, han pres la paraula per llegir el Manifest dels municipis catalans a Montserrat, que s'estructura en cinc eixos: compromís amb donar valor al servei públic, compromís amb la ciutadania, compromís des de l'exemplaritat, compromís amb el país i compromís amb un país pròsper.
Qui també s'ha pronunciat és el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica del Govern de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler. "El municipalisme i Montserrat són motors de cohesió de país, de preservació de la identitat i són àmbits d'acollida", ha assegurat.
Amb tot, el Mil·lenari de Montserrat ha esdevingut molt més que una commemoració històrica: ha estat un punt de retrobament del país amb els seus valors essencials. La llàntia que romandrà penjada a la basílica no només simbolitza la força i la diversitat del món local, sinó també el compromís compartit de seguir construint una Catalunya cohesionada, pròspera i fidel a les seves arrels.
En un moment en què calen referents sòlids, la trobada d’alcaldes i alcaldesses a Montserrat ha deixat clar que el municipalisme continua sent un dels pilars que sostenen la vida dels catalans i les catalanes, una reafirmació col·lectiva que, més enllà de la celebració, marca un horitzó de responsabilitat i esperança per als propers mil anys.