El popular Alfonso Fernández Mañueco ha estat investit aquest dimarts, 9 de juny, president de la Junta de Castella i Lleó amb els únics suports dels 33 procuradors del PP i els 14 de Vox i els vots en contra de la resta de partits amb representació al parlament autonòmic —PSOE, amb 30 escons; UPL, amb tres, i Soria Ja! i Por Ávila, amb un en cada cas—.
La investidura d'Alfonso Fernández Mañueco s'ha produït després de l'acord de Govern subscrit el passat dimecres 3 de juny entre PP i Vox, pacte que va arribar 80 dies després de la celebració de les eleccions autonòmiques del 15 de març que van donar la victòria al PP amb 33 escons, a nou de la majoria absoluta al Parlament de Castella i Lleó (42 dels 82 parlamentaris), que se supera ara amb la coalició PP-Vox.
Fernández Mañueco afrontarà el seu tercer govern en coalició i el segon en concret amb els de Santiago Abascal. Els de Vox han estat socis de govern en la primera meitat del mandat precedent --van deixar els governs autonòmics l'11 de juliol de 2024, des de quan el PP es va quedar en solitari i en minoria-- i de nou ara després de l'acord "diàfan i transparent" assolit pels dos partits, en paraules del candidat.
Amb la seva investidura, Fernández Mañueco encararà a més el que pot ser el seu últim mandat com a president de la Junta de Castella i Lleó. Tret de modificació o derogació de la norma o convocatòria molt anticipada de noves eleccions, la Llei de l'Estatut dels Alts Càrrecs aprovada el 2016 per l'últim govern de Juan Vicente Herrera limita a vuit anys la permanència en un càrrec; el popular va ser investit per primera vegada el 9 de juliol de 2019 i va prendre possessió tres dies després.
Fernández Mañueco ha pogut concórrer aquest dimarts a una tercera investidura després de sotmetre's a la primera el juliol de 2019, quan va ser elegit president de la Junta de Castella i Lleó per primera vegada després de l'acord de govern amb Ciutadans amb el qual va formar el seu primer gabinet en coalició.
Les vicissituds del govern
La ruptura d'aquest govern el desembre de 2021 i l'avançament electoral el febrer de 2022, després del qual va conformar el segon govern que sí que va arribar a la seva fi, primer amb Vox i després en solitari, han permès a Fernández Mañueco tornar a concórrer a la investidura: no ha superat el termini límit dels vuit anys consecutius com a cap de l'Executiu.
En concret, la disposició addicional primera de la Llei de l'Estatut dels Alts Càrrecs de l'Administració de la Comunitat de Castella i Lleó de novembre de 2016 estipula que les persones que hagin ostentat durant vuit anys la Presidència de la Junta de Castella i Lleó o la Presidència o titularitat d'alguna de les institucions pròpies de la Comunitat de Castella i Lleó no podran ser proposades per a la seva reelecció en la mateixa institució.
En cas de no derogar-se la llei de l'Estatut de l'Alt Càrrec, Fernández Mañueco també podria tornar a concórrer a la Presidència de la Junta amb un avançament molt anticipat de les eleccions que, segons estableix l'article 37 de l'Estatut d'Autonomia, no podrà convocar comicis abans que transcorri un any des de l'anterior dissolució de la Cambra —va ser el 19 de gener de 2026— ni durant el primer període de sessions de la Legislatura.