El director de La Vanguardia, Màrius Carol, ha anat a declarar aquest divendres a la caserna de la Guàrdia Civil de la Travessera de Gràcia de Barcelona en relació a la campanya del referèndum de l’1-O. El diari no va publicar cap anunci de la campanya pròpiament dita. La compareixença es deu a "un anunci del cens de catalans no residents publicat el mes de març [d'aquest any], que el fiscal creu que és l'inici de la campanya del referèndum", segons ha explicat Carol a El Nacional.

Amb Carol han estat cridats a declarar, també en condició de testimonis, els responsables de mitjans que van publicar la campanya, com la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, l’editor del digital Directe.cat, Joan Puig, i el director d'El Punt Avui, Xevi Xirgo. Com a testimonis, no se'ls permet ser acompanyats de l'advocat. Llorach, que venia amb el seu advocat, l'ha hagut de deixar fora.

La citació especifica els convoca “en relació amb una investigació declarada secreta”. No obstant, com se’ls crida per ordre del jutge que porta el cas de l'exsenador Santi Vidal, el mateix que va ordenar els escorcolls i detencions de 14 alts càrrecs del Govern el passat 20 de setembre, tot apunta que l’objectiu és aclarir qui va encarregar la campanya de publicitat institucional de l’1-O als mitjans de comunicació.

El fet que s'hagi cridat a declarar als directors del mitjans i no als seus directors de publicitat s'explica perquè "consideran que el responsable del diari és el director", ha dit Carol.

La fiscalia investiga

La Fiscalia Superior de Catalunya investiga la campanya sobre el cens de catalans a l’estranger des del passat 24 de març. El fiscal considera que, amb el cens de no residents, el Govern ja va posar en marxa els preparatius del referèndum. Els anuncis del març passat feien una crida a inscriure’s per “decidir de manera directa sobre el que passa al nostre país”.

El registre es va impulsar el 2014, per facilitar el vot en la consulta del 9-N. En la presentació de la nova campanya, el conseller Romeva va afirmar que “serveix per proporcionar serveis a la comunitat catalana de l’exterior”, entre els quals disposar de targeta sanitària i del Carnet Jove, i tenir accés a la plataforma digital de les biblioteques.

En canvi, la Fiscalia sospita que aquests serveis pretenien amagar l’objectiu real de la iniciativa: fer un cens per votar en un referèndum.