La política catalana ens té acostumats a grans girs de guió. I en els propers dies n'hi podria haver un que passaria a la història. Es tracta de la maniobra que determinats sectors han activat per evitar que a Barcelona hi governi un alcalde independentista. És a dir, per barrar-li el pas a Ernest Maragall, el guanyador de les eleccions municipals a la capital catalana. Perquè l'operació fructifiqui cal una majoria absoluta alternativa i això inclou necessàriament una aliança entre Comuns-PSC-Valls(Cs). Amb aquests plans al damunt de la taula, Manuel Valls i Inés Arrimadas s'han reunit aquest dimarts a la tarda en un hotel de Barcelona durant més de dues hores; una trobada secreta de la qual ha tingut coneixement ElNacional.cat. 

L'operació per bastir una alternativa a un govern municipal d'ERC amb Ernest Maragall al capdavant requereix d'una aritmètica diabòlica, perquè l'alternativa es diu Ada Colau. Això vol dir que Valls (ergo Cs) hauria de donar suport a aquells a qui durant tota la campanya ha estat qualificant -despectivament- de populistes: els comuns de Colau. Fixem-nos en els resultats per entendre com funcionaria la suma. Maragall i Colau van empatar en nombre de regidors, tots dos en tenen 10. Durant el ple d'investidura, que se celebrarà el 15 de juny, serà escollit alcalde o alcaldessa aquell qui obtingui majoria absoluta (això a Barcelona són 21 regidors). Si no l'alcaldia caurà automàticament en mans del més votat, en aquest cas seria Maragall. Comuns (10 regidors) + PSC (8 regidors) + Valls (6 regidors) superen de llarg el llindar de la majoria absoluta. Dels 6 edils que ha aconseguit la plataforma de Valls, tres tenen el carnet de Cs i tres no: el propi ex-primer ministre francès, l'ex-ministre socialista Celestino Corbacho i l'ex d'Unió Eva Parera. Només amb el vot d'ells tres n'hi hauria suficient per la carambola. 

La trobada entre Valls i Arrimadas d'aquesta tarda ha estat precisament per abordar aquesta qüestió. Ell seria un dels partidaris d'aquesta operació, mentre que a Cs genera més recels. Segons han explicat algunes fonts a aquest diari, hi ha hagut moments (in)tensos. S'hi ha parlat de la conveniència d'apostar per aquesta estratègia i de com caldria argumentar-la. L'entorn de Valls es manté totalment hermètic. Aquest dimecres trencarà el silenci en una roda de premsa on anunciarà quines són les seves intencions. La pròpia Arrimadas ha obert una escletxa avui afirmant que calia triar "l'opció menys dolenta". I això, tractant-se de Cs passa, sí o sí, per combatre el separatisme

Manuel Valls ha volgut des del principi ser un vers lliure i desfer-se de les cotilles de Cs. No va voler ser el seu candidat en exclusiva. Ha renegat dels pactes de Rivera amb Vox. I s'ha mostrat obertament disposat durant tota la campanya a teixir aliances amb els socialistes. És més, n'hi ha a Cs que retreuen a Valls que hagi estat poc contundent durant la campanya contra el PSC.  

Diuen que no hi ha res que uneixi més que un enemic comú, una frase feta que s'adiu perfectament a aquesta estratègia. L'enemic de Valls, Cs i el PSC es diu independentisme. Els socialistes estan totalment ressentits amb els republicans, especialment després del veto a Miquel Iceta. A això cal afegir que Maragall és un dissident del PSC, que va estripar el carnet quan va començar el procés. Les converses les pilota directament Jaume Collboni, que ja ha deixat clar que aquesta és la seva voluntat. 

Per cert, que Josep Bou ja ha dit que si és per vetar els independentistes ell dóna gratis el suport dels dos regidors del PP. 

Acceptaria Colau els vots de Cs?

L'element clau per resoldre l'equació és saber per on passen les prioritats de Colau. Al seu entorn, hi ha veus dissonants. Mentre alguns afirmen amb contundència que de cap manera es pactarà amb Valls i defensen una coalició amb ERC, d'altres pesos pesants de l'espai dels comuns aposten obertament per entendre-s'hi. Fonts oficials del partit consultades per aquest diari recomanen "calma, que serà una partida llarga, on la discreció serà un actiu especialment ben valorat". La pregunta és: vol Colau seguir sent alcaldessa? A quin preu?

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat