Entre els anys 2003 i 2009, Manuela Carmena va ser membre del Grup de Treball de les Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries, l'organisme que ara fa mig any va exigir l'excarceració dels presos independentistes i va fixar un termini de sis mesos per alliberar-los que l'Estat espanyol ha incomplert. Aquest divendres, l'exalcaldessa de Madrid ha comparegut davant la Comissió d'Estudi sobre els Drets Civils i Polítics del Parlament de Catalunya per parlar d'aquest informe, però també per exposar el seu punt de vista sobre com considera que cal abordar el conflicte per resoldre la situació. Ha estat clara: diàleg i mediació. 

Durant la seva intervenció, Carmena ha recordat com durant la seva etapa com a alcaldessa de Madrid, va cedir una sala de l'Ajuntament perquè Puigdemont pogués pronunciar una conferència, en la qual va defensar el referèndum. Sobre aquell dia, ha reproduït les paraules que va compartir amb l'expresident i l'exvicepresident Junqueras. A tots dos, ha dit, els va traslladar que considerava "un error impressionant la convocatòria d'un referèndum il·legal". Una idea que ha tornat a defensar. De fet, ha comparat les reivindicacions de l'independentisme català amb la seva etapa com a "activista contra Franco", durant la qual, ha confessat "també vam tenir la temptació d'emprendre camins curts, però no ho vam fer, vam anar pels llargs i segurs". Alhora ha afegit que "no es pot escurçar el camí". És a dir, que "una part d'un país no es pot separar de l'altra, caldria abans modificar la Constitució". 

En qualsevol cas, i com ja ha fet en altres ocasions, Carmena ha reivindicat l'exercici del diàleg com a única via possible per arribar a una solució. I és en aquest punt que ha subratllat que "seria interessant que hi hagués un mediador, més que no pas un relator". 

Conseqüències penals sí, però sedició és desmesurada

Interrogada pels diversos grups per la seva opinió -acreditada- sobre la sentència, Carmena s'ha expressat amb claredat i contundència. El que va passar l'1-O, ha dit, "no és un moviment d'activistes, sinó instat pel Govern català per aconseguir amb una pressió fortíssima la separació de la resta de l'Estat". I això, ha afirmat, "objectivament no són actes d'expressió". 

Des del seu punt de vista, tot i que el referèndum no fos delicte -perquè no ho recull el Codi Penal-, "sí que és il·legal". I com que "no són actes legítims", ha dit, "hi ha d'haver conseqüències", perquè "no ens podem saltar la Constitució". En relació al debat entre juristes sobre si les penes imposades són excessives, Carmena ha apuntat que "la sedició és desproporcionada, perquè té una pena desmesurada". Amb tot, ha posat de manifest que "la desobediència estava massa aïllada". 

Com a conclusió ha advertit que "quan el dret jutja una cosa que no ha passat mai és maldestre". 

Treu valor a l'exigència d'excarceració del grup de l'ONU

Aprofitant la seva experiència, primer com a relatora i després com a presidenta del Grup de Detencions Arbitràries de l'ONU, Carmena n'ha compartit l'origen. Ha explicat que va néixer el 1991 a proposta de França en el marc de la Comissió de Drets Humans. 

Específicament sobre l'informe que reclamava l'alliberament de Cuixart, Sànchez, Junqueras, Forn, Turull, Rull, Romeva i Bassa -tots els presos que van adreçar-se a aquest organisme demanant que es posicionés-, ha ressaltat que els dictàmens que emet "no són vinculants". A més, ha posat l'èmfasi en el fet que, quan es va fer pública la reclamació d'excarceració va ser mentre els presos independentistes eren en presó preventiva. En aquest sentit ha argumentat que ara un cop hi ha sentència ferma, els veredictes d'aquest òrgan perden sentit i consistència i ha recomanat l'Estat "demanar una revisió". 

VOX i el diàleg dins la llei del pregó de la Mercè

L'última visita pública de Carmena a Barcelona va ser el setembre passat, quan va actuar com a pregonera de la Festa Major, responent a la invitació de l'alcaldessa Colau. Durant el seu discurs, va reivindicar l'esperit de la iniciativa 'Parlem-Hablemos' que va néixer poc després de l'1-O, i va aplegar milers de persones en diverses manifestacions arreu d'Espanya amb aquesta consigna. Al moviment s'hi van adherir els màxims dirigents del PSC i els comuns. Seguint el mateix fil, va apostar pel diàleg sempre dins de la llei.

De fet, va ser aquell mateix dia, aprofitant la presència de Carmena, Ernest Maragall, que presideix la comissió on avui ha comparegut l'exalcaldessa, s'hi va apropar per demanar-li de comparèixer al Parlament. 

Un parell de mesos abans, la jutgessa va encendre els ànims de bona part de l'independentisme vinculant l'expansió de VOX amb el procés, durant una acte al costat de Colau en el qual també va deixar clar que no considera que els líders independentistes siguin presos polítics.