El jutge Manuel Marchena, que presideix la Sala Segona, on s’haurà de jutjar el cas 1-O, rebutja en un escrit la recusació que han presentat contra ell els advocats dels presos polítics i ha negat "expressament" que tingui “interès directe o indirecte en el procés”.

Les recusacions van ser presentades pels advocats d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Jordi Cuixart, Carme Forcadell i Anna Simó, que van argumentar "falta de parcialitat" del magistrat.

El jutge recorda que és el setè cop que les defenses qüestionen la imparcialitat dels magistrats de la sala, que tots els magistrats han estat recusats com a mínim dos cops i que el jutge instructor, Pablo Llarena, ha estat recusat tres cops. “Es tracta d’una estratègia defensiva que obliga aquesta Sala un cop i un altre, a raonar el seu distanciament amb l’objecte del procés”, lamenta.

 

Marchena assegura que no pot acceptar la recusació perquè no té ni ha tingut mai un interès directe o indirecte en el desenllaç de la causa.

Així mateix titlla d’inacceptable l’argument central sobre el qual es construeix la recusació perquè, segons argumenta, tots els models d’organització del poder judicial contemplen “diferents formes de contacte i relació amb el poder legislatiu i, en no pocs casos, amb el poder executiu”.

No només això, en referència al fet que aquest argument es basi en sentències del TC i el Tribunal Europeu de Drets Humans, recorda que la composició d’aquests tribunals es fa amb la participació directa del poder polític.

Per tot plegat, assegura que “no se sosté” que la participació del poder polític en la designació d’un òrgan justifiqui la prevenció sobre falta d’imparcialitat dels jutges.

Marchena, que cita la participació política en altres estats europeus, conclou que la participació del Congrés i el Senat en la designació de 8 dels 20 vocals del CGPJ no pot conduir a la seva desqualificació per falta d’imparcialitat.

“No és el mecanisme de designació el que condueix a l’escepticisme col·lectiu sinó les disfuncions que poden sorgir durant el procés d’elecció i nomenament”, assegura per recordar tot seguit l’escrit amb que va rebutjar presidir el Consell.