La ministra de Defensa, Margarita Robles, confia que la nova llei de secrets oficials ajudi a destapar informació dels Grups Antiterroristes d'Alliberació. Aquests van ser uns escamots parapolicials que practicaven terrorisme d'Estat per neutralitzar ETA durant la presidència del socialista Felipe González. Robles ha defensat que l'avantprojecte que van presentar ahir serveixi per treure a la llum documents d'aquests grups que van liderar la guerra bruta contra la dissidència i el terrorisme: "Jo espero que matèries que jo en el seu moment vaig seguir i treballar, com el tema dels GAL, es pugui desclassificar perquè tota la societat en tingui coneixement".

El govern de Pedro Sánchez està a punt d'aprovar la llei d'Informació Classificada, que tal com han denunciat diferents formacions de l'oposició, vol destapar documents oficials, però posant un mínim de 50 anys des que van succeir els fets, amb una pròrroga excepcional de 10 anys més. A efectes pràctics, l'afer dels GAL se sabria doncs cap a l'any 2035 i es podria allargar fins al 2040. Tot i això, Robles ha insistit que es tracta d'una llei "absolutament necessària", ja que la que abans teníem era de 1968, "del franquisme" i que la reforma era una demanda "tant de l'OTAN com de la UE". Ha celebrat que el Consell de Ministres aprovi el text: "La llei és una bona notícia, ajuda al coneixement i la transparència, s'acceptaran totes les esmenes que siguin raonables i possibles".  Tot i les crítiques d'"opacitat" que ha rebut la llei, com els socis de govern, Unidas Podemos, que han assegurat que als països veïns el període és quasi de la meitat del temps, la ministra de Defensa ha amollat: "Hi ha pàgines de la història d'Espanya que és bo que la societat, en el seu conjunt, les pugui conèixer, com és el cas dels GAL, com també l'ocorregut amb el 23-F".

Els arxius secrets o classificats als Estats Units d'Amèrica es poden destapar al cap de 20 anys com a màxim, més de la meitat del que el govern espanyol proposa. En altres països com França, el Regne Unit, Portugal o Itàlia, el termini també és molt menor de què l'executiu espanyol pretén implementar. És per això que Unidas Podemos no hi està gens d'acord amb les condicions de la nova llei. La líder de la formació lila ha assegurat que "en aquest moment està lluny de la transparència que s'espera" i ha desitjat que el text final "compleixi amb tots els objectius que ens hem marcat". Ione Belarra ha recordat que altres socis parlamentaris del govern espanyol han mostrat objeccions als 50 anys proposats i ha promès: "Anem a buscar un punt intermedi en què tothom pugui complir els seus objectius". Així afirmant que a Unidas Podemos estan "obertes a negociar i a assolir un punt de consens".