Van permetre el debat parlamentari i no van impedir l’actuació del Tribunal Constitucional (TC) són els dos arguments fonamentals que els advocats dels quatre membres de Junts i ERC de la Mesa del Parlament del 2017  han reivindicat per demanar la seva absolució, aquest dijous al migdia, en la repetició del judici contra Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, en el TSJC. Caps dels quatre ha fet ús del torn a la darrera paraula, i el judici ha quedat vist per sentència.

Per contra, el fiscal, l’advocada de l’Estat i l’advocat de Vox han demanat que siguin condemnats per desobediència al TC, a 20 mesos d’inhabilitació a càrrec públic i multa de 30.000 euros, com ja va fer un altre tribunal del TSJC, l’octubre de 2020.  El tinent fiscal Pedro Ariche ha acusat els membres de la Mesa, presidida per Carme Forcadell, de “supeditar-se completament al poder executiu i als interessos del Govern i la ruptura amb l’Estat”.

Dilacions indegudes

L’advocada dels tres encausats de JuntsxSi, Judit Gené, ha demanat la seva absolució en assegurar que la seva actuació va consistir en “un acte parlamentari i no pas en un acte administratiu o organitzatiu”, i per tant han d’estar “protegits per la seva inviolabilitat parlamentària”, malgrat que -ha insistit- hi ha tribunals espanyols que ja els hi han denegat.  

A més, Gené ha afegit que “ja han complert la condemna i tres cops!” per l’actual repetició del judici en el TSJC, i perquè el Tribunal Suprem ha trigat 2 anys a respondre els seus recursos, i que pot tornar a passar ara. Per això, ha demanat al tribunal del TSJC que si els torna a condemnar, “modulin la pena a cada un d’ells” i els apliquin les dilacions indegudes “molt qualificades”, a més d’altres atenuats, com l’estat de necessitat. Raimón Tomàs, advocat d’Anna Simó, ha compartit la defensa i ha recordat que els encauats “han declarat fins a sis cops”, en els procediments penals pels actes de la tardor del 2017.

 

La “trampa” de les acusacions

En el seu informe, Judit Gené ha defensat que les actuacions de la Mesa del Parlament són actes parlamentaris i ha posat un exemple clar: els actes de la Mesa van ser recorregudes al Tribunal Constitucional i si haguessin sigut administratives haurien anat a tribunals del contenciós administratiu. Gené ha exigit al fiscal i la resta d’acusacions que “no facin trampa”, fent referència que tot està escrit en actes i que en el cas referit del 2010 que la Mesa del Parlament va refusar la proposta per votar la independència de Catalunya era perquè era una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), i “té un tràmit diferent”.

La penalista ha insistit que Coromimas, Barrufet i Guinó “van permetre un debat parlamentari i no van escriure cap llei”. En aquest sentit, ha exposat que certament van ser assessorats pels lletrats del Parlament i van admetre a tràmit iniciatives i que “potser sota error” van creure que havien de prioritzar el foment el debat. A més, Gené ha destacat el canvi doctrina del TC i que amb la seva actuació, els encausats “no van impedir l’actuació del Tribunal Constitucional”, ja que un cop acabat el debat al Parlament pot suspendre el que s’ha aprovat, com ja va fer amb les lleis de desconnexió el mateix 7 de setembre de 2017. L’advocada també ha declarat que els mandats del TC “no eren clars” i que “si volia evitar el debat parlamentari d’inici de mandat, que ho digués clar”. A més, ha remarcat que les lleis de desconnexió van ser presentades pels grups de JuntxSi i la CUP, i la Mesa del Parlament no va fer res.

Col·lisió de poders

Per la seva part, Raimon Tomàs, advocat de la republicana Anna Simó, ha insistit que ella i els altres membres de la Mesa “van permetre el debat parlamentari” i ha fet referència als distints vots particulars en el TC, i ha citat el del magistrat Ramón Sáez Valcárcel, força crític amb la condemna del Tribunal Suprem als independentistes catalans, com també el rebut per Quim Torra, que va haver de renunciar a la seva acta de diputat en tot el mandat.

“És la col·lisió de deures de dos poders, i no hi ha un per sobre de l’altre”, ha manifestat Tomàs, que també ha declarat que en l’època jutjada el TC va canviar la seva doctrina, i que espera que ara la torni a canviar per no coartar el debat parlamentari i la llibertat d'expressió