El passat 16 d’octubre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van passar la primera nit a Soto del Real, lluny de casa. Avui fa tres mesos que els líders de l'Assemblea i Òmnium van entrar a la presó de forma cautelar i sense fiança, acusats de sedició per haver-se posat al capdavant d’una manifestació pacífica, sense “tumults” ni violència. És el que han denunciat els milers de persones que s’han manifestat aquest dimarts a Barcelona, per exigir la seva llibertat. Ha coincidit amb la vigília de la constitució del nou Parlament de majoria sobiranista, després que Rajoy dissolgués la cambra amb l’article 155.
Sota el lema “som gent de pau: llibertat”, els organitzadors han hagut d’aguditzar l’enginy després de tres mesos de protestes. Des de cinc punts de trobada (Gran Via amb Urgell, Monumental, metro Marina, Fossar de les Moreres i plaça de la Vila de Gràcia) han partit cinc columnes a les set de la tarda, que s’han trobat a la confluència del passeig de Sant Joan amb el carrer Casp. Des d’allà, la capçalera ha avançat el passeig de Sant Joan i el passeig de Lluís Companys fins a l’altura del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on hi havia situat l’escenari. Han passat per l’Arc de Triomf, on s’han detingut uns instants.
Entre crits de “llibertat presos polítics”, “no hi som tots, falten els presos” o “fora la injustícia espanyola”, amb cartells, bufandes grogues i fanals improvisats amb telèfons, els milers de persones que han marxat i han acabat confluint al passeig de Lluís Companys han reclamat l’alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que fa tres mesos que estan tancats a Soto del Real a la mateixa cel·la. Però també la llibertat del vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn, que des del 4 de novembre són a la presó madrilenya d’Estremera.
La presentadora de l’acte, Marta Millà, ha donat el toc d’inici amb tres minuts de silenci per tots els presos, durant els quals s’han encès milers de mòbils per “il·luminar una mica aquesta nit tan fosca”. Millà ha assegurat que “la gent dels barris de Barcelona” s’han organitzat en columnes per venir a denunciar aquesta “injustícia” davant del TSJC. Però no només a la capital, sinó també a “places i carrers arreu de Catalunya”.
A continuació s’ha llegit un manifest conjunt de les entitats sobiranistes. “El president d’Òmnium Cultural i el fins ara president de l’Assemblea Nacional Catalana fa més de 90 dies que viuen entre reixes per les seves idees polítiques”, denuncia el document. I afegeix: “Les entitats no hem comès cap delicte. Jordi Sànchez no ha comès cap delicte. Jordi Cuixart no ha comès cap delicte. Empresonant els dos Jordis ens han empresonat a tots”.
“Hem vist com juristes, advocats, organismes internacionals han posat el crit al cel per aquesta ordre de presó preventiva”, continua el text de l’ANC i Òmnium Cultural. “Escandalosa, alarmant, cop a l’estat de dret… són només algunes de les moltes qualificacions que veus més que autoritzades han etzibat a la injusta situació de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez”.
Després de la lectura del manifest, s’han pogut escoltar crits de “on està l’alcaldessa”, en referència a Ada Colau.
Turquia i Polònia
A banda de les entitats, l’acte ha comptat amb altres convidats. L’economista Arcadi Oliveres, expresident de l’associació Justícia i Pau, ha denunciat una “repressió injustificada” per part d’un Estat espanyol que “utilitza sense escrúpols la raó de la força”. Oliveres ha fet un repàs de les grans mobilitzacions pacífiques dels últims anys i fins i tot dècades a Catalunya, que expressaven “la voluntat d’un poble de poder opinar primer i avançar després cap a la seva independència política”. Ha demanat als presos que mantinguin la seva coherència. “Les persones i els pobles sols han avançat quan s’han sentit capaços de trencar els motlles establerts”, ha defensat.
Per la seva part, la catedràtica de Dret Constitucional a la UB, Mercè Barceló, ha posat el focus sobre un Estat espanyol “incompetent i autoritari”, que ha comparat amb Polònia i Turquia. “No en té prou amb la llei per frenar aquest desig expressat democràticament, sinó que necessita retorçar la llei i afeblir la separació de poders”. La jurista del Col·lectiu Praga també ha criticat una policia que és condecorada “per haver agredit ciutadans que exercien els seus legítims drets fonamentals”, i una justícia que recorre al “dret penal de l’enemic”.
El vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, ha reiterat el “compromís” adoptat ara fa tres mesos: “No normalitzarem l’existència de presos polítics. No ens aturarem fins a treure'ls de les presons”. Ha dit que és una situació que “humilia i avergonyeix l’Estat espanyol”. En aquesta “vergonya” també ha situat que els diputats electes empresonats no puguin exercir el seu dret de representació. Ha assegurat que el “camí” de la República Catalana “no té aturador”.
El líder accidental d’Òmnium, Marcel Mauri ha cridat a no perdre l’esperança i “continuar treballant per ser un sol poble”. En aquest sentit, ha reivindicat que la “causa de Catalunya” és la causa de la democràcia, la pau i la llibertat. I ha llegit unes paraules de Cuixart des de Soto del Real: “A l’Europa del segle XXI les idees es debaten, no s’empresonen. Davant la ràbia, tendresa; davant la tristor, esperança, i davant la presó, pau i llibertat”.
El toc musical l’han posat Mireia Vives i Borja Penalba, arribats des del País Valencià. Han interpretat el tema feminista Cançó de fer camí, dedicat a les dones dels presos polítics, i també L’estaca de Lluís Llach, tot un clàssic de l’antifranquisme que la situació política ha ressuscitat. Milers de veus cantant Els Segadors han posat el punt i final.