Els independentistes de Nova Caledònia han rebutjat aquest dilluns la legitimitat i la validesa del referèndum efectuat la vigília en aquest arxipèlag francès del Pacífic, en el que el 96,49% dels votants es va pronunciar en favor del "no" a la independència. La consulta va estar marcada per una elevada abstenció, que va rondar el 66%, després que els partidaris d'abandonar França boicotegessin l'escrutini davant de la negativa del Govern a retardar-lo per la crisi sanitària.
El Comitè Estratègic Independentista de No Participació (CSI-NP) ha indicat en un comunicat que el referèndum no és conforme a l'acord de Nouméa. Aquest pacte de 1998, destinat a pacificar la tensió entre els habitants autòctons i els descendents dels colons, preveia fins a tres referèndums per obrir la porta a la descolonització d'aquest arxipèlag situat a 17.000 quilòmetres de la metròpoli i a uns 2.000 a l'est d'Austràlia.
Procés de diàleg
En cas de victòria del "sí", s'hauria obert un període de transició de 18 mesos perquè el territori redactés una nova Constitució i accedís a la independència. Amb la victòria del "no" està previst que s'obri un procés de diàleg per millorar la vida dels seus habitants i buscar solucions a la tensió existent entre els kanakos, els autòctons, i els caldoches, originaris de França, però assentats des de fa generacions.
El 2018, en la primera votació, els "lleialistes" van obtenir un 56,67 % dels sufragis, però el seu avantatge es va reduir dos anys més tard al 53,26 %, menys de 10.000 vots de diferència, en ambdós casos amb taxes de participació que van vorejar el 80%.
El CSI-NP ha lamentat aquest dilluns que la via del diàleg s'hagi "trencat per la tossuderia d'un Govern francès incapaç de conciliar els seus interessos geoestratègics al Pacífic i la seva obligació de descolonitzar el nostre país".
"Esperem la renovació del Govern gal per entaular veritables discussions sobre l'accés del país a la seva plena sobirania", va dir la seva nota amb referència a les eleccions presidencials franceses del proper abril.
Les paraules de Macron
El CSI-NP ha criticat a més la declaració de diumenge del president, Emmanuel Macron, en la qual aquest va mostrar el seu "orgull" que Nova Caledònia decidís continuar sent francesa i va assegurar que la prioritat passa ara per reduir les desigualtats, millorar l'economia de l'arxipèlag, molt dependent de les seves reserves de níquel, o crear un model de creixement "respectuós amb la naturalesa".
El president de França, Emmanuel Macron / Europa Press
"El discurs per validar els resultats no fa honor a França", ha indicat aquest col·lectiu, segons el qual les imatges de les urnes buides als col·legis electorals de certes tribus van donar la volta al món.
Foto principal: Imatge de recurs d'una urna / Unsplash - Arnaud Jaegers