Des del passat 23 de juliol, quan Alberto Núñez Feijóo va guanyar les eleccions, però va quedar lluny de la majoria absoluta i Pedro Sánchez es va veure amb possibilitats de mantenir-se a la Moncloa durant quatre anys més si pactava amb Junts i ERC, els dos partits independentistes que van obtenir representació a les darreres generals, una de les paraules més repetides és amnistia. Aquesta és una de les principals reclamacions que fan republicans i juntaires per donar suport al PSOE i que ha topat amb un gran rebuig per part de la dreta espanyola que ha passat a l’ofensiva per intentar evitar-la per tots els mitjans. Mentre el PP i bona part de la vella guàrdia del PSOE es retorcen davant la possibilitat que els líders polítics del procés, entre els quals el president Carles Puigdemont, i bona part de la resta de represaliats des del 2013 siguin amnistiats, els socialistes segueixen negociant amb Junts i ERC aquesta norma. De fet, els republicans asseguren que ja la donen per feta, ja que en l’acord per la Mesa del Congrés s’incloïa avançar en la desjudicialització, un terme que per ERC és sinònim d’amnistia. Tot i que a Espanya no s’ha aprovat cap llei d’amnistia política des de la del 1977, altra cosa són les amnisties fiscals, a altres països europeus aquestes han estat més habituals i de fet, la llei que van registrar els partits independentistes al Congrés el 2021 inclou dos d’aquests exemples per demostrar la constitucionalitat d’una amnistia, que, deixen clar, no ha de ser el punt final del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat, sinó una manera de començar de zero per a poder resoldre’l amb un referèndum.
Una llei per enterrar el conflicte d'Irlanda del Nord
De la mateixa manera que la llei d’amnistia que està negociant el PSOE amb els partits independentistes genera molta polèmica, la que el passat mes de setembre va aprovar el govern de Rishi Sunak al Regne Unit també va provocar una onada de crítiques. Aquest indult general, que va aconseguir el vistiplau de la cambra dels comuns, va dirigida a tots els crims comesos durant els coneguts com a Problemes (The Troubles) a Irlanda del Nord, que es van allargar durant 35 anys fins a la signatura de l’Acord del Divendres Sant. L’objectiu de Sunak no és passar pàgina d’aquest conflicte bèl·lic que es va acabar el 1998, sinó que els militars britànics que es van enfrontar a l’IRA i que encara són perseguits penalment pels seus crims durant la guerra bruta no hagin de passar pels tribunals. Sunak va aconseguir que la cambra dels comuns aprovés aquesta amnistia, però amb el rebuig dels principals partits d’Irlanda del Nord, els laboristes i també el govern de Dublín en contra. Una de les principals crítiques que arriben des d’Irlanda del Nord a la llei dels tories és el fet que les víctimes del conflicte queden allunyades del centre del debat i fins i tot el govern de la República d’Irlanda ha demanat una anàlisi jurídica de la norma de Sunak.
Aquesta amnistia, però, no és un projecte de l'actual primer ministre sinó que es remunta al lideratge de Boris Johnson. Va ser ell qui va presentar el projecte durant la pandèmia i encara amb les ferides del Brexit molt obertes. Johnson va dissenyar aquesta llei, batejada com a Llei del Llegat i la Reconciliació dels Problemes a Irlanda del Nord com a termini perquè “prescrivissin els crims comesos per a totes dues parts” i parlava d’una comissió inspirada en la Comissió de la Veritat i la Reconciliació després de l’Apartheid que s’ha acabat concretant com a Comissió per a la Reconciliació i la Recuperació d’Informació. Ara, la llei de Sunak recull que s’ha de “posar fi a tots els processos judicials relacionat amb l’era dels Problemes i donar immunitat condicional davant la investigació a tothom que cooperi amb els treballs de la nova Comissió”. Segons els càlculs que han fet diferents entitats a Irlanda del Nord, avui encara hi falten un miler d’assassinats per resoldre, comesos pels dos bàndols durant 35 anys de conflicte. En total, van morir 3.500 persones durant els Problemes.
Discutida per víctimes dels dos bàndols
La llei ha generat una allau de crítiques, entre les quals la d’Amnistia Internacional de Regne Unit per Irlanda del Nord, que censura que aquesta llei està destinada a absoldre els responsables dels abusos relacionats amb el conflicte sota el pretext d’una reconciliació que arriba 35 anys després de l’Acord del Divendres Sant. Les víctimes també hi estan en contra: Billy McGranery, net d’un assassinat a mans d’un militar de l’exèrcit britànic, ha denunciat públicament que es tracta d’una “terrible injustícia”, un terme molt similar al que feia servir en una entrevista fa dos anys Alan McBride, marit de Sharon, que va ser assassinada a Belfast per l’explosió d’una bomba de l’IRA. Amb la nova llei, els responsables de les seves morts han deixat de ser perseguits penalment. Això provoca que dins del parit conservador, que ha aprovat la normativa, sigui també un tema complex: una part, la que s’ha acabat imposant, exigia posar punt final a allò descriuen com una “cacera de bruixes” militars veterans i d’altres que no en volien sentir parlar ja que suposa amnistiar combatents de l’IRA.
