El Marroc està disposat a rebre els menors marroquins no acompanyats que es troben a Espanya. Rabat, però, hi posa una condició: que s’eliminin els "obstacles judicials i administratius" que, segons les autoritats marroquines, impedeixen actualment agilitzar-ne el retorn. Així ho ha assegurat aquest dijous a EFE una font diplomàtica marroquina, que sosté que el compromís de Rabat és inequívoc i que existeixen instruccions directes del rei Mohamed VI per treballar en el retorn d’aquests infants i adolescents al seu país d’origen. "El Marroc ha assumit compromisos molt clars sobre aquest assumpte", afirma la font, que defensa que la identificació dels menors no és el principal impediment per al seu retorn. El problema, segons la versió de Rabat, es troba a l’altra banda de la frontera. "L’obstacle són les mesures administratives i, de vegades, judicials a Espanya", assenyala la mateixa font, que apunta directament a les particularitats de la legislació espanyola de protecció dels menors.
El posicionament marroquí arriba en plena crisi migratòria a Ceuta i quan la situació dels menors no acompanyats s’ha convertit en un dels problemes més urgents per a les administracions. Després de l’entrada massiva de desenes de milers de persones procedents del Marroc, els recursos d’acollida de la ciutat autònoma estan àmpliament desbordats. La qüestió que queda oberta és fins on es poden simplificar aquests retorns sense rebaixar les garanties que la llei reserva als menors.
Rabat rebutja que estigui incomplint els seus compromisos
El govern marroquí també vol combatre la idea que la falta de retorns sigui conseqüència de la seva negativa a fer-se càrrec dels menors. La font consultada per EFE critica que una part dels mitjans de comunicació i dels actors polítics espanyols hagin tractat la qüestió "com si el Marroc hagués incomplert un compromís". Rabat rebutja aquesta interpretació i considera que el debat s’utilitza amb finalitats polítiques. El missatge és clar i intencionat: el Marroc assegura que està disposat a cooperar, però considera que els procediments vigents a Espanya impedeixen que aquesta cooperació es tradueixi en retorns amb més rapidesa. La font diplomàtica intenta desplaçar cap a Espanya la responsabilitat pel fet que aquests retorns no es produeixin, rebutja que el Marroc incompleixi els seus compromisos i critica tan determinats actors polítics com ONG espanyoles.
La font diplomàtica carrega contra la posició d’algunes d’aquestes ONG, a les quals atribueix una actitud favorable a la permanència dels menors als centres d’acollida espanyols. Això, sosté, contribueix a transmetre la imatge que és el Marroc qui es nega a acceptar-los. "La realitat sobre el terreny és que el Marroc sempre ha estat obert a aquesta qüestió", afirma. Rabat assegura que vol continuar complint els seus compromisos "sempre que s’aixequin les traves judicials i administratives" que dificulten treballar de manera fluida.
Quines són les "traves" espanyoles?
La qüestió, però, és jurídicament més complexa que una simple acceptació per part del país d’origen. La legislació espanyola concedeix una protecció específica als menors estrangers no acompanyats i qualsevol retorn ha d’estudiar-se individualment. Espanya i el Marroc disposen des de 2007 d'un acord de cooperació en aquesta matèria. El mecanisme preveu estudiar cada cas i determinar, entre altres qüestions, si és possible la reunificació del menor amb la seva família al país d’origen.
La proximitat entre tots dos països i el fet que alguns dels menors mantinguin el contacte amb les seves famílies després d’arribar a Espanya poden facilitar sobre el paper una eventual reunificació. Però la condició de menor obliga les autoritats a aplicar garanties específiques i a tenir en compte el seu interès superior abans d’acordar una repatriació. Per això, allò que el Marroc qualifica de "traves" administratives o judicials forma part també del sistema de protecció establert per la legislació espanyola.
