La maniobra a darrera hora dels comuns i del Partit Popular ha impulsat Jaume Collboni a l'alcaldia de Barcelona, que li ha acabat arrabassant la batllia al guanyador de les eleccions, Xavier Trias. D'aquesta manera, els socialistes governaran en solitari la capital de Catalunya i completen un puzle municipal que té, sobretot, el color vermell als municipis més grans del país. Aquest dissabte, s'han constituït més de 900 ajuntaments de Catalunya per al mandat 2023-2027. El 2019, el partit encapçalat per Salvador Illa es va quedar sense el lideratge de cap de les grans quatre capitals de demarcació, tot i formar part de l'executiu barceloní. Quatre anys després, té les alcaldies de la capital del país, Lleida i Tarragona. L'única que perd és Girona (tot i haver guanyat Sílvia Paneque els comicis), que resta en mans de Guanyem-CUP amb Lluc Salellas al capdavant i de la mà de Junts i Esquerra.
Aquest domini socialista també s'estén al mapa de les capitals de comarca. El PSC té l'alcaldia a 16 de les 42 localitats que aquest dissabte han pogut constituir els seus consistoris —Olot no ho podrà fer fins al 7 de juliol—; seguits de Junts, amb 9 batllies, i d'Esquerra Republicana, que té el primer edil a vuit capitals. Les altres vuit es distribueixen amb dos per la CUP (Girona i Berga), quatre per a formacions locals (El Pont de Suert, Ripoll, Terrassa i les Borges Blanques), una per al PDeCAT (Mollerussa) i una per a En Comú Podem (Tortosa). El llistat de les principals ciutats comarcals liderades pels socialistes el formen Vilafranca del Penedès, la Seu d'Urgell, Vielha e Mijaran, Reus, la Bisbal d'Empordà, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Balaguer, Tremp, Cervera, Lleida, Tarragona, Sabadell, Granollers, Barcelona i Sant Feliu de Llobregat. Les nou alcaldies que té Junts són les de Valls, Figueres, Igualada, Puigcerdà, Vic, Banyoles, Móra d'Ebre, Santa Coloma de Farners i Gandesa. Virtualment, caldria sumar Olot, on ja tenen una entesa amb Esquerra Republicana que els atorgaria la majoria absoluta.
Pel que fa als republicans, en capitals comarcals tenen el bastó de comandament a Manresa, Moià, Amposta, Sort, Falset, Solsona, Montblanc i Tàrrega. A continuació, pots consultar al mapa com queden els governs de les capitals de comarca, els municipis de més de 20.000 habitants i les 36 ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb el detall de qui és el nou alcalde, el partit al qual pertany i els suports amb els quals ha estat investit:
El PSC té l'alcaldia de sis de cada deu localitats de l'AMB
Precisament, si ampliem al detall de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, és on es constata més l'àmplia presència del Partit dels Socialistes de Catalunya amb alcaldies notòries. Tant és així que la formació encapçala des d'aquest dissabte 23 ciutats de la zona (Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Ripollet, Sant Adrià del Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans). Junts, que aspirava a tenir Barcelona, es queda amb Begues, la Palma de Cervelló, Sant Climent de Llobregat i recupera Sant Cugat del Vallès. El Partit Popular lidera Badalona i Castelldefels; els comuns segueixen al Prat de Llobregat i Santa Coloma de Cervelló; mentre que Esquerra Republicana només encapçala l'ajuntament de Sant Andreu de la Barca (feu històric del socialisme). Així ha quedat el mapa de l'AMB:
Entre les ciutats que superen els 20.000 habitants, el PSC també té un múscul important d'alcaldies, sent Rubí, Mollet del Vallès, Blanes, Lloret de Mar, Sant Pere de Ribes o Calafell algunes de les més destacades. La quantia de batlles que tenen Junts i Esquerra entre aquests municipis és força similar. En el cas dels juntaires, controlen Martorell, Premià de Mar, Vila-seca, Vilassar de Mar i Manlleu; en tant que els republicans tenen la vara d'alcaldia a Salt, Sitges, Olesa de Montserrat, el Masnou i Sant Quirze del Vallès.
Les friccions entre Esquerra i Junts: Sitges, Tàrrega, Montgat...
Per a la majoria d'investidures, els candidats a l'alcaldia han necessitat pactar amb altres forces i així ser elegits batlles. Després del 28 de maig, Esquerra i Junts s'havien conjurat per prioritzar l'entesa independentista, però les realitats territorials de cadascun dels municipis —sovint— ho han torpedinat. Els exemples de la bona sintonia entre les dues formacions són pocs, però sí que s'han produït en places importants, com ara Girona (per facilitar una alcaldia de la CUP), Barcelona (tot i que Collboni ha acabat sent alcalde), Valls o Olesa de Montserrat (tripartit d'ERC, Junts i la CUP). També hi ha hagut acords escassos amb els cupaires: Berga (amb ERC), Móra d'Ebre (la CUP facilita una alcaldia de Junts) o Solsona (govern dels republicans amb la CUP). Per saber més sobre els pactes bastits, pots consultar aquesta taula:
Paradoxalment, la llista de localitats on Esquerra i Junts han anat per la seva banda és més àmplia. Els casos més significatius són els de Manresa (Esquerra s'ha aliat amb el PSC i el PDeCAT), la Bisbal d'Empordà (Junts ha donat l'alcaldia al PSC), Reus (ERC ha donat l'alcaldia al PSC), Montgat (els juntaires han fet alcalde el socialista Andreu Absil) o les Franqueses del Vallès (on Esquerra també ha apostat per un alcalde dels socialistes). En altres, però, directament han orquestrat majories alternatives per impedir que Junts o Esquerra tinguessin l'alcaldia en favor d'ells (i viceversa) tot i no ser la llista més votada: destaquen Tàrrega (ERC ha fet una coalició amb el PSC i la CUP), Montblanc (aliança d'Esquerra amb el PDeCAT i Despertem Poble), Puigcerdà (Junts fa govern amb Futur Puigcerdà) o Sitges (els republicans han format un pentapartit per desbancar Junts).
D'altra banda, entre aquestes 100 ciutats (capitals de comarca, municipis de més de 20.000 habitants i ciutats de l'AMB), hi ha més governs de Junts i el PSC i d'ERC amb els socialistes que executius de juntaires amb els republicans. Els socialistes governen amb Junts a Gavà, Montgat, Begues, Sant Feliu de Llobregat, la Bisbal d'Empordà, Cervera, Blanes, Lloret de Mar, Calafell o Manlleu; mentre que ho fan amb Esquerra a Castellbisbal, Ripollet, Manresa, Reus, Tortosa, Tàrrega, el Masnou o les Franqueses.