L’exemple portuguès de la Revolució dels Clavells
En la proposició de llei d’amnistia que els partits independentistes van registrar al Congrés el 2021, però que no va ni tan sols començar els tràmits parlamentaris perquè la Mesa la va rebutjar per inconstitucional, amb el vot a favor de PSOE, PP i Vox, els independentistes feien referència a la llei d’amnistia que es va aprovar a Portugal el 1996 per amnistiar Otelo Saraviva de Carvalho, el gran heroi de la Revolució dels Clavells, i tots els implicats en les activitats del grup Forces Populars del Vint-i-cinc d’abril. Aquella amnistia, que no perdonava els crims de sang, era una proposta personal del llavors president de la República, Mario Soares, líder del Partit Socialista. També va comptar amb el suport dels comunistes al Parlament portuguès, tot i que no va ser una llei de consens, com sol succeir, en el moment de ser aprovada, ja que els socialdemòcrates, conservadors i populars van votar-hi en contra i tres independents dins el PS es van abstenir.
Tinent coronel i un dels rostres més visibles de la Revolució dels Clavells, Saraviva de Carvalho va morir el 2021. Després del 1976 es va presentar en diferents ocasions per presidir Portugal però va quedar molt lluny del seu objectiu i com a líder de les Forces Populars 25 d’abril va ser condemnat el 1984 com a presumpte autor moral dels atracaments i atemptats. Tot i que inicialment va ser condemnat a 18 anys de presó, la seva condició d’heroi per a bona part del poble portuguès va provocar que s'organitzés un moviment popular demanant el seu alliberament i, cinc anys després, el 1990 i coincidint amb el 15è aniversari de la revolució que va posar fi a la dictadura, va sortir de la presó. Sis anys després, va ser amnistiat.
Una amnistia recent en honor de Francesc
Aquesta és una de les amnisties en les quals els partits independentistes s’emmirallen i citaven en la llei registrada al Congrés per demostrar que a Europa existeix la tradició d’atorgar-les. “Hi ha hagut diverses lleis d’amnistia durant el segle XX i la majoria han implicat la fi d’un conflicte, encara que no la solució del mateix -si la repressió mai és l’origen d’un conflicte, tampoc pot ser la seva solució- i s’ha vinculat, d’alguna manera amb un acord polític que incloïa una solució política al conflicte en qüestió”. Amb tot, en els últims mesos també s’ha concedit una amnistia a Portugal, tot i que aquesta no té cap mena de semblança amb l’anterior i tampoc amb la que podrien pactar els independentistes amb el PSOE per donar suport a Pedro Sánchez. Durant la visita del Papa Francesc a Lisboa aquest estiu amb motiu de les Jornades Mundials de la Joventut, el Parlament del país va aprovar una llei d’amnistia que beneficiava a tots els joves d’entre 16 i 30 anys, sempre que no haguessin estat condemnats per delictes greus, com homicidi, violència domèstica, maltractaments, mutilació genital femenina… La idea del govern, era aprofitar la visita del Sant Pare per impulsar la reinserció dels joves.
L'amnistia de França a Nova Calèdonia
A banda de citar l’amnistia portuguesa de 1996, la llei registrada per ERC, Junts i la CUP a la cambra baixa també fa referència a les diferents lleis d’amnistia que s’han aprovat a França, tant les vinculades a la descolonització d’Algèria com les tres que afecten als moviments independentistes a territori francès. La llei d’amnistia pels independentistes de Nova Caledònia s'emmarca en els Acords de Matigon del 1998, carregada de polèmica i de la qual en van quedar exclosos els delictes de sang. Cal tenir en compte que no només els independentistes feien referència a aquesta llei en la seva proposta, ja que el dictamen de Sumar, presentat a Barcelona la passada setmana, també la cita. L'acord, signat a l'hotel Matigon de París el 26 de juny de 1988, sota el control del govern francès de Michel Roard enre una delegació d'independentistes de Nova Caledònia i una delegació contrària. El text preveia, a banda de l'amnistia, un referèndum en un termini de 10 anys que finalment no va tenir lloc perquè es va acabar pactant el traspàs d'un seguit de competències i tres referèndums el 2018, 2020 i 2022. Sumar, el parit liderat per Yolanda Díaz i que aspira a revalidar un govern de coalició s'ha unit a la petició d'una llei d'amnistia, defensant que aquesta és constitucional i citen també tant el cas francès com el de Portugal per reforçar la seva tesi.