El compromís expressat ara per Rabat, a més, no és nou. La qüestió del retorn dels menors no acompanyats ja figurava en un comunicat conjunt dels ministeris de l’Interior d’Espanya i el Marroc del juny del 2021. El ministre d’Afers Exteriors marroquí, Nasser Bourita, va reiterar el 2024 que el seu país estava disposat a acollir els menors marroquins no acompanyats presents als països de la Unió Europea. Bourita ja va assenyalar aleshores les "llacunes" de les legislacions i els procediments europeus com un dels principals obstacles i va advertir que aquestes dificultats podien acabar beneficiant les xarxes de tràfic de persones.
Ceuta, desbordada pels menors
Les paraules de Rabat adquireixen una dimensió especial després de la greu crisi viscuda a Ceuta. La ciutat intenta recuperar la normalitat després de l’entrada massiva de persones procedents del Marroc, moltes de les quals van intentar arribar a territori espanyol nedant. Una de les principals preocupacions és precisament la situació dels infants i adolescents que van arribar sense cap adult que se'n fes càrrec. La Policia n’ha identificat centenars, mentre que el govern de Ceuta assegura que està atenent més de 1.600 menors, quan per llei només li correspon acollir a 90. Les instal·lacions disponibles han quedat àmpliament superades i s’han hagut d’habilitar recursos extraordinaris. Entitats humanitàries han advertit, a més, de l’especial vulnerabilitat de les nenes i reclamen espais diferenciats i professionals especialitzats que permetin detectar possibles situacions de tràfic, explotació o violència.
La dimensió humana de la crisi també queda reflectida en el balanç de víctimes. L’Institut de Medicina Legal de Ceuta havia rebut aquest dijous 82 cossos de persones mortes al mar quan intentaven arribar a Espanya. Els forenses havien practicat 80 autòpsies i només quatre de les víctimes havien pogut ser identificades, mentre quedaven pendents les autòpsies dels dos últims cadàvers localitzats per la Guàrdia Civil.
La reubicació dels menors obre un altre front polític
La saturació dels recursos de Ceuta ha obligat a plantejar el trasllat de menors a altres territoris, una qüestió que ha tornat a provocar tensions entre el Govern espanyol i diverses comunitats autònomes i partits de l’oposició. L’Executiu reclama corresponsabilitat en l’acollida, mentre diverses autonomies, especialment aquelles que són governades pel PP i Vox, argumenten que els seus sistemes de protecció ja es troben al límit. Canàries, Aragó, les Balears o el País Valencià han advertit en diferents moments de la pressió que suporten els seus recursos.
Catalunya es troba entre els territoris que encara no han assolit el límit de capacitat, tot i que Junts rebutja participar en el repartiment plantejat. El Govern de Salvador Illa, en canvi, s’ha posat a disposició del govern espanyol. “El Govern d'Espanya ja ha posat en marxa les mesures oportunes per fer front a aquesta crisi humanitària, i Catalunya hi dona suport, com no podia ser d'altra manera", van explicar fonts del Departament de Drets Socials a ElNacional.cat.
Sánchez, reunió telemàtica sobre Ceuta
El president del Govern, Pedro Sánchez, té previst presidir aquest divendres una reunió telemàtica amb diversos ministres per analitzar l’evolució de la situació a Ceuta i les mesures adoptades. Sánchez ha convocat aquesta reunió, en la qual participarà des de la residència de La Mareta, a Lanzarote, per abordar el problema que es viu a la ciutat autònoma, una setmana després de visitar-la arran de l'entrada massiva de persones procedents del Marroc.
Mentrestant, Ceuta continua sota una forta pressió. Milers de migrants hi romanen encara i les administracions i les ONG mantenen dispositius extraordinaris d’atenció. El president ceutí, Juan Jesús Vivas, que aquest dijous es va entrevistar amb el rei Felip VI al palau de Marivent, a Palma, ha advertit que la ciutat encara "no ha tornat a la normalitat" i que els recursos d’acollida continuen extraordinàriament tensionats. Arran dels vídeos apareguts a les xarxes socials que apuntarien a un nou moviment migratori dissabte 15 d'agost, Vivas considera que "cal reforçar els cossos i forces de seguretat de l'Estat a tots els racons de Ceuta" i assegura que "confia" en ells per afrontar aquesta situació.