Quan el 14 d’octubre del 2019 es va donar a conèixer la sentència del judici contra els principals líders del procés, l’independentisme va engegar una sèrie de mobilitzacions de protesta. Algunes d’elles, sota l’aixopluc de Tsunami Democràtic, van ser molt intenses, com l’ocupació de l’aeroport del Prat i el tall de l’autopista AP-7 a la Jonquera, però van tenir una curta durada. D’altres, potser menys vistoses, s’han mantingut en el temps, mantenint viva la reivindicació en suport dels represaliats i la independència.
Participants del tall amb samarretes reivindicatives / Montse Giralt
Entre totes elles destaca Meridiana Resisteix, el col·lectiu que des del moment de la sentència s’ha erigit en un important nucli de resistència i que, pocs mesos abans dels dos anys de la sentència, manté les seves accions reivindicatives en forma de talls, normalment a l’avinguda Meridiana a l’alçada de l'estació de Sant Andreu Arenal, però actualment al passeig de Fabra i Puig amb el carrer de Concepción Arenal. Tot i que van aturar les accions durant el confinament i que actualment el fan només tres cops per setmana —dimarts, dijous i divendres, entre les 19.30 i les 21.30 h—, el col·lectiu sumarà aquest divendres els 500 talls alhora que anuncien que a partir del dilluns 30 d’agost es tornaran a fer diàriament, inclús el cap de setmana.
Un moviment “assembleari” i “transversal”
La iniciativa reivindicativa, que ha tingut els seus millors moments i altres de més baixos, i que ha hagut d’enfrontar-se a contramanifestacions i desallotjaments, continua viva en part perquè és “un moviment veïnal i transversal, on no compten els partits polítics”, segons relata a elNacional.cat en David, un dels membres del col·lectiu, que recorda que al principi van començar a tallar el trànsit sense notificar-ho, però que ben aviat, i per evitar problemes policials, “es va arribar a un acord amb l’ANC, que és qui fa la notificació del tall”. “Ells en fan la cobertura legal, però és l’única vinculació que hi tenim”, afegeix.
Cartell convocant al tall número 500 / Meridiana Resisteix
David, que apunta que divendres faran “500 talls, però no 500 accions, perquè n’hem fet moltes més a banda dels talls de trànsit”, considera que una de les raons de l’èxit d’aquest col·lectiu és el seu caràcter de “moviment assembleari, que organitza una assemblea setmanal on tot es posa a debat, tot i que hi ha un petit grup de coordinació”.
Continuïtat després dels indults
Al llarg d’aquests quasi dos anys des de la seva formació, Meridiana Resisteix ha mantingut l’activitat malgrat que hi ha hagut oscil·lacions en el nombre de participants. “Ara a l’agost som entre 40 i 50 persones, i normalment, entre 90 i 110”, apunta el membre del col·lectiu, alhora que assenyala que un cop concedits els indults als presos polítics es va debatre si calia aturar les mobilitzacions, però que es va optar per la continuïtat perquè “els talls no eren només pels presos polítics, que a més són els que han obtingut més suport mediàtic, sinó per tots els represaliats”. A més, cal tenir en compte que “entre els més de 3.000 represaliats n’hi ha de nostres, participants a Meridiana Resisteix”.
Una pancarta a favor de la independència / Montse Giralt
Moviments opositors
Un dels problemes amb què s’ha trobat Meridiana Resisteix durant aquest temps és amb l’oposició de veïns i usuaris de la Meridiana, però principalment del col·lectiu espanyolista Meridiana sin Cortes, un grup de gent compost, segons Meridiana Resisteix, per “una majoria que no són veïns del barri i que estan instrumentalitzats per la dreta”.
Moment de la lectura de la premsa del dia / Montse Giralt
A aquest fet cal sumar-hi l’oposició institucional, ja que “l’Ajuntament de Barcelona no vol els talls i hi ha parts de la conselleria d’Interior que tampoc els volen, però una altra part sí”. Davant de tot això, des de Meridiana Resisteix defensen que tot i ser “conscients de les molèsties” es mantindran les mobilitzacions, que actualment estan més controlades, amb talls previs per part de la Guàrdia Urbana. “Al principi fins i tot va haver-hi atropellaments, ara ja no passen vehicles quan tallem perquè la Guàrdia Urbana talla els accessos”, assenyalen, per matisar que “sí que poden passar els vehicles d’emergència”.
Inusual ballada de sardanes, sense agafar-se de les mans com a mesura anticovid / Montse Giralt
Després del tall 499 de dijous, el número 500 tindrà lloc aquest divendres, 27 d’agost, a la confluència entre Fabra i Puig i Concepció Arenal, per continuar defensant les mateixes reivindicacions del primer dia: “L’aplicació dels resultats de l’1 d’octubre, l’alliberament dels represaliats i el retorn dels exiliats i la independència de Catalunya”. I mentre això no passi, a partir del dilluns 30, els talls recuperaran la periodicitat diària.
Imatge superior: La mobilització d'aquest dimarts, a Fabra i Puig amb Concepción Arenal / Montse Giralt