Artur Mas, president de la Generalitat entre 2010 i 2016, període en el qual es va convertir en la primera víctima del malware de Pegasus a l'Estat espanyol, ha presentat una querella conjunta per l'Operació Catalunya i per l'espionatge a què va ser sotmès. La querella va dirigida contra la cúpula del ministeri de l'Interior que encapçalava Jorge Fernández Díaz, i la del PP, amb María Dolores de Cospedal com a secretària general, i inclou els responsables de la policia espanyola i de l'empresa que fabrica Pegasus. A més, no descarta ampliar-la, si les investigacions aporten les proves necessàries, al president i la vicepresidenta del govern espanyol en aquell moment, Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, que apareixen citats reiteradament a la querella.
L'expresident demana investigar-los per organització criminal continuada; falsedat de funcionari en document oficial; malversació de recursos públics; revelació de secrets, intrusió no autoritzada en equips informàtics, intercepció il·legal de comunicacions i espionatge informàtic, producció i adquisició de software maliciós; i lesió de drets fonamentals, entre els quals el dret a la intimitat.
Rajoy i Santamaría
El text assenyala que la querella es dirigeix "de moment" contra Fernández Díaz i Cospedal, així com el secretari d'Estat d'Interior, Francisco Martínez, els comissaris José Manuel Villarejo, Eugenio Pin i Marcelino Martín Blas, l'inspector del CNP Antonio Giménez Raso, els exdirectors del CNI Félix Sanz Roldán i Paz Esteban, els empresaris vinculats a NSO Omri Lavie, Shalev Hulio i Yuval Somekh, així com NSO Group, OSU Technologies i Ciber Technologies.
Així mateix puntualitza que la querella no es dirigeix en aquest moment contra Rajoy ni contra Sáenz de Santamaría ni contra altres comandaments policials, tot i que els seus noms apareixen en el relat dels fets de manera recurrent i, per tant, no s'exclou que es pugui ampliar la querella contra ells "en cas de disposar de nous elements que permetin sustentar la seva crida al procés com a investigats".
La querella s'ha presentat a Barcelona, on altres denúncies pel cas Pegasus han estat ja admeses a tràmit, però amb la previsió que pugui acabar parcialment o totalment a algun tribunal de Madrid.
Mandra infinita de la justícia
Mas, que ha subratllat el fet que se'l va investigar mentre encapçalava el Govern de la Generalitat, ha mostrat la confiança que la investigació tiri endavant malgrat que ha admès que fins ara hi ha hagut una "mandra infinita" del sistema judicial espanyol per investigar malgrat les evidències. Això no obstant, ha advertit que la lesió a la democràcia que representen aquests fets obliga que s'assumeixin responsabilitats, atès que en cas contrari, "la taca quedarà per sempre i és una ferida profunda per a la salut democràtica".
El president ha retret que no resulta admissible que els responsables del procés hagin rebut "càstigs duríssims" i, per contra, "la banda agressora, amb espionatge, informes falsos, conxorxes de tota mena, intervenció policial i malversació en surti il·lesa i no s'investigui". Per aquesta raó, ha reclamat que s'arribi fins al fons en la investigació perquè es conegui la veritat, la qual cosa "segur" ha d'arribar a un judici.
Per contra, ha assegurat que no preveu incloure-hi responsables de l'actual govern socialista atès que, malgrat que l'espionatge amb Pegasus es va allargar fins al 2020, el seu mòbil es va infectar durant el govern del PP.